Barcelona guanya 120 habitatges construint en terrats

En els últims tres anys, l'Ajuntament de Barcelona ha atorgat llicències per construir fins a 120 pisos augmentant l'edificabilitat de 33 edificis ja acabats. És el que es coneix com remuntes, o jurídicament dret de vol, construir sobre edificis existents. Per poder obtenir aquestes llicències és necessari que l'edifici tingui un romanent d'edificabilitat: és a dir, que d'acord al planejament de la zona, pugui créixer en superfície edificada construint més plantes.

L'altre requisit indispensable és que el promotor de la remunta instal·li ascensor, si la finca no en té; i que l'escala d'accés a les noves plantes tingui un ample mínim de 80 centímetres. També s'exigeix posar al dia els espais comuns en matèria de seguretat contra incendis i adaptar els celoberts a la normativa vigent.

Les llicències atorgades per a remuntes es reparteixen per diversos barris. La majoria corresponen a finques de l'Eixample. I és així perquè quan es va construir d'acord al Pla Cerdà no hi havia pressió per edificar: quants més pisos s'aixecaven, més car era, i a més no hi havia ascensors. Per aquest motiu és on més edificabilitat hi ha per esgotar. Amb tot, també es fan remuntes a Ciutat Vella o en edificis dels barris de Sants, Horta, el Poblenou, les Corts, el Guinardó o Porta (Nou Barris). El 2015 urbanisme va atorgar llicències per a remuntes a 18 edificis que van sumar 68 pisos; el 2016, a 13 immobles que sumen 42 habitatges i en el que va d'any han donat llicències a dos edificis per fer deu pisos. En cada cas, la xifra d'habitatges construïts varia: hi ha remuntes d'un sol habitatge i d'altres de fins a 12 pisos nous en diverses plantes.

Sobre els sistemes constructius, el més habitual és sumar plantes amb obra tradicional, però també s'estan fent remuntes amb mòduls prefabricats. Pisos que es munten a peces i amb grues grans s'encaixen en els terrats, que prèviament han estat reforçats o rehabilitats per permetre també que creixi en altura l'ascensor. L'avantatge és que els terminis de construcció s'escurcen (amb els mòduls instal·lats només falta connectar-los als serveis) i les molèsties als veïns es redueixen. Els requisits tècnics són els mateixos que per aixecar pisos de maó.

Fonts de l'àrea d'Urbanisme subratllen que en molts casos les comunitats en surten beneficiades, “perquè els promotors s'encarreguen de la rehabilitació de les finques i de millorar serveis i instal·lacions”. Les mateixes fonts diferencien les remuntes que s'estan autoritzant ara “amb les que es van impulsar durant l'època del porciolisme [per l'alcalde José María Porcioles], que es van autoritzar sense tenir en compte els criteris arquitectònics i les característiques a les finques”. A aquesta època corresponen la majoria de remuntes que s'aprecien només passejant per l'Eixample i alçant la vista: moltes vegades, nyaps llisos i sense cap gràcia sobre edificis amb balconades, forjats o esgrafiats.