Les Galeries Dalmau, ‘reobren’ a Internet

Duchamp, Picabia, Gleizers, Delaunay, Van Dongen, però també Torres-Garcia, Gris, Picasso i Dalí van exposar a Barcelona gràcies a la visió oberta del marxant i pintor (va exposar al temple modernista d'Els Quatre Gats) Josep Dalmau. Aquest emprenedor va ser el propietari de les galeries del mateix nom —que entre el 1911 i el 1930, primer al carrer del Pi, després a Portaferrisa i, al final, al passeig de Gràcia—, van ser el focus de les avantguardes històriques a Barcelona i per extensió de Catalunya, a més d'impulsor de nous artistes i nous corrents.

La documentació de les Dalmau va ser adquirida per l'historiador de l'art i crític Rafael Santos Torroella i la seva dona Maite Bermejo. Després de la defunció de la parella, el 2014, l'Ajuntament de Girona es va quedar amb el fons artístic reunit per Santos i va rebre la donació de l'arxiu i la biblioteca per part dels descendents de Bermejo; una documentació que té com a part fonamental els papers i documentació de la galeria barcelonina i que ara es poden consultar lliurement a Internet.

A Dalmau se li ha de reconèixer el seu bon ull per captar els nous corrents artístics. I que no li fessin por les crítiques. Per això, el 1912, l'any següent de 'néixer' l'art cubista en una exposició a París, que va estar marcada per la polèmica, no va dubtar en portar el nou art a Barcelona reunint obres de Grisa, Agero, Gleizes i Duchamp, entre molts altres, i organitzant la primera exposició cubista fora de París.

Aquesta galeria és la que va celebrar les primeres exposicions individuals de dos artistes universals com són Joan Miró (el 1918), que va ser titllat de boig i no va vendre gairebé cap de les prop de 200 obres que va exposar. També va exposar Salvador Dalí, el 1922 per primera vegada i el 1925 amb la seva primera individual. En la segona es van poder veure quadres com Noia a la finestra, avui al Reina Sofia de Madrid, una de les moltes pintures inspirades en la seva germana Anna Maria, el seu model en aquests moments de joventut, abans de l'arribada el 1929 de Gala. Dalí va recollir tal èxit que dos anys després va repetir amb noves obres. En el cas de Miró, a més, Dalmau va ser el que va impulsar la seva carrera internacional organitzant una exposició a París el 1921, que es va saldar amb un gran fracàs de vendes, però va representar el primer intent d'exportació de la pintura catalana a l'estranger.

El 1922, les Dalmau van acollir una exposició amb 46 obres de Francis Picabia, amb un catàleg editat per André Breton. Dalmau també va col·laborar amb l'edició de la revista de l'artista 391.

El fons accessible està constituït per unes 800 peces (dels 30.000 del fons Santos Torroella), entre textos, fotografies, premsa —sobretot crítiques de les exposicions—, a més dels catàlegs i invitacions i cartes entre el galerista i els artistes. Un fons de primer ordre per conèixer aquest període des del vessant del mercat de l'art, no només barceloní sinó mundial, de les primeres dècades del segle XX. De Josep Dalmau, a part dels documents que ara s'han fet públics, es conserva un impressionant retrat que va pintar el 1911 Méla Mutermilch (al MNAC), el mateix any en què va exposar aquesta artista a Barcelona, a les Galeries Dalmau.