Guardiola i la convivència

En l'enèsima escenificació de l'intent de ruptura de la convivència democràtica engegat pels independentistes, l'actual entrenador del Manchester City, Josep Guardiola, va abocar diumenge passat greus acusacions sobre el suposat caràcter “autoritari” de l'Estat espanyol i les seves polítiques, que suposadament reprimeixen els drets i les llibertats dels catalans.

Resulta descoratjador –però segurament revelador de la deriva adoptada per l'anomenat “procés”– que una figura de referència per a milions d'espanyols en raó dels seus nombrosos èxits esportius no entengui que una desqualificació tan grollera i mancada de fonament mina les bases de la convivència entre els ciutadans d'aquest país.

La Constitució espanyola empara la llibertat d'expressió. També el dret a concórrer a les urnes amb un projecte independentista. Per aquest motiu ningú disputa al senyor Guardiola el dret d'abraçar la causa independentista i de dedicar totes les seves energies, imatge i recursos a promoure-la. Aquesta és la grandesa de la democràcia.

Però, tot i que les opinions són lliures, i com a tals mereixen el màxim respecte, els fets són sagrats. Resulta absurd constatar obvietats, però en temps de postveritats i fets alternatius no hi ha més remei que recordar al senyor Guardiola que Espanya és un Estat de dret i una democràcia. Així ho certifiquen les nostres institucions polítiques, tribunals de justícia i milions d'espanyols en l'exercici diari dels seus drets i llibertats. També, tots els organismes, multilaterals o independents, que al món verifiquen aquestes qüestions. El sorprenent relat de l'existència d'un poble oprimit al cor de l'Europa democràtica no és més que això, un relat que en cap cas ha comprat ni comprarà aquesta comunitat internacional a la qual el senyor Guardiola demana ajuda.

Al contrari, si alguna cosa preocupa a aquesta comunitat internacional és el procés de secessió unilateral sense, precisament, garanties democràtiques que pretenen culminar el senyor Puigdemont i els seus aliats polítics. Un procés que, si es consuma, violaria els drets de milions de catalans i suposaria l'abolició de les institucions democràtiques catalanes (Parlament i Estatut). Aquest Estat, senyor Guardiola, nascut d'un acte de força, sense majoria i sense regles democràtiques, sí que crearia un Estat autoritari, que ningú fora de les nostres fronteres podria reconèixer.

L'única cosa que ens consola de tot aquest procés és que, davant de la immaduresa política i l'infantilisme democràtic de persones com Guardiola, la societat espanyola en el seu conjunt, catalans inclosos, estiguin donant enormes mostres de maduresa, responsabilitat i civisme. Perquè es requereix molta maduresa democràtica per suportar sense immutar-se les acusacions que dia rere dia aboquen els independentistes sobre els ciutadans d'aquest país, acusant-los de robar i oprimir altres ciutadans. La grandesa de la democràcia, no obstant això, és aquesta: no ens deixarem arrossegar en una espiral d'odi. No acceptarem que els que volen trencar la convivència ens enfrontin. Al contrari, seguirem fent una crida a treballar per resoldre junts aquesta crisi i sortir-ne amb més unitat i més democràcia.