És urgent rectificar

A mesura que avança i s'hi aprofundeix, la remodelació del Govern català es confirma com una depuració en tota regla. Com una purga dels dirigents més aferrats a la legalitat democràtica i que, amb raó, tenien més dubtes sobre l'impossible bon final d'un objectiu tan desgavellat com el d'anar cap a una secessió unilateral, inèdita en el món democràtic, mitjançant un referèndum d'autodeterminació il·legal sense garanties.

La substitució d'un prudent conseller d'Interior, Jordi Jané, per un de radical com és Joaquim Forn s'ha aconseguit empitjorar en el següent graó, la direcció dels Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica. L'acreditat defensor de la legalitat democràtica Albert Batlle ha estat reemplaçat per Pere Soler, que ha fet unes manifestacions públiques, anteriors a l'assumpció del càrrec —“espero que marxem ja [d'Espanya], perquè em feu pena tots els espanyols”— que revelen un nivell d'autoritarisme i xenofòbia inconcebible en qui dirigirà el cos policial que garanteix els drets i llibertats de tots els catalans.

Que el president Puigdemont no tingui pudor a l'hora d'emprendre un canvi de tanta importància en la direcció dels Mossos deixa ben clares les seves intencions. No es pretén més coherència, ni l'adhesió a un projecte: es busquen conjurats per incomplir la llei, posar les institucions de tots al servei d'uns i trencar la convivència. És clar que Forn i Soler no aterren al Govern per aportar més seguretat als carrers i garantir els drets dels ciutadans, sinó el contrari. No arriben per dirigir els Mossos, sinó per forçar que, arribat el cas, incompleixin la seva vocació de fer respectar la legalitat democràtica vigent, reiterada pels seus representants sindicals. No alleujaran conflictes, sinó que els multiplicaran; no han de suturar fissures, sinó fer-les més grans. Per a molts ciutadans de Catalunya no constitueixen una garantia, sinó un perill.

També el nou conseller de la Presidència, Jordi Turull, suma la imprudència al fanatisme ideològic. Es va estrenar dimarts com a portaveu parlant de secretisme en la compra d'urnes per al controvertit referèndum.

A mesura que aquest Govern es radicalitza, es panseixen els seus pretesos valors: del vernís democràtic de votar a les coaccions als qui s'oposin a col·laborar-hi; del dret a decidir dels ciutadans a les decisions il·legals adoptades per sanedrins mancats de responsabilitat; de la transparència a l'obscurantisme.

El pitjor d'aquest viatge al conflicte és el seu sentit autoritari. Queda cada dia més clar que la crida al diàleg (tant de bo que hagués estat impulsat pel Govern central) resulta decorativa. Tots els passos del procés ja són monòlegs: amb les institucions europees, amb els parlamentaris de l'oposició, amb la meitat de la ciutadania, amb els mateixos dirigents nacionalistes més assenyats.

Aquesta estratègia conduirà inevitablement al desastre la Generalitat; a la divisió de la societat catalana; a la tensió del conjunt dels espanyols; a la deterioració de la recuperació econòmica. És urgent rectificar: per aquí, no, ja que el radicalisme que se situa al marge de la llei i viola els drets dels catalans no aconseguirà mai res de bo.