El fiscal descriu el Palau com una “canonada” per fer arribar comissions a Convergència

El fiscal Emilio Sánchez Ulled ha desgranat aquest dimarts els indicis que proven el pagament de comissions il·legals de Ferrovial a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través del Palau de la Música. Sánchez Ulled ha lamentat que el Palau i "el seu prestigi" hagin estat "utilitzats per robar en benefici d'un partit polític" i ha definit la institució musical dirigida per Fèlix Millet i Jordi Montull com una mera "canonada" per fer arribar les comissions a la formació.

Per segona jornada consecutiva, el fiscal ha exposat el seu informe final del cas Palau. Ha mostrat nombrosos documents que es van trobar al coliseu modernista, que posen en relleu les reunions i comunicacions entre Millet i Montull, directius de Ferrovial i extresorers de Convergència (Carles Torrent, ja mort, i Daniel Osàcar, un dels acusats). Sánchez Ulled ha posat l'accent en una anotació de l'agenda de Millet de l'abril del 2005, que cita una reunió amb qui llavors era el gerent del partit, Germà Gordó. El jutge del Vendrell (Baix Penedès) que investiga el cas 3% ha demanat que Gordó sigui citat a declarar com a investigat.

"Estem celebrant el judici a l'espai físic d'un efecte del delicte", ha dit Sánchez Ulled per explicar que la Ciutat de la Justícia de Barcelona és una de les obres públiques per les quals Ferrovial va pagar comissions il·legals a Convergència. Les comissions eren un 4% de l'import de l'adjudicació: el 2,5% anava per al partit i l'1,5% restant, per a Millet i Montull pel seu paper com a intermediaris. El fiscal ha recordat que aquests imports podien variar al llarg del temps: "No és un negoci semiautomàtic; es parla, es discuteix, es negocia i s'arriba a un acord".

El fiscal ha detallat les diferents vies per les quals Ferrovial va fer arribar els diners (6,6 milions en total entre el 1999 i el 2009) al partit. Una d'aquestes vies eren els convenis de col·laboració entre el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, vinculada a Convergència. L'extresorer Osácar va explicar, en la seva declaració, que aquests convenis servien per "difondre la cultura catalana". El Palau volia que Convergència, a través dels 600 ajuntaments que governava llavors, difongués la cultura i procurés que, en les festes majors dels pobles, "no posessin només música andalusa, sinó també sardanes".

Els convenis són falsos, diu el fiscal. "Cada acusat pot dir el que li doni la gana. Però que es va fer perquè en unes festes majors no posessin sevillanes em sembla insultant. No només és mentida, sinó que és pitjor: és el reflex d'un mecanisme etnicomental molt particular", ha dit Sánchez Ulled en el seu particular to irònic.