El primer ministre iraquià declara la victòria sobre l’ISIS a Mossul

El primer ministre de l'Iraq, Haider al-Abadi, ha felicitat aquest diumenge les forces governamentals per la seva “victòria” sobre l'Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès) a Mossul. Després de nou mesos de dur combat urbà, les tropes han aconseguit pràcticament fer fora els gihadistes d'aquesta ciutat, tot i que encara queden alguns combatents a la zona d'Al-Qaliyat. No obstant això, l'eufòria oficial queda eclipsada per l'elevat cost humà i material de la contesa, així com per la convicció que encara queda molta feina per acabar amb el poder d'atracció de l'ISIS.

“El comandant en cap de les Forces Armades, Haider al-Abadi, va arribar a la ciutat alliberada de Mossul i va felicitar els heroics combatents i el poble de l'Iraq per la gran victòria”, assegurava un comunicat difós per l'oficina del primer ministre.

L'Exèrcit iraquià havia anunciat poc abans l'alliberament de la zona d'Al-Midan, al nucli antic, alhora que indicava que seguien els combats a la veïna Al-Qaliyat, on pel que sembla s'han atrinxerat els últims resistents gihadistes. El comandant del Comandament d'Operacions Conjuntes, el general Abdel Amir Jarallah, també va afegir que les forces antiterroristes, punta de llança de l'ofensiva per recuperar Mossul, avancen cap a aquest objectiu, “l'últim” en mans de l'ISIS, dins del nucli urbà.

Ningú qüestiona l'enorme pas que suposa l'expulsió dels milicians de l'ISIS del seu gran bastió iraquià, la ciutat des de la qual fa tres anys el líder d'aquest grup, Abu Bakr al-Baghdadi, va proclamar el califat, i la més gran sota la seva fèrula. Però a ningú se li amaga que hi ha molt de polític en el gest d'Al-Abadi. La fi del control de Mossul per aquest grup radical sunnita no significa ni la seva derrota ni el final dels problemes ètnics i sectaris de l'Iraq que van facilitar el seu ascens en primer lloc. I això malgrat que també està perdent terreny a l'altre costat de la frontera amb Síria, a Raqqa.

Per començar hi ha el trauma i les cicatrius de la guerra. La batalla per recuperar Mossul ha deixat milers de civils morts (ningú sembla portar el compte) i prop d'un milió de desplaçats. On tornaran? Els primers reporters a accedir amb els soldats al centre de la ciutat descriuen un paisatge desolador. El que fos el nucli antic ha quedat reduït a ruïnes. Entre les mateixes, els cossos dels gihadistes que han fet front a les tropes fins al final es descomponen a temperatures que aquesta setmana han superat els 45ºC. Encara hi ha paranys explosius als pocs edificis i carrerons que es mantenen en peus.

La missió de les Nacions Unides a l'Iraq (UNAMI) ha estimat en mil milions de dòlars (uns 877 milions d'euros) la reconstrucció de les infraestructures bàsiques de la que va arribar a ser la segona ciutat iraquiana. Si les reconquestes precedents serveixen de guia, no hi ha gaire esperança que una població traumatitzada per nou mesos de guerra, dos anys de dominació de l'ISIS i els deu precedents de successives batalles i inestabilitat torni aviat.

A més, l'ISIS encara controla algunes bosses de territori a l'Iraq i segons tots els experts s'està metamorfosejant en un grup terrorista. En els últims dies, a mesura que la seva situació es feia més desesperada, va recórrer a enviar dones bomba entre els milers de civils que mantenien com a escuts humans i han anat sortint a mesura que perdien territori. Alhora, està augmentant el nombre d'atemptats dins de zones lliures en teoria de la seva presència com Kirkuk i Bagdad. Aquesta tendència posa contra les cordes unes forces de seguretat portades al límit per tres anys de combats enfront dels terroristes. Segons dades extraoficials, les forces antiterroristes, el cos d'elit entrenat pels EUA, ha patit un 40% de baixes en la campanya per alliberar Mossul.

Més greu encara, mentre l'Iraq no resolgui les seves fractures internes, la ideologia que sustenta aquest grup seguirà resultant atractiva per als qui se senten perdedors del canvi de règim que va provocar la intervenció nord-americana del 2003 i no es veuen representats pel Govern de Bagdad. L'ocupació de l'ISIS el 2014 va unir tots els grups, àrabs i kurds, majoria xiïta i minoria sunnita, enfront de l'enemic comú. Amb Mossul alliberada, les diferències tornen a sortir a la superfície.

L'Iraq afronta l'any que ve unes eleccions legislatives crucials sense que els partits polítics hagin aconseguit superar la seva afiliació ètnico-religiosa ni consensuat un model nacional inclusiu. La descentralització, el repartiment dels ingressos del petroli i la fi del sistema de patronatge polític segueixen ostatges d'interessos partidistes. Si els polítics no són capaços d'elevar-se sobre els seus interessos i solucionar els problemes dels iraquians, el país donarà a llum un successor de l'ISIS.