Puigdemont: “Si algú vol saber què pensen els empresaris, que ho pregunti a les pimes”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va tornar a dirigir-se dimarts a la classe empresarial catalana a les portes de convocar el referèndum sobre la independència. Aquesta vegada, ho va fer davant un auditori ple de representants de petites i mitjanes empreses de la patronal Pimec, el president de la qual, Josep González, va reiterar el seu suport al “dret a decidir” encara que va confiar en el “diàleg” i l'“entesa” per resoldre el conflicte entre els governs central i català. Després de la seva incòmoda participació en la reunió anual del lobby del Cercle d'Economia, contrari a la via unilateral, Puigdemont va afirmar: “Si algú vol saber què pensen els nostres empresaris, que vingui aquí a posar l'orella i a preguntar a les nostres pimes”.

La intervenció de Puigdemont es produïa després que el Cercle d'Economia, on hi ha grans corporacions i economistes, l'instessin a anar al Congrés a explicar-se  i a no quedar-se ancorat en el referèndum per buscar un acord. No obstant això, el president també es referia a les reunions que diversos ministres han anat fent amb grans empreses en els últims mesos. Puigdemont es va referir a l'auditori que tenia davant com els empresaris “de debò” i no “els de les portes giratòries” i va recriminar a l'Estat que si els hagués escoltat s'hauria “estalviat errors monumentals”.

El cap del Govern català, que ha tancat la cerimònia de lliurament dels 30è Premis Pimes, va reclamar al Govern central que compleixi amb “les inversions pressupostades” i no s'“abandonin infraestructures crítiques”, cosa que porta a situacions com el caos viscut a l'aeroport del Prat per les cues en els controls de passaports, ha dit. Però també ha carregat contra el pacte entre el PP i el PNB per tirar endavant els comptes, en concret l'apartat que inclou una unificació de tarifes elèctriques que permetrà abaratir aquesta factura a les empreses de la comunitat. “Unes 3.300 empreses catalanes paguen un 45% més que al País Basc. No hi ha cap raó que justifiqui aquesta discriminació. Així no es pot competir en igualtat de condicions”, ha criticat Puigdemont, que ha definit el “model a la carta” d'Estat que al seu judici està creant el PP per “sobreviure políticament”.

“Criminalització” del turisme

Puigdemont també va al·ludir, un altre cop sense assenyalar-ho directament, al Govern d'Ada Colau, representat en el sopar per l'alcalde accidental, Gerardo Pisarello. El president català va demanar a les administracions que “estiguin al costat” de les empreses. En concret, els va reclamar que “no posin pals a les rodes” a l'activitat econòmica per “criteris ideològics” i que “no criminalitzin sectors com el turisme” que, va afegir, són “clau”.

El president de Pimec, Josep González, va confiar que encara hi ha “capacitat de diàleg” per resoldre la situació catalana. Va reafirmar el “respecte” de la patronal de les petites i mitjanes empreses pel “dret a decidir”, encara que va rebutjar anar més enllà. “Hem procurat mantenir-nos en tot moment en una posició prudent de silenci” per “respecte a la pluralitat dels empresaris” als quals representa l'organització. “Continuarem en aquesta posició i, si algun dia és necessari, farem una enquesta per opinar i decidir”, va afegir.

González creu possible l'“entesa” entre el Govern central i el català per “trobar camins i solucions”. “No és fàcil conviure amb tot el que estem vivint. Però confio en la fortalesa de Catalunya i del seu teixit econòmic i la seva societat”, va sostenir. Sobre aquest tema, el president de Pimec va citar alguns dels greuges que, al seu judici, pateix Catalunya. González es va referir a les “concessions territorials notablement desiguals” que consten en els últims Pressupostos Generals de l'Estat i que, va denunciar, “curiosament no han aixecat gaire debat”. Concretant més, el president de Pimec va advertir, per exemple, del “greuge” per a la competitivitat de l'empresa catalana que suposa “l'existència d'una energia més barata al País Basc”.

En el seu discurs, González va recordar les preocupacions i les fites empresarials de les últimes tres dècades: des de les oportunitats que oferia l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea fins a la preocupació per les polítiques proteccionistes del president dels EUA, Donald Trump; o de la reconversió industrial dels vuitanta a la recessió que va començar a finals de la dècada passada. Ara, va recordar, sembla que els núvols s'han buidat perquè s'ha consolidat un ritme de creixement de prop del 3%. Aquesta expansió econòmica i la reducció de l'atur, va sostenir, han d'obrir la porta a noves reformes. En concret, el cap de la patronal de pimes va instar l'Executiu central a dur a terme una “segona reforma laboral” que “millori la inseguretat jurídica” que, al seu judici, va deixar la primera. “Fem moltes reformes fiscals, però poques reformes laborals”, va reblar.

L'organització, segons el seu president, també està “preocupada” per la insatisfacció amb “la classe política i el sistema en general” que manifesten els ciutadans. “Ens preocupen la desigualtat, la precarietat i l'exclusió social, i creiem que hem d'evolucionar cap a un capitalisme molt més inclusiu”, va assegurar González. A més, el cap de la patronal va reclamar “combatre la interminable corrupció” política i ha demanat reformes per aturar-la.