“Ara frenem aquells excessos”

L'atac de quatre encaputxats contra un autobús turístic el 27 de juliol passat ha acabat de gravar en el vocabulari dels ciutadans de Barcelona un neologisme: la turismofòbia. No sempre ha estat així, fa 25 anys el gran himne dels nostres Jocs Olímpics apuntava tot el contrari: Amics per Sempre. La ciutat va obrir llavors els braços a la gallina dels ous d'or transformada en milions de turistes.

El director de model urbà de l'Ajuntament de Barcelona, l'arquitecte Ton Salvadó, creu que la gènesi de la saturació turística va tenir molt a veure amb la cita olímpica: “Ara ens visiten 28 milions de turistes cada any. 14 pernocten i 14 no”.

Fins al 1992, el turisme a la capital catalana estava destinat a uns pocs milers de persones. Fins i tot en un article publicat a EL PAÍS del 6 d'agost de l'any olímpic es va confeccionar un petit llistat de literats, aventurers i bojos en general que, en algun moment de les seves vides, havien visitat la capital catalana. El text s'enorgullia d'assegurar que Hemingway havia qualificat la Rambla com “el carrer més bonic del món”. També recordava que Hans Christian Andersen es va allotjar a l'Hotel Oriente i va escriure que la Rambla l'ocupaven un “regiment de soldats, pagesos, oficinistes, gent de comerç, barberies i parades plenes de taronges, carabasses i melons…”. El 1949, el novel·lista Jean Genet va qualificar la ciutat com un “arxipèlag de la misèria”.

“Abans del 1992 a Barcelona es vivia en pau. Els jocs van col·locar la ciutat en el mapa i des de les administracions es va aprofitar l'esdeveniment per promocionar el turisme. Van concentrar tot l'esforç econòmic en una sola pota: el turisme. El més irònic és que en aquest moment treballem per frenar els excessos que provoquen ser receptors de milions de visitants”, denunciava Salvadó en una entrevista efectuada abans que es produís l'atac a l'autobús turístic.

“El 1992 hi havia dèficit d'hotels. Es van modificar normes perquè equipaments privats poguessin convertir-se en hostalatges. Ara, amb el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) estem just a l'altre costat. Limitant els allotjaments”, va destacar. Salvadó va admetre que “en els últims deu anys hi ha hagut un repunt salvatge de turistes que representa un conflicte en l'ús de l'espai públic”.

El director de model urbà va destacar que el turisme ha “estressat la ciutat, sobretot en els entorns del Park Güell, la Sagrada Família o la Rambla on el turisme és realment incompatible amb la convivència pacífica de la ciutat”. Salvadó va denunciar que des del 1992 s'ha promogut tant el turisme que ara arriba per terra, mar i aire. “Els creuers converteixen la Rambla en un riu de turistes que ens visiten unes hores. Alguna cosa impensable l'any olímpic. Això de l'aeroport sí que és un drama. Quan es va obrir la terminal 1, la terminal 2 havia de desaparèixer però ara gràcies a les companyies low cost té més activitat”, va afirmar. Salvadó assumeix que el Consistori no pot prohibir el turisme “però hem de regular-lo i ordenar-lo… Treballarem per garantir la possibilitat de viure a la ciutat ja que la turistificació ha distorsionat l'ús de l'habitatge. La ciutat s'ha convertit en un gran hotel”.

Els literats, aventurers i bojos que a principis del segle XX visitaven la ciutat s'han transformat en onades de turistes. Ara el rol més semblat el duen a terme els bloguers amb milions de seguidors. Genet va qualificar Barcelona, el 1959, com una ciutat marginal. La youtuber Rosa Virginia ha alertat als seus seguidors, en un dels seus vídeos, que l'ascensor exterior del centre comercial les Arenes és de pagament i que per dins de la instal·lació es pot accedir, de la mateixa manera, a la cúpula de l'edifici però gratis.