Parlament segrestat

Fins fa poc el Parlament era força eficient i progressista. Des del 1980 va destacar —en continguts i a través d'una forma cortesa— per la seva efervescència legislativa, en legislatures de diferent signe ideològic; i com correspon, en la seva funció declarativa. I això, no només en la defensa i promoció de la llengua i la cultura i altres assumptes de l'autogovern català. També en l'impuls dels drets humans —mort digna, drets de la dona, minories, afectats per la pobresa—, legislant sobre el testament vital, el dret civil propi o les lleis de protecció social en l'àmbit de la seva competència. I proclamant la solidaritat política amb les més diverses iniciatives que ho requerien.

Per això —per ser un Parlament democràtic i perquè solia ser exemplar— és doblement lamentable la creixent pressió contra l'àmplia (i plural) minoria no independentista; la negació o minimització dels seus drets; la jibarització de la Cambra, en fi, a través de procediments secrets, ocultistes i sempre contraris al principi de transparència que la majoria (a l'hemicicle, no a la societat) de Junts pel Sí diu defensar.

L'episodi de buidar de contingut la comissió d'investigació parlamentària sobre l'actuació de l'exjutge —exsenador d'Esquerra i íntim d'Oriol Junqueras— Santiago Vidal resulta ominós i sense precedent en les anteriors 23 comissions d'aquest tipus creades des del 1980.

A instàncies d'Esquerra —abans partidària de les “mans netes” i de la transparència total—, el bloc secessionista acaba de bloquejar les 155 compareixences previstes. Tenien com a objectiu conèixer el grau d'exactitud de les declaracions de Vidal assegurant que la Generalitat havia construït una base de dades fiscals il·legal, o la confecció de llistes de jutges militants de la causa secessionista.

Junts pel Sí i la CUP al·leguen que la comissió parlamentària podria fer aflorar realitats utilitzables per la Fiscalia contra la secessió. Excusa no sol·licitada, autoinculpació manifesta. Aquest segrest de facto de la comissió comença a provocar reaccions en d'altres que s'han creat en paral·lel (com la de l'operació Catalunya sobre el joc brut d'Interior), on els socialistes han encapçalat l'abandonament en protesta.

Amb cada nou pas, el secessionisme va adoptant pautes pròpies del populisme extrem i autoritari. S'afanya a canviar el reglament de la Cambra per furtar-li el debat sobre la llei de desconnexió exprés (ahir va impedir que es convoquessin experts).

Igual que els extremistes del Brexit, que buscaven impedir a la representació de la sobirania el control de la llei de desconnexió d'Europa (teòricament per recuperar la sobirania perduda) amb l'activació de l'article 50 del Tractat, una qüestió que el Tribunal Suprem va tombar. Igual que l'ultra hongarès Víktor Orbán, aquests personatges pretenen saltar per sobre de reglaments, lleis, minories, comissions de control, Constitució i tribunals. La sobirania que propugnen només és per a ells.