_
_
_
_
_

La brigada del ‘no és no’

Quatre ‘agents antimasclistes’ consciencien contra la violència sexista a la zona d’oci de la Barceloneta

Alfonso L. Congostrina
Un parell de ‘brigadistes’ xerren amb unes joves a la Barceloneta
Un parell de ‘brigadistes’ xerren amb unes joves a la BarcelonetaMassimiliano Minocri

El front marítim de la Barceloneta és, des de fa anys, un dels epicentres de l’oci nocturn de la ciutat. Des de dijous passat també disposa d’una brigada antimasclista de quatre membres impulsada per l’Ajuntament amb l’objectiu de combatre les agressions sexistes; un equip que pretén conscienciar i assessorar sobre la violència sexista i, en cas de detectar-ne un cas, activar un protocol d’assistència mèdica i policial per a les víctimes. El Consistori ha instal·lat un lloc pintat de color violeta on una mà crida l’alto. També s’hi poden llegir missatges que pretenen gratar consciències, com “no és no!” i “si ho veus, no callis, actua!”.

EL PAÍS va acompanyar divendres passat la brigada en el seu segon dia de servei. El dispositiu funcionarà de dijous a dissabte fins al 25 de setembre. La Raquel, l’Aida, en Joan i la Sara comencen preparant la caseta. “Mentre dos es queden al lloc informant, els altres dos fan rondes per la zona”, informa la Raquel. Els quatre joves tenen carrera universitària i han superat un curs específic. Dins de la caseta violeta ordenen tríptics i adhesius, i fan un recompte dels objectes més cobejats pels milers de joves que comencen a arribar a la zona de discoteques: xapes. “Avui ens ha caigut, però normalment instal·lem aquí una cortina per si ve alguna persona i necessita intimitat per explicar-nos alguna cosa”, explica la Raquel.

En Joan i la Sara comencen la ronda. S’entremesclen, abillats amb unes armilles negres, entre onades de joves entusiastes en una nit d’estiu. Tres noies que acaben de fer 18 anys són les primeres triades per rebre consells. “Hola, estem informant sobre les conductes que no heu de tolerar i volem donar-vos aquests tríptics”, trenca el gel la Sara. Una de les joves parla pel mòbil i fa cara de no entendre gaire bé què passa.

És llavors quan en Joan comença un interrogatori que coneix amb detall: “Sabeu què és la violència masclista?”. Davant la pregunta, les joves responen descrivint accions que suposen agressions sexuals i violacions. Però els dos brigadistes de l’antimasclisme corregeixen: “No és només això, també és un insult. Heu de recordar que qui marca els límits en tot moment sou vosaltres”. “Jo, quan em toquen el cul a la discoteca, el que faig és clavar un parell d’hòsties”, etziba la jove que continua enganxada al mòbil. En Joan informa que en aquests casos fins i tot es pot denunciar i els explica que la caseta estarà oberta tota la nit, per la qual cosa s’hi poden dirigir davant qualsevol problema. A més, el brigadista els suplica que no siguin còmplices de les actituds masclistes que vegin i que les denunciïn.

La ruta continua. En Joan i la Sara continuen lliurant informació als diferents grups. Quatre agents de paisà de la Guardia Urbana de Barcelona els miren amb curiositat. I, una mica més enllà, fan el mateix els guàrdies de seguretat d’una discoteca.

“Iniciativa interessant”

Prop de la sorra de la platja del Somorrostro, cinc amigues es disposen a començar una nit de festa. “Som au-pairs”, afirma una d’elles. Després que en Joan i la Sara els informin, la jove conclou que la “iniciativa és molt interessant”. “No fa gaire vam tenir un problema en una discoteca i vam demanar ajuda a un porter. Va ser molt pitjor”, denuncia.

En Joan i la Sara s’acosten a més grups. Alguns beuen a la sorra i creuen que, els que s’aproximen, són policies. Passat l’esglai, accepten xapes i tríptics però no interactuen gaire. “Les nits solen ser així. Durant la prova pilot, a les festes de la Mercè passades, una jove ens va demanar ajuda perquè havia estat agredida sexualment”, recorda en Joan, que ràpidament va engegar el protocol d’actuació amb policies i sanitaris.

Malgrat això, el jove reconeix que són escasses les agressions sexuals d’aquestes característiques que els denuncien a ells i assegura que quan una dona té algun tipus de problema sol explicar-lo a les seves companyes abans que a ell. “En canvi, quan la víctima és algú del col·lectiu LGTBI, se sol sincerar abans amb mi”, afegeix.

La ronda ha acabat i tornen a la caseta. “Ahir vam repartir 400 díptics i 250 xapes”, revisa l’Aida. Les au-pair s’acosten. Han intentat entrar en una discoteca i un promotor les ha rebutjat dient-los “maleïdes meuques”. En Joan emplena un informe amb el cas. La nit continua per a la brigada antimasclista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_