Colau paralitza les obres de Glòries en contra de la majoria del ple

En una decisió sense precedents en una obra de tanta envergadura, el govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, paralitzarà les obres del túnel de Glòries malgrat el rebuig de la majoria de l'oposició a l'Ajuntament. Només la CUP va recolzar a l'executiu en una decisió que busca "fer neteja" en un túnel que acumula retards i sobrecosts i que està sota sospita en el cas 3%. L'executiu assegura que l'opció de modificar l'actual contracte suposaria afrontar una reclamació per part de les constructores que provocaria un 60% de sobrecost. Les empreses van expressar en un comunicat que "no comparteixen la responsabilitat que se'ls atribueix" i que "van haver d'assumir un projecte que no es corresponia amb la realitat a peu d'obra".

Más información

El que li faltava a Glòries

El sobrecost amenaça de parar les obres de Glòries

El túnel de Glòries es retardarà un any i mig, fins a finals del 2018

La tarda de dilluns va ser intensa a l'Ajuntament. Malgrat tenir presa la decisió de rescindir el contracte i tenir majoria a Bimsa --l'empresa municipal que gestiona les obres--, el govern va convocar una comissió d'Urbanisme en la qual buscava l'aval polític per prendre les regnes d'un túnel que soterrarà el tràfic de la Gran Via: un projecte que va encarregar i va iniciar l'ex alcalde Xavier Trias gairebé al final del seu mandat. L'executiu va recordar que el disseny de la plaça és fruit del Compromís de Glòries, el consens entre partits i entitats que es va aconseguir el 2007. Per aquest motiu busqués alè polític. Però l'estratègia no li va sortir bé i tots els grups excepte la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy van votar en contra de la rescissió.

Va ser un revés polític fruit d'un error de càlcul (Colau pensava que l'oposició s'abstindria) que no va fer canviar d'opinió al govern, que es va mantenir ferm i va decidir en el consell de Bimsa rescindir el contracte malgrat el rebuig. En el consell, el representant del PP es va abstenir (en la comissió havia votat en contra) i el d'ERC va votar en contra "per imperatiu del partit".

Tant la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, com el regidor d'Arquitectura, Dani Mòdol, i el director de Bimsa, Ángel Sánchez, van dir que no els quedava més opció  que rescindir el contracte. El més explícit va ser Sánchez, que va reconèixer que l'empresa va explorar la via de modificar l'actual contracte, però la UTE constructora (integrada per Benito Arnó, Rogasa, Copisa i Comsa) els va respondre que no compliria els terminis i que el sobrecost seria del 60%.

De les grans xifres que ahir es van donar a conèixer, es desprèn que el sobrecost final de l'obra, que es va adjudicar per 60 milions, podria ser del 40%. Més del 20% que quantificava una auditoria externa i menys del 60% que exigien les constructores. Fins ara s'han gastat 43 milions d'euros i està previst adjudicar el nou projecte per uns 40, va dir Sánchez. Tenir l'obra parada costarà 1,7 milions: és la suma del cost mensual de manteniment i vigilància, bombar aigua del freàtic i que la UTE acabi el treball per poder tancar-la. El calendari amb el qual treballa ara Bimsa preveu acabar el túnel el gener del 2020.

L'Ajuntament demanarà danys i perjudicis a les constructores de la UTE i estudia si les pot inhabilitar perquè concursin en la futura licitació. A més estudiarà demanar també responsabilitats a les empreses que van fer el projecte (Esteyco-Transfer), a les quals les constructores responsabilitzen en bona part de tota la crisi.

Durant la comissió d'Urbanisme, els grups municipals van carregar sobre la tinent d'alcalde d'Urbanisme per la seva gestió. En el capítol de crítiques tots els grups van retreure Sanz que no assumeixi responsabilitats sobre la gestió de la crisi i que hagi gestionat malament les obres i el seu retard (que es coneix des de fa set mesos). També li van advertir que es judicialitzarà la qüestió, perquè les constructores no acceptaran la rescissió. El grup Demòcrata i ERC van vincular la paràlisi a l'eventual èxit de la candidatura de Barcelona per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament, que se situaria a la torre Agbar de la plaça.

En la seva rèplica, Sanz, ha qualificat la decisió de l'executiu de "valent i responsable per fer neteja amb una empresa (Copisa) sobre la qual hi ha massa ombres de sospita". "Si fem un modificat on anem? A parar les obres i a judicialitzar", ha assegurat i ha recordat que Adif (que té dos túnels que passen per sobre del túnel) "és expert en això". "No hem après d'Adif a la ciutat?", ha tornat a preguntar. "No ens podem quedar en mans d'unes constructores que estan sent investigades, hem de recuperar el control", ha resolt.