El Marroc culpa Puigdemont del fiasco del seu viatge frustrat a Rabat

El ministre d’Afers Exteriors i Cooperació de Marroc, Nasser Bourita, ha culpat avui la Generalitat del fiasco de la frustrada visita a Rabat del president català, Carles Puigdemont, que la va haver de cancel·lar perquè cap autoritat marroquina va accedir a rebre’l.

En una roda de premsa a Madrid amb el seu homòleg espanyol, Alfonso Dastis, Bourita ha advertit que aquest tipus de visites requereixen una “concertació i consulta prèvia” del format, calendari i programa “perquè tinguin èxit” i ha al·legat que els interlocutors amb els quals pretenia entrevistar-se Puigdemont tenien compromisos en la “única data” que va oferir el president de la Generalitat.

Per si hi hagués algun dubte, el cap de la diplomàcia marroquina ha deixat clar que el seu país no rebrà un president autonòmic espanyol sense el vistiplau de Madrid. “El Marroc manté i mantindrà sempre una estreta concertació amb les autoritats espanyoles per a l’organització d’aquest tipus de visites”, ha dit.

Más información

Puigdemont suspèn un viatge al Marroc perquè cap polític podia rebre’l

La Generalitat acusa el Govern espanyol d’actuar “de manera indigna”

Junqueras es mostra segur als EUA que Catalunya tornarà a emetre deute

Per la seva banda, Dastis ha negat que el Govern espanyol pressionés el Marroc perquè cap autoritat rebés Puigdemont, en resposta a la portaveu del Govern, Neus Munté, que va atribuir a les “pressions diplomàtiques espanyoles” el fracàs que Puigdemont planejava realitzar del 7 al 9 de maig al Marroc acompanyat pel president de la regió belga de Flandes, Geert Bourgeois.

El titular espanyol d’Exteriors ha agraït al seu hoste que hagi triat Madrid com a destinació d’un dels seus primers viatges des que va accedir al càrrec, el passat 3 d’abril, la qual cosa al seu judici evidencia la “intensitat, profunditat i cordialitat” de les relacions bilaterals. Després de qualificar de “modèlica” la relació en matèria de seguretat i lluita contra la immigració irregular, dos assumptes en els quals tots dos governs mantenen “un diàleg permanent”, tots dos ministres han advocat per estendre aquesta cooperació a “projectes d’interès comú” a Àfrica. Com ha recordat Bourita, Mohamed VI ha impulsat en els últims anys una política africana activa que ha culminat amb la tornada del Marroc a la Unió Africana (UA), una organització de la qual es va mantenir al marge pel seu reconeixement de la República Àrab Saharaui (RASD).

Després de la formació del nou Executiu marroquí –una vegada que el líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), Abdelilah Benkirane, va renunciar a encapçalar-lo–, Madrid i Rabat s’han posat a fer feina per organitzar les visites pendents. A l’octubre està previst celebrar al Marroc una reunió d’alt nivell (RAN), encapçalada pels dos caps de Govern, i abans de final d’any podria realitzar el seu primer viatge d’estat Felip VI, que ja va ser al país veí en “visita de presentació” el juliol del 2014, després de la seva coronació.

Com a mostra del bon clima entre els dos governs, Bourita ha tret ferro a l’assumpte que en els últims mesos ha enverinat les relacions de Rabat amb la UE: la sentència del Tribunal de Justícia europeu que excloïa el Sàhara Occidental de l’acord agrícola amb el Marroc. Després d’assegurar que “fins ara s’ha aconseguit” mantenir el flux comercial entre les dues parts, ha subratllat que les converses per trobar “la millor manera d’acatar la sentència” s’estan desenvolupant “de manera satisfactòria”, en espera que es llanci formalment el diàleg per pactar una solució que salvaguardi l’essencial de l’acord i els interessos estratègics d’ambdues parts.