La guerra del narco esquitxa Barcelona

Quan obre la porta del seu pis ocupat, no sap gaire bé què dir. Per moltes pastilles que prengui, amb prou feines aconsegueix agafar el son. L'1 de gener, a dos quarts de deu de la nit, un sicari es va apropar a l'Honda Civit platejat a l'avinguda de la Meridiana de Barcelona i va matar el seu marit, Whander Suárez, de 32 anys, que viatjava assegut al seient posterior. El Delmy, el conductor, va aconseguir salvar la vida gairebé de miracle. El Whander, àlies el Colorao o el Pinto per les pigues que tenia, liderava un grup de dominicans amb pes en el tràfic de drogues, segons fonts policials. “Era perruquer”, defensa la seva dona. Junts tenien una filla de sis anys.

Des de fa un any s'està produint a Catalunya una batalla entre dominicans que es dediquen al tràfic de drogues a petita i a mitjana escala. Els protagonistes són joves, la majoria sense papers, que viuen en pisos als quals han entrat amb una puntada a la porta. Es mouen per les perruqueries d'home de l'extraradi de Barcelona, i viuen la nit llatina. “Els agrada vestir-se molt bé, beure i sortir”, explica una jove que els coneix. Van armats i són de gallet fàcil.

La guerra ha deixat ja sis morts i té en escac la policia, que tem ja la següent víctima. Tots els entrevistats en aquest reportatge demanen anonimat. Estan atemorits davant la creixent violència, i les represàlies pel que puguin dir. “Els que estan fent això no els importa res ni ningú. Ni tan sols temen la policia. I ho han demostrat”, explica un dels supervivents d'un dels tirotejos que se n'ha anat de Catalunya per por. “La impunitat amb la qual actuen és total”, critica una altra persona que s'ha vist esquitxada per la guerra.

Els Mossos assenyalen un robatori d'una partida de cocaïna a Holanda com l'origen del conflicte. Després s'han barrejat diversos episodis de bolcades (robatori de drogues) i topades entre ells pel control del mercat als carrers catalans. “Són narcotraficants que assalten narcotraficants”, corrobora una font al corrent de la investigació. Estan dividits en grups, però tampoc són dues colles clares amb ordre i concert.

Els implicats més directes neguen que els joves es dediquessin al tràfic de drogues. Però per poc que s'ampliï el cercle, la resposta és una altra. “Estava ficat en drogues, perquè he de mentir”, admet un familiar del primer mort en aquesta espiral de violència. Yrtu Gómez, àlies el Turco, de 28 anys, va rebre un tret a les portes de la discoteca Koko de Barcelona la matinada del 22 d'abril de l'any passat. Estava a Catalunya almenys des del 2014. Aquest any va morir un altre dominicà insigne en una baralla de barri a Sant Adrià, el raper Monkey Black. En l'última imatge que va pujar a Instagram surt amb el Yrtu, amb el qual eren vells amics. Els afins del Yrtu han posat nom i cara a qui creuen que el va assassinar i asseguren que s'ha escapat a Alemanya. El Yrtu també tenia fills.

La policia fa distincions entre les víctimes. Al Colorao, que havia salvat la pell en un altre tiroteig anterior, creuen que el va assassinar un sicari que havia vingut de fora. Una hora després que el matessin a l'avinguda de la Meridiana, ja hi havia un vídeo penjat a internet amb els dos cossos estirats a l'interior del cotxe. “No fotrà més aquest gripau”, va comentar un usuari a Youtube. “I passaran més coses”, va augurar, precís, un altre. Dir a algú que és un gripau és acusar-lo de ser un acuseta. “Hi ha hagut diverses operacions policials contra dominicans en els últims anys que necessàriament impliquen confidents, gent que ha explicat coses”, assegura una font judicial sobre un altre dels motius que poden explicar l'onada de venjances.

En les dues últimes execucions al Prat, el 27 d'abril, sospiten que el motiu és una pugna pel poder entre ells. Les víctimes van obrir la porta als seus botxins, que van tocar al timbre a les onze de la nit. Joel Beato, de 30 anys, va ser assassinat a l'entrada. A Robinson Daniel Báez, àlies Yan Carlos, li van disparar quan dormia al sofà. La seva parella, Natasha Esmeralda Feliz, va rebre un tret al coll, però va sobreviure. Una tercera persona que es trobava a la casa va sortir il·lesa. El Joel també tenia fills.

El grup feia poc temps que estava en aquest pis. Natasha Esmeralda, de 21 anys, havia llogat una habitació després de fugir de la casa en la qual vivia abans, al barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Sabia que els Mossos la seguien a ella i al seu xicot, sospitosos d'estar implicats en un altre homicidi de la batalla pel control del tràfic de drogues. El dia en què anaven a detenir-los, la policia va cometre un error i va tirar a terra la porta d'uns ancians que vivien a sobre. Van acabar arrestant un altre jove que buscaven, però no van trobar la parella. Una setmana després, Yan Carlos va ser assassinat i Natasha Esmeralda, ferida.

Sense detinguts

Oficialment la policia catalana guarda silenci davant els sis assassinats. “Els autors d'un i altres crims es van matant entre ells”, expliquen fonts policials. Els Mossos celebren reunions setmanals per posar en comú tot el que saben de cada cas, però els homicidis s'investiguen per separat, cada regió es fa càrrec del seu. És evident la dificultat que estan trobant per reunir proves i detenir els culpables dels tirotejos.

“El problema de fons és que els dominicans que es dediquen a la delinqüència tenen armes, de sempre, i les fan servir”, sosté una altra font policial. I assenyala com a exemple el que està passant a altres llocs. Encara que amb menys violència, els dominicans s'han tirotejat i matat a Madrid o a Saragossa. També a Lugo hi ha hagut incidents amb armes de foc per bolcades.

Els policies han aconseguit identificar alguna de les víctimes gràcies a la col·laboració del Consolat de la República Dominicana a Barcelona, que s'ha implicat a posar fi a la guerra. Una de les seves principals preocupacions és l'estigma que pot suposar per a la comunitat a Espanya, i insisteixen que els implicats en aquests casos són una minoria. El cònsol, Adriano Rafael de los Santos, ha promogut un fòrum en el qual estiguin presents ajuntaments i autoritats per fomentar valors en comú i tendir ponts.

Els Mossos esperen en tensió que no hi hagi més morts entre els dominicans. “Per què no els detenen ja?”, es queixa una de les joves que s'ha vist enmig de la refrega. “Això no pararà fins que es matin tots”, afirma una altra, que veu difícil solució a la situació. Alguns es mostren més optimistes: “Saben que els ulls estan posats en ells, seran prudents”.