El Govern no acatarà la suspensió de la llei del referèndum

El Govern va verbalitzar ahir dimarts que no acatarà una eventual suspensió per part del Tribunal Constitucional de la llei del referèndum amb la qual pretén donar base jurídica a la consulta prevista per a l'1 d'octubre. Josep Rull, conseller de Territori, va avançar ahir aquesta posició i es va acollir als principis del dret internacional per seguir endavant amb els plans. La llei del referèndum, ja registrada al Parlament, sosté en les seves disposicions finals que el seu contingut prevaldrà sobre les normes que la contradiguin. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja havia avisat que no acataria cap inhabilitació del Constitucional.

Els grups de Junts pel Sí i la CUP ja han registrat la llei del referèndum al Parlament i el guió més probable és que la Mesa de la Cambra l'admeti a tràmit en la reunió que té fixada per dimecres de la setmana vinent, quan es reprengui l’activitat parlamentària. El dubte és quan s'elevarà la norma al ple per ser aprovada. Amb independència de la via que es triï per tramitar-la –el Constitucional ha suspès la reforma del reglament que permetia aprovar-la per lectura única i sense esmenes de l'oposició–, Rull va certificar ahir el que per als grups secessionistes és gairebé una obvietat: que ignoraran la més que probable suspensió del Constitucional.

En una entrevista a RAC1, el conseller, molt enfadat pel que considera una inhibició de l’Estat a la crisi de l'aeroport del Prat, va assegurar que l'independentisme ignorarà la suspensió. “[Si suspèn la llei del referèndum] s’haurà d’obeir una llei emanada d'un Parlament legítim i democràtic, incorporant dos principis de dret internacional: el principi democràtic i el dret d'excepció”. I va assenyalar: “Quan has provat de bona fe posar urnes de manera acordada, estàs legitimat, d'acord amb una llei pròpia, a posar-les”.

L'independentisme sempre argumenta que ha sol·licitat 17 vegades al Congrés pactar la consulta. “Crec que fins i tot ens hem fet pesats”, va dir al juny el president Carles Puigdemont, que ja va advertir que només assumirà una inhabilitació si ve del Parlament.

Rull va subratllar que “obeiran” la llei que aprovi el Parlament i que li donaran “plena vigència”. El conseller va acusar Mariano Rajoy de tenir una actitud “obsessiva” per intentar parar el procés sobiranista a través dels tribunals en lloc de negociar, com es va fer en els casos d’Escòcia i el Quebec. La resolució de l'inici del procés d'independència sostenia que el Constitucional no estava legitimat per actuar a Catalunya.

“Acte revolucionari”

Josep Maria Castellà, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, sosté que si el Govern incompleix la suspensió del Constitucional cometria “el seu primer acte revolucionari; seria el primer acte de desobediència radical”. Castellà és membre de la Comissió de Venècia –òrgan que depèn del Consell d’Europa– i recorda que el dictamen que va emetre el mes de març sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional va establir que les seves sentències són d'obligat compliment per part de les autoritats i càrrecs públics. El catedràtic té la impressió que des del 2012 el Govern ha jugat la partida “amb dues baralles” o “amb dos reglaments” que ha invocat segons li ha convingut. I cita resolucions simbòliques a favor del dret decidir o la independència i, alhora, la presentació de recursos de súplica al Constitucional perquè no suspengui el reglament de la Cambra que facilita la declaració d'independència.

Castellà aprecia una “escalada” –“no sé si és tàctica o si hi ha un pla”– tant en els preparatius per al referèndum com en la reforma del reglament, on ja observa que s'atempta contra els drets de les minories. I argumenta un fet definitiu: que la llei del referèndum, una norma ordinària, estableix que és de rang superior a l’Estatut i a la Constitució.

Rafael Arenas, catedràtic de Dret Internacional Privat de la Universitat Autònoma de Barcelona i expresident de Societat Civil Catalana, assenyala que els principis als quals al·ludeix Rull pequen d'origen perquè l'independentisme, diu, construeix tota la seva teoria partint de la base que Espanya no és un Estat democràtic. Arenas argumenta que el dret internacional empara la secessió basant-se en el principi de lliure autodeterminació dels pobles en el cas de colònies o vulneració greu i reiterada dels drets fonamentals. “Però en el cas d’Estats democràtics, com Espanya, la lliure determinació s'ha d'exercir dins de les fronteres de l’Estat”, assenyala. Arenas apunta que hi ha autors que han al·legat que s'hauria d'incloure una excepció en el cas de països que hagin demanat reiteradament exercir el dret d'autodeterminació. “Però aquest no és un principi del dret internacional”, assenyala apuntant que no es pot discutir el grau de llibertat i d'autonomia de Catalunya.

No tots els juristes opinen el mateix i hi ha col·lectius d'advocats secessionistes que defensen que la política ha de resoldre els conflictes on no arriba el dret. El Govern insisteix que té tots els instruments preparats per al referèndum. Rull va recomanar el vot presencial per evitar possibles traves de l’Estat contra els mecanismes que habiliti la Generalitat. Descartada la votació electrònica, el conseller va assegurar que la Generalitat buscarà facilitar “el vot per correu més que per Correus”, en vaticinar que l’Administració autonòmica no podrà comptar amb la col·laboració de l'empresa estatal.