Miquel Iceta parla sobre la seva homosexualitat: “Els armaris cal cremar-los”

Ningú està lliure de prejudicis i trobar-se per sorpresa amb un polític de primera línia prop de les dues de la matinada al programa Dissabte Deluxe, un dels més frívols de la graella televisiva, és d'aquelles coses que fan que l'espectador mitjanament curiós es quedi enganxat a la pantalla.

És el que va passar la matinada d'aquest diumenge quan Miquel Iceta (56 anys), secretari del Partit Socialista de Catalunya (PSC) des del juliol del 2014, contestava amb la mateixa naturalitat sobre la marxa del pacte del seu partit amb Barcelona en comú a l'Ajuntament de Barcelona, que sobre els seus gustos musicals o la seva condició sexual.

Iceta, que sempre ha parlat molt clar sobre la seva homosexualitat, va recordar amb el presentador del programa, Jorge Javier Vázquez, les seves respectives èpoques de joventut a Barcelona quan "els locals gais eren molt clandestins". Preguntat sobre si pujaria a una carrossa en una festa del Dia de l'Orgull Gai, el polític va contestar amb sornegueria: "Ja ho he fet. Ara no ho faria tant, entre altres coses perquè hi posen unes persones que perdria ... ", i va acabar la frase amb un significatiu gest que donava a entendre que tant cos fornit podria fer que s'extraviés. I quan en resposta a aquesta afirmació una de les periodistes presents va insinuar que un amic gai li diu que "tal com estan les coses li venen ganes de tornar a l'armari", Iceta no va dubtar a respondre ràpidament que "els armaris cal cremar-los per que ningú pugui tornar-hi i, sobretot, perquè ningú es vegi obligat a estar-hi".

En qualsevol cas el moment més divertit va ser veure com el polític català gaudia amb les cançons preferides de la seva pròpia selecció musical. Amb Do not stop me now, de Queen, com a fons, va manifestar que va ser l'himne que va necessitar per afrontar una campanya que sabia seria dura per endavant. No va poder evitar gesticular apassionadament mentre taral·lejava Como una ola, de Rocío Jurado: "Un raig de veu a qui vaig veure una vegada en un concert a Sabadell i que per a mi sempre serà la gran Rocío". Never gonna give you up, de Rick Astley, el va transportar al record d'un viatge en cotxe pels Estats Units i com cantava a crits aquesta cançó mentre recorria el país. I sobre I will always love you, de Witney Houston, va dir: "A veure qui no ha vist cent vegades El Guardaespaldas".

"A mi em va la marxa"

Sincer i conscient que la seva presència al programa de Telecinco no agradava a alguns dels seus camarades de partit, va revelar que de jove els seus companys de curs tenien la Carolina de Mònaco com a pòster a les seves habitacions mentre ell preferia l’Elton John "perquè era un mite gai". I no es va tallar a l’hora de dir alt i clar: "A mi em va la marxa". Com tampoc va defugir respondre quan el van interrogar sobre la fidelitat. Es va confessar fidel, però ha matisat que "potser no a la manera tradicional". "Lluís Reverter (un altre polític socialista que va ocupar importants càrrecs al Govern en la dècada dels vuitanta) em va dir fa temps que estimar és voler estimar. Això vol dir que l'amor és un sentiment, però també és una voluntat".

Iceta no es va llançar a ballar al compàs de Freddy Mercury com a l'arrencada de la campanya de les Eleccions Catalanes del 2015 perquè no li van insistir, però se li anaven els peus rere la música i amb la seva frescor va ser capaç de descobrir la cara més amable d'un polític que no tem mostrar-se tal com és. Va declarar que els pactes i les concessions formen part de l'actual situació política, va parlar de Carme Chacón, amiga i companya de partit recentment desapareguda, es va declarar "el millor entre el que hi ha ara mateix a Catalunya" i va tornar a fer patent que a més de ser un professional en la seva feina –l’avalen 40 anys de dedicació pública– és una persona disposada a dir en qualsevol circumstància "que me quiten lo bailao".