“La crisi del lloguer és fruit del fet que l’habitatge sigui un actiu financer”

Coneix Barcelona i els seus problemes d’habitatge. L’arquitecta i urbanista Raquel Rolnik (Sao Paulo, 1956), relatora d’Habitatge de Nacions Unides entre el 2008 i el 2014, ha tornat a Barcelona aquesta setmana convidada pel CCCB. El seu discurs és contundent. Diu que l’habitatge ha evolucionat “de mercaderia a actiu financer”. “Les finances ocupen territoris en un procés massiu de despossessió”, alerta.

Rolnik va visitar Barcelona el 2009, després d’esclatar la bombolla, i el 2012, en plena crisi hipotecària i de desnonaments. Llavors va culpar la banca de la situació. Han passat cinc anys i defineix la situació actual de “crisi d’habitatge 2.0”. “Encara tenim execucions i ara la gent no pot pagar el lloguer, perquè la crisi del lloguer és fruit de la finançarització de l’habitatge”.

Rolnik desgrana les causes d’aquest problema. “Una, els mateixos fons d’inversió que van promoure massivament habitatge i préstecs per comprar-la, ara compren l’estoc buit o amb veïns per llogar-lo, amb un poder increïble per fixar preus. I dos, l’èxit del turisme, que ha situat les ciutats com a terreny de joc per a la inversió, i el fenomen Airbnb, pel qual la gent utilitza els pisos per a lloguer temporal i no residencial”.

Els veïns participem en la trama en la mesura en què el nostre habitatge és un jugador al mercat

Amb una nova crisi a la vista, no hem après res? “No”, diu. I afegeix que ara el fenomen “té una dimensió internacional”. “Té origen en la mercantilització de l’habitatge i la seva transformació en actiu financer”, sosté. I a més del sector privat, responsabilitza “els estats, amb excepcions, de desmantellar les polítiques públiques d’habitatge i privatitzar els parcs públics”, alhora “que han estat també responsables de la crisi”. “Primer per destinar pressupost públic a la promoció d’habitatge, a través de deduccions i incentius fiscals; i després per respondre a la crisi hipotecària salvant la banca i no reformant les polítiques públiques”.

Tornant al fenomen d’Airbnb, fins a quin punt els veïns no són responsables de la crisi del lloguer si ofereixen els seus habitatges als portals? “Aquesta és el parany, nosaltres mateixos participem en el procés global de finançarització”, convé Rolnik. “Com que no hi ha pensions, sistemes de protecció social… els veïns utilitzem els nostres actius per protegir-nos: per ajudar un fill a l’atur, per complementar la pensió, per pagar estudis. Els veïns participem en la trama en la mesura en què el nostre habitatge és un jugador al mercat. És pervers, en som part i s’utilitza el nostre esforç per imposar una política que al final ens porta problemes”, lamenta.

A la pregunta de si els veïns han perdut la batalla, la urbanista respon amb un sí. I amb un però. “L’hegemonia és del mateix paradigma, però alerta, aquest no té cap capacitat de donar resposta a les necessitats de la gent, té els dies comptats”. Davant l’expulsió dels veïns, Rolnik al·ludeix a “la necessitat de crear resistències, insurreccions, intents que ara són petits i fragmentats des d’un punt de vista polític”, però als quals augura recorregut. La urbanista, que coneix l’alcaldessa Ada Colau, creu que serà “molt important l’acció de governs locals com el de Barcelona”. “La crisi es viu des de les ciutats, la pressió de la gent és molt gran i això explica que s’hagin triat coalicions locals amb una perspectiva diferent”, diu.

La crisi es viu des de les ciutats perquè la pressió en elles és molt gran

Rolnik admet les limitacions dels ajuntaments, però afegeix que “hi ha coses que es poden fer per protegir els veïns”. L’exrelatora de l’ONU augura “una era important d’experimentació i innovació a escala local”. A més, apunta que “els estats tampoc tenen capacitat de regular una entitat supranacional que es diu mercats financers, el capital dels quals moltes vegades prové de paradisos fiscals”.

Rolnik aplaudeix que els moviments socials s’hagin adonat que el problema és col·lectiu. “Barcelona té una història de moviments socials i urbans molt importants. L’actuació de la PAH ha resultat importantíssima des del punt de vista polític, no només per organitzar la gent sinó una nova coalició de poder a la ciutat”, conclou.