La justícia europea avala que les empreses puguin llegir el correu dels treballadors

El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha ratificat aquest dimarts que les empreses puguin revisar el contingut de les comunicacions dels seus treballadors durant l'horari laboral, és a dir, llegir el que diuen no només en els seus correus electrònics, sinó en aplicacions com WhatsApp, Telegram o Facebook Messenger. Es tracta d'una sentència crucial per determinar els límits de la privadesa al lloc del treball, ja que prové de la màxima instància judicial europea a l'hora de dirimir litigis sobre llibertats civils, amb una jurisprudència que segueixen els tribunals nacionals.

El cas respon a la demanda d'un enginyer romanès, Bogdan Mihai Bărbulescu, de 37 anys, que l'agost del 2007 va ser acomiadat per "fer servir ordinadors, fotocopiadores, telèfons, tèlex o fax amb finalitats personals". El Tribunal es va pronunciar en contra del demandant en una primera sentència el gener del 2016. Però l'empleat va sol·licitar que es reexaminés el seu cas, i el tribunal ho va acceptar. La decisió final que arriba avui era molt esperada, "ja que avui tots vivim connectats" i la separació entre la vida privada i la professional és cada vegada més fina, assenyalen fonts de la institució.

Bărbulescu treballava en una empresa com a responsable de vendes. A petició de la seva companyia, va crear un compte de Yahoo Messenger amb la finalitat de respondre a peticions d'informació dels clients. El juliol del 2007, l'empresa el va informar que les seves comunicacions a través d'aquesta aplicació havien estat vigilades entre el 5 i el 13 de juliol i que l'historial mostrava que havia fet servir internet per a finalitats personals.

El treballador ho va negar i l'empresa li va mostrar una transcripció de les seves comunicacions, que incloïen missatges al seu germà i a la seva parella en els quals parlava de la seva salut i la seva vida sexual. A l'agost el van acomiadar per haver vulnerat la normativa que prohibeix l'ús de recursos de l'empresa per a finalitats personals.

Després de perdre tots els recursos interposats davant dels tribunals nacionals, el treballador va acudir al Tribunal de Drets Humans per demanar la nul·litat de l'acomiadament. Al seu parer, els seus correus electrònics estan protegits per l'article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans, que reconeix el dret al respecte de la vida privada i familiar, la llar i la correspondència, per la qual cosa l'empresa havia vulnerat la seva privadesa.

En la seva primera sentència, el tribunal va admetre que s'havia produït una intromissió en la vida privada i en la correspondència del treballador, però que no s'havia vulnerat l'article 8 perquè la vigilància va ser "limitada en el seu abast i proporcionada". La resolució considerava "racional" que "un ocupador vulgui verificar que els treballadors estiguin fent les seves tasques professionals durant les hores de feina", per la qual cosa considera justificat que es faci el seguiment de totes les comunicacions realitzades a través d'eines corporatives. Ara, Estrasburg ratifica la sentència.