_
_
_
_

La pregunta de Bèlgica als Mossos, precedent de la polèmica

La policia catalana ha negat informacions que després ha hagut d'admetre entre atacs als mitjans

Oriol Güell
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a la roda de premsa.
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a la roda de premsa.JOAN SÁNCHEZ

L'agra polèmica que ha provocat la informació d'El Periódico sobre l'avís rebut pels Mossos d'Esquadra (també per altres policies espanyoles) sobre un possible atemptat a la Rambla té un precedent: la pregunta feta per un agent belga especialitzat en processos de radicalització a un membre del servei d'informació dels Mossos sobre la presència de l'imam de Ripoll en aquell país.

En tots dos casos, els portaveus dels Mossos i de la Generalitat van negar repetidament l'existència de les comunicacions fins a la publicació d'informacions que les confirmaven. També en les dues ocasions, els responsables policials i polítics han ofert posteriorment una explicació detallada i raonada dels fets. I, finalment, a totes dues polèmiques la posició de les autoritats catalanes ha estat d'acusar els mitjans de participar en una campanya orquestrada per denigrar l'actuació i la imatge dels Mossos d'Esquadra.

En el cas de Bèlgica, aquest diari va preguntar repetidament durant dos dies als Mossos d'Esquadra si era cert que la policia belga havia preguntat o alertat la catalana sobre la presència d'Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll líder de la cèl·lula que va dur a terme l'atac a Barcelona i Cambrils. La informació no era cap secret, ja que l'alcalde de la ciutat de Vilvoorde, Hans Bonte —entre altres fonts— feia dos dies que estava informant d'això.

Es va preguntar si la comunicació havia estat per camins formals o informals. També sobre el contingut de la mateixa, si havia estat una mera pregunta o si incloïa informació del les activitats de l'imam que havien portat les autoritats belgues a sospitar de l'imam. En tots els casos, fins que la publicació del cas era imminent, la resposta va ser negativa.

Posteriorment, els responsables de la Generalitat i els Mossos van oferir tot tipus de detalls sobre la qüestió, com que havia estat una pregunta informal, remesa al correu personal de l'agent dels Mossos i que la resposta havia estat negativa. Fins i tot va arribar a fer-se públic el contingut de la pregunta feta per l'agent belga. El conseller d'Interior, Joaquim Forn, va afegir dies més tard que la resposta incloïa una dada rellevant: que Es Satty ja estava a Ripoll.

Les declaracions ofertes aquest matí per Forn i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, després de la publicació d'El Peródico revelen que el que va passar amb l'avís de la Rambla és molt similar. Després de setmanes negant-ho públicament, tots dos han admès avui que la policia catalana va rebre l'avís, però han ofert una minuciosa i també raonada explicació del que va passar. Han informat que aquest va ser un entre molts altres avisos rebuts i que els serveis d'informació no li van donar credibilitat, ni els Mossos ni els altres cossos i forces de seguretat de l'Estat, com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Forn i Trapero han reaccionat en aquesta ocasió, no obstant això, de forma molt més virulenta davant les informacions publicades, baixant fins i tot a entrar en desqualificacions personals contra els professionals d'El Periódico.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_