Ens punxen les rodes!

Fa un mes, María Dolores de Cospedal ens recordava que les Forces Armades i la Guàrdia Civil hi són per garantir la integritat d'Espanya per terra, mar i aire. Cospedal, a qui recordarem sempre per aquella meravellosa explicació de la indemnització en diferit del tresorer del PP, aquesta vegada va ser clara, a l'altura del desafiament independentista. Algú havia de dir-ho, que estava en la celebració del 40è aniversari de la creació del ministeri de Defensa.

És una obvietat, no calia que Cospedal fos tan explícita. Per terra, fa anys que paguem peatges de tot tipus, les carreteres d'aquest país porten anys de retard, la paralització de túnels i enllaços frena el desenvolupament econòmic. Entenem que la unitat d'Espanya consisteix a torpedinar l'economia catalana, a mantenir la desigualtat de peatges i de rescats i en desinversió ferroviària. Tot sigui per la pàtria.

Per mar, què podem dir-ne si la gestió dels ports es fa des de Madrid, si s'obstaculitza de manera conscient i programada el corredor mediterrani, fins a l'extrem de perjudicar també l'economia valenciana. Si fins i tot arriben a premiar amb una milionada l'empresari que ha estat capaç de causar terratrèmols a la costa catalana. Freguem la genialitat, han arribat a provocar terratrèmols! A terra, mar i aire hi han afegit el subsòl.

Com que faltava la defensa de la unitat d'Espanya a través de l'aire i Cospedal és castellana forta, dona de paraula, tenim servit el serial del Prat en el qual encaixa tot de tal manera que sobrepassem la conspiració. És el desastre habitual, planificadament habitual, si han provocat terratrèmols, no potinejaran unes concessions. La humiliació que ha de suportar l'aeroport més rendible no és casual. No vull dir que sigui un contuberni, que pot ser que també, dic que veient com tracten les diferents concessions de seguretat, de personal de terra i de serveis, el que és rar és que no passi més sovint.

Ai, la unitat d'Espanya, quant costa mantenir-la… Cal pagar a Eulen, a Adif i a Florentino Pérez. Cal pagar tant i tantes coses… El futbol, per exemple, cal pagar la impossibilitat de tenir seleccions nacionals costi el que costi, encara que sigui suportant una Federació Espanyola corrupta i a la Lliga les sortides de to d'un exmilitant de Fuerza Nueva. Per descomptat, hem de pagar un Institut Cervantes, una Televisió Espanyola i qualsevol institució cultural que desdenyi i menyspreï tot el que no s'expressi en l'idioma que suposadament ens uneix. Ah, i cal pagar el contingent basc, l'escot, entre tots. Un estat que presumeix d'igualitari davant la diversitat, que es creu modern i liberal paga religiosament un contingent foral i vuitcentista que privilegia uns territoris sobre els altres. De manera escandalosa i nociva, a més.

Poden sortir tots els catedràtics constitucionalistes a endossar-nos els seus articles i a dir-nos que és la més avançada i la més progressista, però si la base de l'ordenament jurídic és la Constitució Espanyola, o la Constitució és un xurro, o ho és l'ordenament jurídic. Sigui com sigui, la Constitució s'ha convertit en l'amenaça de terra, mar i aire o en paper mullat, depèn del que interessi.

Això, a Catalunya, serveix per a independentistes, federalistes (algun ha d'haver-n'hi), unionistes acèrrims, constitucionalistes, tebis del ni sí ni no i revolucionaris. Serveix per a tots, de debò, comprovi-ho. Sigui quina sigui la seva ideologia, li tocarà fer cua al Prat, els guardes no deixen passar abans els amants de la unitat d'Espanya. I, encara que hom sigui molt constitucionalista, el tren segueix anant fatal, perquè també hi van independentistes. Es pot ser defensor a ultrança del castellà a l'escola i patir la intervenció d'un estat que impedeix noves contractacions de professors, que això de ser català va per empadronament. És més, diria que hi ha votants del PP als quals Castor els ha mogut la casa, que és el que tenen els terratrèmols, que no pregunten.

Que mira, si la unitat d'Espanya fos tan meravellosa com diuen que és, si la Constitució fos el model de virtuts que ens expliquen, si els successius governs ens haguessin estimat com diuen que ens estimen per terra, mar i aire, qui en el seu sa judici desitjaria la independència?