L’amo de l’illa Robador

La prostitució i la droga persisteixen en l'últim reducte del que va ser el barri xino barceloní: el carrer d’en Robador, una via amb la capacitat de transformar-se en un veritable maldecap per al govern municipal de torn. El Consistori d'Ada Colau ha formalitzat l'expropiació d'un dels edificis del carrer: el número 33. Al propietari se'l va acusar d'incomplir reiteradament el seu deure de conservar i rehabilitar l'immoble.

Segons l'administració municipal, la finca havia esdevingut un risc per a la integritat dels inquilins. És el primer cas en què s'expropia una finca perquè el propietari incompleix amb la funció social de l'habitatge. Ara, el 33 és propietat del Consistori. El maig passat es va aprovar una partida pressupostària que permetrà rehabilitar l'edifici i convertir els pisos en habitatges de lloguer social.

Qui considera que ha quedat més malparat en aquest litigi és Miquel Vila, l'antic propietari del número 33: “L'Ajuntament s'ha enamorat de la meva finca, un edifici amb 28 pisos que han adquirit per només 900.000 euros, un terç del seu valor. No m'han donat la possibilitat de negar-me a l'operació i no m'ha quedat altra opció que demandar el Consistori”.

Barcelona en Comú ha ampliat el dret de tempteig i retracte a 47 finques de la zona. Ara, l'Ajuntament és propietari dels números 3, 17, 25, 27, 35-37,43 del carrer d’en Robador. La majoria estan pendents de rehabilitació. A més, també és amo de cinc pisos i un local del número 21, un pis al 45 i un altre al 14. També són de titularitat municipal l'1, el 6, l'11, l'11b i el 21 del carrer de Sant Ramon, i un pis del número 27 i un altre al 10 del carrer d’Espalter.

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, admet que el principal problema de l'Illa Robador és “el mal estat del parc d'habitatges, a més de les activitats que es puguin dur a terme a l'interior i el consegüent efecte que aquests usos tenen sobre l'espai públic”. Pin critica que l'anterior govern municipal va apostar per substituir els veïns del carrer per d'altres i aplicar la “via sancionadora” per expulsar la prostitució. “Nosaltres volem millorar la zona per als que hi viuen”, sosté.

L'administració municipal ha intervingut en un parc de pisos molt “deteriorat” per reformar-los, “ampliar l'oferta pública a la ciutat i garantir que l'ús dels pisos sigui com a habitatge habitual”. Paral·lelament a la reforma dels pisos, el Consistori pretén treballar l'espai públic amb una eina: la mediació. Pin sosté que les polítiques de persecució i sanció contra les treballadores sexuals no han funcionat. Segons afirma, a l'illa Robadors el Consistori ha de garantir que les condicions en les quals es viu siguin les adequades.

“Hem de treballar perquè els habitatges estiguin en un bon estat de conservació, hem d'evitar activitats il·legals, com pot ser l'ús d'habitatges per a tràfic de drogues o per a ús turístic sense llicència. I, sobretot, hem de ser conscients que millorar la situació de la zona no s'aconsegueix substituint la població que viu allà, sinó treballant perquè tothom que hi viu pugui fer-ho amb el màxim de qualitat de vida possible”, conclou.