L’Olimpíada Popular recupera les medalles 81 anys després

La Generalitat de Catalunya va homenatjar ahir dimecres la frustrada Olimpíada Popular de Barcelona del 1936, organitzada com a protesta als Jocs Olímpics de Berlín de l'Alemanya nazi i que es va cancel·lar després del cop d'Estat franquista. El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va atorgar tres medalles a una voluntària i dos esportistes nonagenaris que van participar en els preparatius de l'esdeveniment esportiu. Romeva va dir que Catalunya hi tenia un deute com a “societat i institucionalment”, i va manifestar el seu compromís per “saldar-lo”. El quart tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, va dir que el pitjor enemic de Catalunya és “l'oblit”. Entre els assistents hi havia un equip ciclista britànic que va viatjar des de Londres sobre dos rodes per acudir a l'homenatge.

Antoni Cànoves tenia 16 anys quan Franco es va revoltar contra la Segona República, el 18 de juliol del 1936. Mesos abans del cop d'Estat, Cànoves s'estava entrenant per participar a l'Olimpíada Popular de Barcelona. Era campió de 60 metres braça de Catalunya i pertanyia al Club Natació Barceloneta. “Recordo els dies previs amb molta il·lusió. Havia treballat moltíssims dies a l'Estadi de Montjuïc, també com a voluntari. Però llavors va arribar el cop… i l'Olimpíada no es va poder fer”, explica. Ahir, exactament 81 anys després de la data prevista per a la inauguració de l'Olimpíada, Cànoves va rebre una medalla commemorativa en mans del conseller Raül Romeva. “Després d'haver patit una guerra i l'exili i, amb 97 anys, la meva alegria més gran és poder estar viu avui”, afegeix.

L'Olimpíada Popular havia estat finançada pel Govern de la República Espanyola, França i la Generalitat de Catalunya. “Cal que es recordi perquè el que realment va ser és una protesta contra els Jocs Olímpics de Berlín, que Hitler va aprofitar per fer propaganda del règim”, explica Cànoves. Al voltant de 5.000 esportistes de 23 països hi estaven inscrits. “Després, la majoria es van allistar com a brigadistes internacionals durant la Guerra Civil”, explica Alfons Cànoves, de 99 anys i germà d'Antoni. "Jo era waterpolista i ens van matar la joventut, no només a nosaltres dos, sinó a tota una generació”, diu. Els dos germans van lluitar a la Guerra Civil “fins al final”. El 1939, després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es van exiliar a França. “Fa alguns anys vam tornar a Catalunya”, expliquen.

Milers d'esportistes estrangers es van quedar a Espanya per lluitar amb el bàndol republicà. Entre ells, set membres del Clarion Cycling Club 1895, un equip ciclista que va formar part de la delegació britànica i que va arribar a Barcelona sobre dues rodes des de Londres el 1936. Quatre d'ells van morir durant el conflicte. Per recordar els seus antecessors i participar en l'homenatge d'ahir, deu membres de l'equip van repetir la marxa el passat 1 de juliol. La majoria superaven la seixantena d'anys. Com Manuel Moreno, de 77 anys i fill d'exiliats republicans, que va recórrer els 1.600 quilòmetres de distància entre les dues ciutats amb una pròtesi a la cama dreta. “Els meus pares sempre van confiar que algun dia tornarien a Espanya, tot i que després de la II Guerra Mundial van perdre tota esperança. Però finalment van morir a Alacant. Va ser molt emotiu que després de dècades d'exili poguessin morir al seu país”, diu.