L’FBI confirma que investiga els nexes entre la campanya de Trump i Rússia

Els escàndols d'espionatge han entrat en rumb de col·lisió amb el president dels Estats Units. En la seva compareixença davant la Cambra de Representants, el director de l'FBI, James Comey, no només va desmentir l'acusació que Barack Obama hagués espiat Donald Trump, sinó que va admetre que el seu departament investiga els nexes entre el Kremlin i l'equip del multimilionari. Unes perquisicions que posen contra les cordes Trump i ressusciten l'espectre de Vladímir Putin a la Casa Blanca. “Si és cert, estaríem davant una de les majors traïcions a la democràcia”, va afirmar el congressista demòcrata Adam Schiff.

El futur del president dels Estats Units es juga ara mateix fora de la Casa Blanca. Dos comitès parlamentaris i el propi FBI investiguen la trama russa. El primer pas en aquest gegantesc cèrcol es va donar a la Cambra de Representants. El seu Comitè d'Intel·ligència, sota control dels republicans, va cridar a declarar Comey i el director de l'Agència de Seguretat Nacional, l'almirall Michael S. Rogers.

Tots dos van ser interrogats amb mà de ferro. Se'ls va preguntar i tornar a preguntar a favor i en contra de Trump. Les filtracions a la premsa, les connexions amb el Kremlin, els motius per investigar… Tot va caure sota el foc creuat dels congressistes.

Tant Comey com Rogers es van mantenir ferms. No van donar detalls i van evitar fer públic qualsevol informació secreta. Però en el cas del director de l'FBI va saltar l'espurna. En contra de la tradició de no informar sobre investigacions en curs, va decidir saltar-se la norma. “En aquestes circumstàncies extraordinàries, donat l'interès públic, és apropiat fer-ho”, va dir. I va ser llavors quan va prendre les dues metxes.

Primer va assenyalar que no hi ha proves que hi hagués enregistraments a Trump ordenades per l'anterior president, en contra del que va mantenir el multimilionari. “Ho hem revisat acuradament i no tenim informació que doni fonament a aquestes piulades”, va dir Comey.

Després, va confirmar l'existència de la investigació sobre la trama russa. Una bomba de rellotgeria si apareixen indicis que hi va haver algun tipus de col·laboració entre Putin i l'equip del president. “Indaguem si hi va haver coordinació i si es va cometre algun delicte”, va assenyalar. Una possibilitat que Comey i Rogers van ocultar encara més en recordar que les agències secretes russes tornaran a interferir en les properes eleccions presidencials. “Una de les lliçons que van treure és que van ser reeixits generant caos i discòrdia”, va dir el director de l'FBI.

L'ona expansiva d'aquestes declaracions no va trigar a fer-se notar. La Casa Blanca va negar qualsevol nexe amb la trama russa. I Trump, des de Twitter, va tractar de contraprogramar. En una sèrie de piulades, va oferir una versió afavoridora de les declaracions dels responsables de l'FBI i la NSA: Rússia no va influir en la campanya, les filtracions d'informació secreta han estat “inusualment actives” i Obama espiava els ciutadans.

Va ser una interpretació defensiva i poc detallada, però que va mostrar la preocupació de la Casa Blanca davant uns fets la dimensió dels quals ja supera el ciberatac que els russos van emprendre contra Hillary Clinton en plena campanya i que Trump va aplaudir públicament. La pregunta general és si l'equip del president va estar-hi implicat. Una qüestió que hauria mort sola sinó fora pels escàndols que han aflorat en l'últim mes i mig.

Al febrer, el conseller de Seguretat Nacional, Michael Flynn, va haver de dimitir en conèixer-se que va ocultar que havia negociat amb l'ambaixador rus a Washington la resposta a les represàlies d'Obama. I setmanes després, el fiscal general, Jeff Sessions, i responsable últim de l'FBI, es va veure forçat a recusar-se de qualsevol investigació oberta sobre la connexió russa. El motiu va ser haver mentit al Senat sobre les seves reunions amb el llegat rus.

“És possible que tots aquests esdeveniments i informacions estiguin completament desvinculats i no siguin més una desafortunada coincidència. És possible. Però també pot ser que no estiguin desconnectats. Llavors estaríem davant una de les majors traïcions a la democràcia de la història”, va afirmar el demòcrata Schiff.

Davant l'avanç de l'escàndol, Trump ha intentat fer un doble gir. D'una banda, ha acusat públicament l'FBI d'incompetència per no detenir les filtracions sobre el cas ni trobar els seus responsables. I al mateix temps, ha llançat una gegantesca cortina de fum en afirmar que el seu predecessor l'havia espiat . “Què baix va caure el president Obama en gravar els meus telèfons durant el sagrat procés electoral. Això és Nixon/Watergate”, va escriure en una piulada el 4 de març.

Encara que les seves inventives van distreure momentàniament l'atenció, a poc a poc l'atac s'ha tornat contra el seu autor. Més enllà d'una sèrie d'articles conspiratius, la Casa Blanca ha estat incapaç de fonamentar la imputació contra Obama. Figures del bàndol republicà, com John McCain, li han restat credibilitat i el propi president del comitè d'intel·ligència de la Cambra de Representants, el republicà Devin Nunnes, va sostenir que no hi ha proves de tal espionatge. L'últim cop li va venir ahir del propi Comey.

Desmentit en els seus atacs a Obama i sota sospita amb la investigació de la trama russa, el president dels 'Estats Units ha tocat un dels moments més baixos del seu curt però vertiginós mandat. Està al centre de la diana i ho sap.