El Constitucional avala per a tot l’Estat que el contribuent no hagi de pagar la plusvàlua amb pèrdues

El Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre l'impost de la plusvàlua en l'àmbit estatal i ha tornat a donar la raó al contribuent, amb data 11 de maig, en els mateixos termes que el foral, segons avança el despatx Ayming. No caldrà, per tant, pagar la plusvàlua quan s'hagin tingut pèrdues reals en la venda d'un immoble.

El passat 16 de febrer el Tribunal Constitucional (TC) ja va resoldre per unanimitat la inconstitucionalitat de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) de Guipúscoa, quan en la transmissió d'un immoble, aquest s'hagués venut amb pèrdues. El grup internacional de consultoria Ayming confirma que el Constitucional ha fet extensiva la seva posició dictada per al territori foral a la resta d'Espanya.

La resolució del febrer aplanava el camí a la interposició de nombroses reclamacions per recuperar les quantitats abonades indegudament amb anterioritat per plusvàlua. Durant aquest temps, els contribuents s'han estat informant sobre com poden provar que no han de pagar les quantitats que fins ara se'ls reclamaven per l'impost.

El legislador va reaccionar ràpidament per evitar la possible pèrdua patrimonial que la sentència del TC podia provocar als ajuntaments dels territoris forals, separant el valor del sòl i el valor de construcció a l'hora de calcular l'impost. Recordem que els ajuntaments van recaptar 2.625 milions d'euros per l'IIVTNU el 2015 (últim any amb dades definitives), i amb la mesura del TC els seus ingressos disminuiran considerablement.

Fins ara, la base imposable de l'impost per mesurar l'increment de valor del sòl que experimenta un immoble es determinava aplicant al valor cadastral del sòl en el moment de la transmissió uns coeficients en funció del període de tinència de l'immoble. No es tenia en compte el guany o la pèrdua real que té el contribuent en transmetre el bé, sinó l'augment de valor que té el sòl aplicant la regla matemàtica que estableix la normativa.

Davant l'imminent allau de reclamacions per recuperar plusvàlues abonades indegudament amb anterioritat, la Diputació foral de Guipúscoa va publicar el Decret foral-norma 2/2017, de 28 de març, i la d'Àlaba, el Decret normatiu d'urgència fiscal 3/2017, de 28 de març. En tots dos decrets, el valor de referència per determinar si hi ha plusvàlua o no és el valor real de compravenda corresponent al valor del terreny. S'estableix que existirà un increment de valor dels terrenys quan el valor de transmissió sigui superior al de l'adquisició. Únicament en el cas que hi hagi increment de valor dels terrenys es procedirà a determinar la base imposable, la quota tributària i els altres elements configuradors de l'impost; s'ha de veure ara si el legislador estatal prendrà com a referència el contingut d'aquests decrets.

Si els valors d'adquisició i transmissió que es tenen en compte per determinar l'existència de valor no apareixen desglossats, el criteri per determinar el valor d'adquisició i transmissió del sòl sobre el qual es construeix el bé immoble, ha de tenir relació amb el percentatge del valor del sòl i construcció que estableix l'últim rebut de l'impost de béns immobles vigent en el moment de la transmissió. En tots dos decrets s'estableix que els recursos de reposició pendents de resolució es resoldran tenint en compte aquest criteri establert en els decrets forals.

"El legislador ha decidit finalment implantar aquesta mesura en l'àmbit estatal –ha comentat David García Vázquez, responsable fiscal de la consultora Ayming–, fet que pot plantejar que els casos en els quals realment no existeix el fet imposable perquè es doni la meritació de l'impost quan un contribuent té pèrdues patrimonials en la transmissió siguin molts menors".

Si es trasllada a l'àmbit estatal, aquesta mesura perjudicarà empreses promotores immobiliàries que en el moment de construir els immobles tinguessin uns costos molt elevats (personal tècnic, mà d'obra, materials, llicències, etc.) derivats de la memòria immobiliària i, per tant, amb la posterior crisi immobiliària, el cost de venda del bé era força menor que el del cost de producció d'aquest bé. Podria passar que haguessin de pagar una quota per plusvàlua superior al benefici obtingut per la venda de l'immoble.

Si hi ha pèrdues en la venda

El TC no aclareix en el contingut de les sentències quin és el procediment perquè el contribuent pugui demostrar que no hi va haver plusvàlua en la seva operació, de manera que hem de fixar-nos en els mitjans de prova presentats pel contribuent en les sentències dels nostres tribunals dictades sobre aquesta qüestió i que són favorables al contribuent.

El contribuent s'ha de basar en el que es preveu per al territori comú. En territori comú podem destacar, entre d'altres, les següents resolucions: l'informe del valor del sòl emès per la Junta de Castella i Lleó que aporta el contribuent per a la sentència estimatòria del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de data 10 de juny del 2016. En reclamacions de particulars, podem destacar el criteri establert en sentències del TSJ de la Comunitat Valenciana, de finals del 2016, que amb les escriptures de compravenda del bé es justifica de manera suficient que existeixen pèrdues.

En el cas de societats, la càrrega de prova és més onerosa i haurem d'acudir a la prova pericial i, a més, examinar els balanços de la societat que reflecteix l'operació. La prova pericial en aquest sentit és molt diversa: tenim informes de tècnics independents, informes del valor del sòl emès per organismes públics i finalment informes de taxadors. En qualsevol dels casos és recomanable a l'hora de justificar la pèrdua del valor del sòl aportar mitjans tècnics.

"Com més elevades siguin les pèrdues del contribuent, més fàcil és que aquest provi l'absència del fet imposable –afegeix David García Vázquez–. Acudir als tribunals no és recomanable si la liquidació a reclamar no supera els 10.000 euros, però sí que és aconsellable que si tenim qualsevol tipus de pèrdua, iniciem la impugnació per la via administrativa, ja que aquesta paralitza la prescripció de la liquidació".