Trump destitueix el director de l’FBI que investigava la seva connexió amb Rússia

Donald Trump és un supervivent. Abans dispara que calla. I així ho ha demostrat amb el director de l'FBI, James Comey, l'home que dirigia l'explosiva investigació de la trama russa. Poques hores després que Comey reconegués errors greus en la seva declaració davant del Comitè Judicial del Senat sobre el cas dels correus privats de Hillary Clinton, la Casa Blanca va aprofitar i va anunciar la seva destitució fulminant. Tot seguit, una portaveu oficial, Sarah Sanders, va assenyalar en una entrevista a la cadena Fox que era hora de deixar enrere la investigació de l'escàndol rus. “No hi ha res aquí. És temps d'enfocar-se en les qüestions que interessen als americans”, va dir. Els demòcrates van denunciar la maniobra i van exigir el nomenament d'un investigador independent per blindar les investigacions de l'FBI sobre la suposada relació entre el Kremlin i l'entorn de Trump en la campanya.

A Comey se'l considera un independent. Va ser nomenat fa tres anys per Barack Obama i el seu mandat expirava el 2023. Per justificar el seu acomiadament, Trump es va basar en una recomanació extemporània del fiscal general i el seu ajudant, sobre la suposada improcedència del tancament el juliol passat del cas dels correus. És una mesura que Trump no ha perdonat mai, però que ja era cosa del passat i que amb la confirmació de Comey en el càrrec semblava superada.

El multimilionari republicà sempre va utilitzar el cas com una font inesgotable de dolor per a la seva rival. Sense haver-se demostrat mai cap il·legalitat, Trump va presentar en campanya l'assumpte com una qüestió delictiva. L'ús del correu privat per a comunicacions oficials era la prova, al seu parer, que no es podia confiar en Clinton per a la presidència.

Quan el juliol passat l'FBI va tancar l'expedient, va generar una onada de crítiques des de les files de Trump. No admetien que el principal origen de munició electoral quedés clausurat. Per això, quan Comey, a l'octubre, quan faltaven només 11 dies per a les votacions, va reobrir fugaçment l'assumpte, el republicà va saltar d'alegria. "Això ho canvia tot; és la història més gran des del Watergate", va proclamar.

L'alegria li va durar poc. Tres dies després, Comey va fer marxa enrere i va tornar a tancar les investigacions. Pel camí, qui n'havia sortit malparada era Clinton. La seva credibilitat s'havia posat en dubte en la recta final de la campanya. I a dia d'avui, la candidata demòcrata encara pensa que, a més del ciberatac ordenat pel Kremlin, aquesta va ser la causa de la seva derrota.

La victòria de Trump, malgrat tot, va fer desaparèixer el cas del primer pla. Encara que el president no va deixar d'atacar esporàdicament Comey, el seu ascens a la Casa Blanca i la continuïtat en el càrrec del director de l'FBI van allunyar els fantasmes. Fins ahir.

Quan ningú s'ho esperava, el fiscal general, Jeff Sessions, i el seu ajudant, Rod Rosenstein, van donar l'estocada final a Comey. En un escrit que revela una operació llargament preparada, Rosenstein, escollit en l'època de George W. Bush, treu de les catacumbes el cas dels correus i estableix que l'actitud del director de l'FBI en aquest tema “no pot ser defensada” i que la” reputació i la credibilitat de l'FBI han quedat severament malmeses”.

“No entenc el seu rebuig a reconèixer el judici gairebé universal que estava equivocat. Gairebé tothom admet que va cometre greus errors. Es va equivocar en usurpar l'autoritat del fiscal general el 5 de juliol del 2016 i anunciar el tancament del cas. No és una tasca que correspongui al director de l'FBI. Com a molt hauria d'haver dit que l'FBI va completar la seva investigació i haver presentat les seves conclusions als fiscals. Però el director de l'FBI no té el poder de suplantar fiscals federals i assumir el comandament del Departament de Justícia”, sosté Rosenstein, que també li retreu haver fet una conferència de premsa per explicar la seva actuació.

En el moment en què es va posar fi a la investigació, qui dirigia la fiscalia general era Loretta Lynch, triada per Obama i coneguda per la seva fidelitat als demòcrates. Comey sempre ha argumentat que no li va lliurar el cas per evitar el conflicte d'interès. Tot això, però, no els ha importat a Rosenstein ni al seu superior, Sessions. En la carta adreçada a Trump, el fiscal general, que està inhabilitat en el cas rus, recomana un “nou començament” i que es designi algú que "segueixi fidelment les regles i els principis del Departament de Justícia".

Amb aquests papers a la mà, Trump no va tenir cap més opció que fer el pas. Va enviar un dels seus antics guardaespatlles a lliurar a la seu de l'FBI una missiva a Comey. Li comunicava la seva “immediata destitució per no ser capaç de dirigir efectivament l'FBI”. Però la carta va anar més lenta que la televisió. L'acomiadat, de viatge a Los Angeles, es va assabentar que el feien fora en veure les notícies en pantalla.

L'abrupta maniobra revela la submissió de la Fiscalia als designis de Trump. Però també aixeca les sospites que l'objectiu de l'operació sigui neutralitzar Comey, considerat un independent, i aturar la investigació que l'FBI desenvolupa sobre la trama russa. "La decisió del president d'acomiadar l'home que està a càrrec d'investigar la col·lisió amb Rússia desperta la pregunta de si la Casa Blanca no està interferint en una matèria criminal", va assenyalar el congressista Adam B. Schiff, líder demòcrata al Comitè d'Intel·ligència de la Cambra de Representants.

Encara que no hi ha proves contra el president, les connexions entre l'equip del magnat i el Kremlin són de tal magnitud que no han deixat d'alimentar les sospites que hi va haver alguna cosa més. En aquest context, la declaració d'una de les portaveus de la Casa Blanca va afegir més llenya al foc. Just quan els grans mitjans s'interrogaven sobre el veritable sentit de la maniobra amb la crisi desencadenada pel cas Watergate, la portaveu de Trump va posar l'accent que havia arribat el moment de posar fi a les investigacions sobre la trama russa. “La gran qüestió és quan deixaran que això acabi. Ja fa gairebé un any i s'està tornant absurd. No hi ha res aquí. Ho hem sentit una vegada i una altra, en els testimonis presentats i al llarg dels 11 mesos. No hi ha res”, va afirmar Sara Sanders.

Els propers passos de Trump seran determinants per aclarir els dubtes. La plaça de Comey ha quedat provisionalment en mans del seu adjunt i el president ha de buscar ara un substitut. Si l'escollit decideix tancar el cas, l'escàndol ja serà imparable. Però no tot s'haurà acabat. Tant el Senat com la Cambra de Representants tenen investigacions obertes sobre aquesta qüestió.