“També vam patir pels nostres fills”

Bilal H. acompanya el seu fill a l’escola corànica d’estiu de la mesquita Faizane Madina de Barcelona. Queden pocs minuts per les cinc de la tarda i Bilal creua el Paral·lel just en el moment que diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra circulen en un i l’altre sentit de l’avinguda. Bilal, nascut al Pakistan i nacionalitzat espanyol, ignora el tràfec policial i explica que en 20 anys que fa que viu a Barcelona, mai ha vist que els musulmans se sentin violentats per la seva fe: “A casa estem molt tristos. Aquí tenim molta llibertat, els catalans ens respecten”.

Bilal assegura estar afectat pel dolor de les víctimes però també per por. “També vam patir pels nostres fills. Vivim a tocar d’on es va produir l’atac”, destaca com a prova que ells formen part de la comunitat agredida. La Fundació Ibn Battuta, referent de la cultura magribina a Barcelona, va emetre un comunicat en el mateix sentit: “És el dia més trist de la nostra vida, per a tots nosaltres, els musulmans i les musulmanes hem treballat molt per a la convivència i el diàleg a Barcelona, Catalunya i Espanya, però avui ens sentim profundament entristits i colpejats [...] Continuarem defensant Barcelona com la nostra gran ciutat, independentment de l’origen de cadascun, continuarem construint espais de convivència i oportunitats que fan de Barcelona una de les ciutats més respectades d’Europa”.

Rebuig multitudinari

Els comunicats de condemna per part de col·lectius islàmics s’han succeït des de tots els punts d’Espanya. Les seves principals organitzacions han rebutjat de forma contundent els atacs a Barcelona i Cambrils. La Comissió Islàmic d’Espanya va insistir, com en altres atemptats ocorreguts a Europa, en el seu “ple compromís en la lluita contra tota mena de terrorisme”. La Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques (FEERI) va assegurar la seva “solidaritat amb les famílies de les víctimes, amb els nombrosos ferits i amb totes les persones que van viure aquest moment terrible d’ahir. El seu dolor és nostre!”. La FEERI, en nom de col·lectius religiosos de set comunitats autònomes, va negar “qualsevol justificació d’aquesta matança, dins de les nostres creences. I tornar a afirmar el respecte a la vida de les persones, recollit en el nostre llibre sagrat, l’Alcorà”.

També van difondre textos de repulsa la Junta Islàmica, el Cercle Intercultural Hispano Àrab de Madrid (CIHAR), el Centre Cultural Islàmic de València, comunitats locals de mesquites a les Balears, a Catalunya o a Andalusia. “És un acte de bàrbars, inhumà, que no té explicació, motiu o sentit, i no pertany a res de cap comunitat, ni islàmica, ni jueva ni de res”, va dir l’imam de la mesquita de Màlaga, Omar el Farouk, al diari La Opinión de Málaga.

El Raval, barri conjunt a les Rambles, i amb una alta densitat de població musulmana, estava aquest divendres intensament patrullat pels Mossos d’Esquadra i per la Guàrdia Urbana. Al carrer Sant Ramon del Raval, Erfan, el propietari de la Perruqueria Colón, esperava bevent un te amb llet el seu proper client –una noia barcelonina d’aspecte modern i plena de tatuatges. El televisor de l’establiment tenia sintonitzat un canal pakistanès que emetia la quarta oració del dia –un quart d’hora abans de les sis de la tarda. Erfan fa dotze anys que resideix al barri i admet que, més que a Londres o París, no podia imaginar-se que Barcelona patís un atemptat de l’islamisme radical: “Aquí vivim molt tranquils. Ahir [dijous] comentàvem amb els amics que això ha d’aturar-se ja”.

A poc més de cent metres de la Perruqueria Colón, els telèfon del Consell Islàmic Cultural de Catalunya treien fum. Els seus portaveus anaven i venien entre la seva seu i les Rambles, on mitjans de comunicació d’arreu del món van establir unitats per seguir el dol de l’endemà. El Consell Islàmic Cultural de Catalunya va transmetre una nota en què definia els atemptats com un “acte violent i covard, acciones criminals i terroristes, atacs a la democràcia, a la llibertat, la convivència i a tota la humanitat”.

Marwan Jaber esperava al carrer de Sant Rafael a que l’imam de la mesquita Tariq Bin Ziyad aixequés la persiana per a la pregària de la tarda. Jaber, nascut a Jordània, viu a Barcelona des del 1979. Va treballar com a vigilant de seguretat i va regentar una petita botiga de dolços i refrescos al metro de Barcelona. Vesteix una samarreta de les festes Ravala’t, una trobada anual de l’esquerra alternativa en aquest barri de la capital catalana. La samarreta llueix una nena guixant una paret sobre una imatge de la policia franquista colpejant manifestants. Jaber repeteix que no entén com els terroristes eren tan joves –el presumpte conductor de la furgoneta a Barcelona tenia 17 anys: “Ser capaç de cometre aquestes atrocitats és de bojos, és irracional. Que els portin al psiquiatre”.