L’alcalde de Vilvoorde sobre els Mossos: “Quan dos policies parlen, el contacte és formal”

L'alcalde de la localitat belga de Vilvoorde, Hans Bonte, considera irrellevant que la consulta d'un dels seus policies a un mosso d'Esquadra sobre l'imam de Ripoll fos o no en un correu privat. "Quan dos oficials de policia contacten per intercanviar informació és formal o informal? Jo diria que és formal", ha assegurat aquest divendres en entrevista amb EL PAÍS. La policia local del seu municipi, situat a 12 quilòmetres de Brussel·les, va preguntar al gener de l'any passat els Mossos si Abdelbaki Es Satty tenia antecedents radicals. La resposta va ser que l'imam "no era conegut" per la policia autonòmica.

El Govern català ha assenyalat aquest divendres, en paraules del seu portaveu a Rac1, que l'actuació de les autoritats belgues va ser correcta, però al·lega que els missatges des de Vilvoorde no van arribar per les vies oficials. L'alcalde belga estima, en canvi, que una vegada establert el contacte entre ambdues forces de seguretat, amb les sospites sobre la radicalitat de l'imam de Ripoll com a centre del diàleg, l'important és que la comunicació no va servir per estrènyer el cercle al voltant del cervell dels atacs de Barcelona. "Per a mi no té cap importància quin correu es va utilitzar, si era professional o personal. El pitjor és concloure que no vam tenir tota la informació que demanem, que podia haver estat útil per haver controlat l'imam", ha lamentat des del seu despatx a l'Ajuntament.

El regidor belga ha confirmat la veracitat del correu electrònic difós per Efe, en el qual apareix la petició d'informació sobre l'imam de Ripoll d'un policia local de Vilvoorde a un altre del cos català. "Sé que s'està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor!", indicava l'agent belga en el seu missatge.

El correu va ser la primera alerta que van tenir les forces de seguretat en territori espanyol sobre Es Satty, que poc després es va desplaçar a Ripoll per exercir com a imam. Fonts locals assenyalen que hi va haver múltiples contactes entre tots dos agents des de la primera comunicació, però l'alcalde belga, un declarat partidari d'evitar fer públics documents relacionats amb qüestions de terrorisme, esgrimeix raons de seguretat per mantenir en secret els intercanvis. El polític socialista, que compagina la seva feina d'alcalde amb la de diputat, s'ha mostrat satisfet amb el treball del seu policia, i ha aclarit que l'agent que va realitzar la consulta al seu homòleg català no es dedica a labors de proximitat, sinó que es tracta d'un dels màxims responsables de la lluita contra el terrorisme i el radicalisme a la zona.

Bèlgica, després de la pista de l'imant

Les perquisicions de les autoritats belgues se centren ara en obtenir més detalls sobre la vida de l'imam al país. "Hi ha una investigació federal sobre l'imam. Estan intentant trobar al més ràpid possible respostes sobre on va estar, amb qui va contactar, on va dormir, i si tenia altres familiars vivint en aquesta zona i va estar amb ells", explica Bonte.

Entre les hipòtesis dels investigadors hi ha la possibilitat que s'hagi allotjat amb un dels seus nebots, de qui s'ignora si manté la seva residència a la regió. També està damunt la taula l'opció que hagi tractat d'efectuar feines de reclutament a Vilvoorde. Les autoritats sospiten que l'imam podria haver anat a la ciutat atret pel seu historial de sortides rumb a Síria. Entre el 2011 i el 2014 la localitat, de 43.000 habitants, va tenir la major taxa de joves que marxaven a fer la gihad amb l'Estat Islàmic en relació a la seva mida. Des de llavors les sortides cap a aquest país han decaigut per qüestions com la creixent debilitat de l'Estat Islàmic i les majors dificultats del viatge, però també gràcies a una important inversió local en polítiques per evitar la radicalització.

De moment, el rastre de l'imam ha aparegut en la propera mesquita de Diegem, on va buscar feina i la seva actitud sospitosa va fer que el president anés a la policia. En el centre religiós pròxim de Vilvoorde, més gran i amb una afluència de fidels molt superior, ningú té notícies seves. "Si hagués estat per aquí, jo hauria estat el primer en saber-ho", assegura el seu president, Mimoun Aquichouh.