La Fiscalia pretén que Mas reintegri els 5,12 milions de la consulta del 9-N

La Fiscalia pretén que l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers autonòmics Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega reintegrin al tresor públic els 5,12 milions d'euros que va costar la celebració de la consulta il·legal d'autodeterminació del 9 de novembre del 2014. El ministeri públic ha informat a favor que el Tribunal de Comptes –màxim òrgan fiscalitzador de l'Estat- obri una investigació per suposada “malversació comptable” –no penal– contra els quatre polítics, com havien reclamat el 18 de maig les associacions Societat Civil Catalana, Associació Cívica i Cultural i Advocats Catalans per la Constitució.

Igual que altres fites del procés independentista encapçalat per la Generalitat, la consulta del 9-N va ser expressament prohibida pel Tribunal Constitucional. Els quatre polítics han estat condemnats per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –Mas, Ortega i Rigau- i el Tribunal Suprem –Homs- per permetre que es dugués a terme. En la via penal, la Fiscalia no va presentar contra ells acusació de malversació, un delicte que implica, en cas de quedar provat i no haver-se retornat els fons, penes de presó i multa. En ambdues sentències, no obstant això, es recollia el detall dels pagaments efectuats amb diners públics, sota responsabilitat de Mas i els seus consellers, per posar les urnes d'aquell pseudo-referèndum vetat pel Constitucional. La partida més gran -2,8 milions d'euros- es va destinar a la compra d'ordinadors portàtils per als centres de votació, seguit d'1,1 milions d'euros en tasques de suport informàtic per a la consulta.

Les associacions denunciants es basaven en aquestes sentències penals per actuar contra els quatre polítics en la jurisdicció comptable. En un escrit notificat aquest divendres, el fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres Morato, considera que l'ocupació de fons públics per celebrar una consulta expressament prohibida a la Constitució pot ser “constitutiu de responsabilitat comptable”. Segons el seu informe, “les despeses generades han estat destinats a una finalitat radicalment aliena a la funció pública, per tant freturosos de justificació”.

L'escrit del fiscal Torres explica que en la jurisdicció comptable –el Tribunal de Comptes- “es contempla un concepte propi de malversació, que es denomina malversació comptable, independent de l'encunyat en l'àmbit penal. I subratlla que la Llei de Finances Públiques de Catalunya determina que els que siguin condemnats per abast comptable tenen l'“obligació d'indemnitzar” a la Hisenda de la Generalitat. Les sentències del Tribunal de Comptes es poden recórrer davant la Sala Tercera (Contenciós-Administratiu) del Tribunal Suprem.

L'alt tribunal, en una sentència del 2012 citada pel fiscal Torres, sosté que el Tribunal de Comptes és competent per investigar les responsabilitats dels qui “tenint al seu càrrec els cabals públics i intervenint dol, culpa o negligència greu” originen “menyscaptes en els mateixos a conseqüència d'accions o omissions contràries a les Lleis”.

La "malversació de cabals", en el seu concepte comptable, “no altera gens el fet que la Jurisdicció Penal sentenciï que no ha existit el delicte de malversació”, recordava el Suprem en aquella sentència del 2012. I afegeix: “Si no es justifica el saldo deutor del compte, que és el que importa, subsisteix l'obligació del reintegrament amb interessos”.

En el seu informe, el fiscal sol·licita a la Comissió de Govern el nomenament d'un Delegat Instructor. Una vegada nomenat, aquest, segons l'article 47 de la Llei de Funcionament del Tribunal de Comptes, haurà de requerir als presumptes responsables que "dipositin o afermin", en qualsevol de les formes legalment admeses, l'import provisional de l'abast. En cas de no fer-ho, el delegat instructor de la investigació podrà embargar-los els béns.

Mas, expresident de la Generalitat, amb l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Rigau, van ser condemnats a la inhabilitació per exercir càrrecs públics pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 13 de març passat pels delictes de desobediència, però van ser absolts del de prevaricació. Francesc Homs, que per ser diputat va ser jutjat pel Tribunal Suprem, també va rebre una sentència que l'inhabilita durant un any i un mes.