Rajoy es juga el seu futur polític

A l'entorn de Mariano Rajoy, i a ell mateix, li arriben peticions, suggeriments i requeriments perquè doni “un cop a la taula” davant de l'independentisme. Però el president del Govern espanyol ha preferit escoltar més els coloms que no pas els falcons. Rajoy recepta als seus col·laboradors “cap fred” i no vol caure en accions desmesurades davant de l'independentisme, sinó que farà valer la llei per impedir el referèndum amb els menors costos possibles, segons indiquen des del seu entorn. “És molt fred, no li tremola el pols i ara no pensa què es podria haver fet en el passat”, asseguren els qui treballen amb ell cada dia. EL PAÍS ha entrevistat ministres, membres de la direcció del PP i polítics de l'oposició per radiografiar com afronta el president el repte de l'independentisme. Rajoy és conscient que el seu present i el seu futur s'escriuran en funció de com acabi una de les pitjors crisis d'Espanya des de finals de la dictadura.

Davant dels que li reclamen “mà dura”, Rajoy aposta per una resposta reactiva, graduada en funció de la gravetat dels passos que protagonitzin els independentistes. Ell ho resumeix en una paraula: “Proporcionalitat”. Els seus col·laboradors afegeixen que, a més de voler guanyar aquest envit, vol evitar, costi el que costi, el conflicte de carrer. D'aquí l'afany amb el qual es busca la infraestructura i logística del referèndum, amb l'objectiu de requisar urnes i paperetes per fer materialment impossible la consulta.

Amb el referèndum programat per a l'1 d'octubre, és el temps de l'acció acompanyada de pedagogia. En totes les reunions internes, el cap de l'Executiu central recalca especialment que els funcionaris públics a Catalunya –ja siguin mossos, secretaris o interventors municipals, directors d'escoles, alcaldes o regidors– estaran protegits. En canvi, el Govern espanyol transmetrà des d'ara i fins a l'1 d'octubre que si no es desentenen del referèndum estaran col·laborant amb la comissió d'un delicte.

Ahir mateix, Mariano Rajoy va presidir la reunió del comitè directiu del seu partit i va dedicar bona part de les seves intervencions a mostrar la seva preocupació per la pressió que estan rebent a Catalunya els que no volen vulnerar la llei. “Ningú es quedarà penjat”, va subratllar davant del nucli dur de la direcció del PP poc abans que comencés la manifestació a Barcelona en commemoració de la “Diada del sí”.

“Des d'un punt de vista polític i mediàtic, hi pot haver qui demani aquest cop a la taula, però cada acció té conseqüències a mitjà i llarg termini a Catalunya”, assenyala un membre de la direcció nacional del PP. “S'ha après que la reacció a Catalunya no ha de ser a curt termini, d'acció-reacció, en calent, sinó que l'estratègia ha de ser la de respondre-hi amb una resposta eficaç i serena de l'Estat”, afegeix. Un altre dirigent afirma que Rajoy té el vistiplau general del partit i del seu Govern perquè el veuen “molt segur” en l'estratègia que ha d'aplicar davant d'aquest enorme desafiament. Sí que hi ha un reconeixement general que no sempre ha estat així en relació amb Catalunya. Ara, quan ha passat el temps, es confessa que en la consulta del 9 de novembre del 2014 tot van ser vacil·lacions.

“Entre la seva actitud respecte a la consulta del 9-N del 2014 i aquesta de l'1 d'octubre hi ha un canvi d'enfocament”, assenyala un interlocutor proper a les restringides àrees de decisió del Govern. Aquest canvi es tradueix a escoltar amb atenció els qui coneixen bé el teixit social català i es vincula al fet que Rajoy s'ha hagut d'adaptar a la falta d'una majoria parlamentària que li permetés actuar segons la seva única i exclusiva opinió. “Des de la pèrdua de la majoria absoluta escolta més, és un polític més obert”, diu aquest coneixedor de l'estratègia del president espanyol. “L'aigua aquí no arriba al coll, com en el 9-N, sinó fins a les celles”, lamenta. I recalca: “Hi ha hagut un viratge, un matís important, en ser conscient que en aquest tràngol no només ha d'actuar el Govern, sinó altres actors: Tribunal Constitucional, justícia ordinària, fiscals i les tres forces de seguretat”.

Hi ha hagut un canvi d'enfocament en la seva actitud des del 9-N

Aquesta apreciació té una càrrega important d'informació en revelar que Rajoy no pretén executar, a través del Govern, accions que puguin dur a terme altres actors institucionals. Es tracta de col·locar-se darrere del Tribunal Constitucional perquè sigui aquest òrgan qui prengui les mesures de màxima duresa, com ja està fent? A aquesta pregunta es respon amb un sí, tot i que se li treu tota càrrega negativa per a Rajoy en assegurar que l'acció de l'alt tribunal té la mateixa eficàcia que si fos el Govern qui la protagonitzés. Aquesta estratègia es mantindrà sempre que resulti eficaç, tot i que en cartera segueixen els propis instruments del Govern.

"Cap fred",  recepta del president del Govern als seus col·laboradors

Així, l'expresident espanyol José María Aznar va mostrar aquest estiu el seu suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que permetria al Govern central “obligar” la Generalitat a complir la llei. Felipe González va recordar en les mateixes dates que aquesta era una de les eines al servei del Govern. No obstant això, a la Moncloa observen l'article 155 com l'última de les opcions, i lamenten, segons explica un ministre, la demonització a la qual ha estat sotmesa aquesta previsió constitucional. Entre els assessors de Rajoy no han passat desapercebudes declaracions com les que va fer el cap de setmana passat Jordi Turull, el portaveu de la Generalitat: “Si per a l'Estat espanyol la solució final és el tanc, ja hem guanyat”, va dir sobre la possible activació de l'article 155.

Queda menys d'un mes per a l'1 d'octubre i Rajoy ha assumit la gestió de la crisi en primera persona. Segons un altre ministre, el president afronta aquests dies de tensió amb el suport de l'experiència guanyada en les setmanes del 2012 que van decidir el futur econòmic d'Espanya. “L'única cosa important aquí és guanyar”, li ha transmès Rajoy al seu equip. “I a partir d'aquí, fer-ho de la manera més elegant i amb els menors costos possibles”. El seu llegat com a president depèn d'això.