Puigdemont exigeix a Rajoy que aclareixi com impedirà el referèndum

Preparat per convocar un referèndum unilateral d'independència, Carles Puigdemont ha fet aquest dimecres un gir en el to i en les apel·lacions dirigides a Mariano Rajoy. El president ha renunciat a reclamar de nou al Govern central que negociï una sortida pactada a la consulta; ha preferit demanar a l'Executiu central explicacions sobre com pretén Rajoy impedir la seva celebració i, en concret, si "està disposat a utilitzar la força". Abans havia denunciat que "el debat polític basat en la criminalització de l'adversari és el preludi del totalitarisme".

"Seria hora que el Govern espanyol i els socis que el recolzen en aquesta estratègia ens expliquin què vol dir estar disposat a tot [per impedir les urnes]", ha afirmat Puigdemont durant el ple del Parlament. El president s'ha referit a un hipotètic ús de "la força", una opció que per a l'independentisme abastaria des del precinte de les urnes per impedir la votació a una suspensió de l'autonomia, situacions que consideren fora de lloc a Europa en el segle XXI.

"Ja n'hi ha prou de flirtejar en els confins de les costures del sistema democràtic", s'ha queixat Puigdemont en una intervenció frenada per l'aldarull sorgit de la bancada popular. El president de la Generalitat, en tot cas, ha assegurat que les "amenaces" —el terme utilitzat pel portaveu de Junts pel Sí, Jordi Turull, en la pregunta que li ha plantejat— no aconseguiran paralitzar el seu pla. "Ni dissuadir, ni replantejar, ni rectificar, ni recular", ha dit Puigdemont, claríssimament decidit a convocar la consulta.

En el transcurs de la sessió de control ja li havia dit minuts abans al socialista Miquel Iceta que "Catalunya és una nació i, com a nació, té dret a l'autodeterminació", al mateix temps que ha lamentat que exercir aquest dret suposi a Espanya, a parer seu, "un esport de risc", en referència als casos judicials que han condemnat Artur Mas o afecten Carme Forcadell, entre d'altres.

Conseqüències

Iceta li ha retret que el Govern estigui disposat a convocar la consulta al marge de la Constitució, fora de les bones pràctiques democràtiques que marca la Comissió de Venècia i sense tenir en compte quines poden ser les conseqüències de fer-ho. Puigdemont li ha contestat que les úniques conseqüències seran les vinculades al compromís de l'actual Govern d'aplicar el resultat que surti de les urnes, sigui el que sigui.

Puigdemont també ha tingut una picabaralla amb el líder de Catalunya Sí que és Pot (CSQP), Lluís Rabell. A mesura que s'aproxima el mes de setembre les tensions creixen en el front favorable al referèndum i al president de la Generalitat no li ha agradat l'absència dels comuns d'Ada Colau —i CSQP és el grup parlamentari que més s'assembla al nou partit denominat Catalunya en Comú— en la reunió convocada dilluns passat al Palau de la Generalitat. L'estat d'aquesta relació es visualitzarà dimarts que ve, en la trobada que ha convocat el Pacte Nacional per al Referèndum, que haurà d'adoptar una posició sobre l'inici de la via unilateral per part del Govern, després que les entitats i els partits independentistes hagin urgit a fixar la data i la pregunta. Puigdemont preveu aclarir aquestes dues qüestions la pròxima setmana.

Amb la ment encara posada en la reunió del passat dilluns, Rabell ha acusat Puigdemont de "menysprear" la plataforma que defensa la celebració d'un referèndum amb garanties jurídiques i ha demanat que en la cimera de dimarts ambdues parts es puguin dir "les coses clarament".

El president li ha retret amb la mateixa acusació: "El que sí que és menysprear el Govern és que es convoqui una reunió i no es presenti per escoltar, per informar, també per opinar", ha dit. A més, ha insinuat que l'espai polític dels comuns ha intentat influir de forma partidista en els treballs del Pacte Nacional per al Referèndum: "Jo sé qui ha intentat manipular el Pacte", ha afirmat. Però no ho ha concretat.