“S’ha perdut la por a les malalties vacunables”

Al doctor Fernando Moraga-Llop li agrada que el citin, el reconeguin i el recordin, abans de res, com a pediatre. Sense més miraments. 40 anys bregant amb nens a les consultes de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona bé el fan mereixedor. I la seva època (2012-2016) com a president de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques ho testifica. Però el facultatiu és també un dels màxims experts en vacunes. No en va és vicepresident de la Societat Espanyola de Vacunologia i membre del Consell Assessor de Vacunes del Departament de Salut. Moraga-Llop va participar en el comitè de crisi que va muntar la conselleria quan es va detectar el 2015 el primer cas de diftèria —una malaltia vacunable— registrat a Espanya en 28 anys. El nen, que va acabar morint, no estava immunitzat.

“Les vacunes salven vides”, recorda. I alerta del perill que suposa l'auge dels moviments antivacunes, ara en voga. Moraga-Llop rep EL PAÍS a casa seva, al carrer del doctor Roux de Barcelona, una via que homenatja precisament el metge, col·laborador de Pasteur, que va descobrir l'antitoxina contra la diftèria.

Pregunta. La vacunació sistemàtica ha reduït més d'un 90% en les últimes dècades els casos de malalties vacunables. No obstant això, casos com el de la diftèria el 2015 o, fa unes setmanes, la mort d'una nena no vacunada per malaltia meningocòccica de tipus C, contra la qual s'immunitza en el sistema públic, cristal·litzen l'existència de moviments antivacunes. Per què hi ha pares que no vacunen els seus fills?

Resposta. Perquè la gent no coneix les malalties que han desaparegut gràcies a les vacunes. Però les malalties no s'obliden de nosaltres, les malalties tornen. Quants pares joves han vist pòlio? Cap. Les vacunes estan morint del seu propi èxit perquè han fet que les malalties desapareguin. La gent les oblida i imaginen que ja s'han superat.

P. S'ha perdut la por?

R. Sí, s'ha perdut la por a les malalties que ara es guareixen gràcies a les vacunes. Hi ha ignorància sobre aquestes malalties: la gent no sap que ara també es pot morir un nen per xarampió. De fet, s'ha mort una nena per xarampió a Portugal.

P. Hi ha ignorància per falta d'informació o per la sobreinformació?

R. Si la gent escoltés i preguntés més al pediatre sobre aquestes malalties, adquiriria un coneixement que no pot tenir avui dia fàcilment per Google.

P. Quins arguments esgrimeixen els grups antivacunes?

R. Primer, que les vacunes tenen mercuri. Mentida. No n'hi ha cap que en tingui i el mercuri no té cap relació amb l'autisme, per cert. Segon, que les vacunes tenen alumini. Veritat, és un adjuvant que porten algunes vacunes amb la finalitat d'augmentar-ne la capacitat d'immunitzar el nen però en porta en quantitats mínimes que no fan cap efecte al menor. Tercer, que estem sobrecarregant el sistema immunitari del nen. Doncs no, perquè ara amb les 15 vacunes que s'administren se'ls posen menys antígens que quan es donava fa 20 anys una sola vacuna de la verola. També diuen els pares que és millor passar la malaltia que vacunar-los contra ella. I és veritat, és més immunogen passar-la, sempre que algú em signi un paper en què m'asseguri que aquest nen passarà la malaltia sense complicacions.

P. També diuen que les vacunes no són segures.

R. Les vacunes són els fàrmacs amb els quals, com que s'administren a persones sanes, es té més cura en els assajos clínics quant a la grandària mostral i al seguiment de reaccions adverses. Cal aclarir que no és el mateix la coincidentalitat que la causalitat: no tot el que passa després de la vacunació li és imputable.

P. Com és el moviment antivacunes a Catalunya?

R. Hi ha alguns grups, com els de la zona de la Garrotxa, però no estan gaire estructurats. No hi ha grans lobbys.

P. Els preocupa?

R. Sí, evidentment ens preocupa. Encara que és poc important quantitativament perquè tenim cobertures vacunals molt altes, ens preocupa que pogués incrementar-se.

P. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va alertar fa unes setmanes que el Departament de Salut havia detectat també alguns casos de metges que desaconsellen les vacunes.

R. És inconcebible que un metge pugui estar fent apologia contra les vacunes. En alguns professionals és una falta d'informació i per això el currículum vacunològic tant en medicina com a infermeria hauria de ser ampliat. És per ignorància, perquè hi ha moltes especialitats que han estat molt allunyades del tema. Encara que també hi ha algun metge antisistema, que va en contra d'allò establert.

P. Quines són les conseqüències d'un hipotètic auge dels antivacunes?

R. El problema seria que, si descendissin la vacunació, tornarien algunes malalties.

P. Està a favor de fer obligatòria la vacunació sistemàtica?

R. En aquest moment no, perquè tenim cobertures vacunals molt elevades. Però en situacions com la que va haver-hi a Olot amb el cas del nen mort de diftèria, jo crec que sí.