El cor de la rosa roman intacte

És un fet tan miraculós com la liquació de la sang de Sant Gennaro a Nàpols: Barcelona ha tornat a omplir-se de llibres i de roses, i de multituds que hi anaven al darrere. En aquests temps en què tot s'homogeneïtza i es perverteix, el cor de la gran festa de Sant Jordi segueix intacte, conservant l'essència d'aquest acte generós de regalar als altres lletres i flors. Tant se val que moltes de les parades siguin d'iniciatives alienes a l'esperit original, amb una elogiable proliferació de les solidàries —familiars de malalts d'alzheimer, plataforma d'afectats per les hipoteques, lluita contra el maltractament animal—, que l'intrusisme s'hagi tornat endèmic —gent que ven els llibres que li sobren o que han tallat la rosa del jardí del veí—, que el polític busqui destacar durant la jornada... La festa ho pot tot, i beneït sigui el sant que ho ha fet possible.

Que potser no és un miracle que per un dia el llibre es converteixi en objecte de veneració? Gairebé és tan estrany com veure un paio que venent-los al bell mig del carrer disfressat de drac fúcsia o la tauleta disposada a Laie per a un vermut romàntic entre Sant Jordi i la seva princesa, amb el casc d'ell en una cadira i el cucurutxo d'ella a l'altra. Al costat de la catedral, el grup 1010 ways to buy without money donava llibres a canvi de... sang, que t'extreia un equip mòbil de la Creu Roja, situat allà mateix. Llibres a canvi de sang: una imatge ben bonica i fàustica.

La jornada deixa per a l'àlbum de la memòria altres grans estampes: les habituals de multituds sota un sol radiant passejant entre les parades, les de les llibreries plenes com un ou, les de les roses que broten a cada metre d'asfalt. L'editor Daniel Fernández, d'Edhasa, que és, a més, president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, acompanyava emfàticament en les signatures una de les seves escriptores, Isabel García Trócoli, autora de Rubricatus, una bona novel·la històrica sobre els inicis de la ciutat de Barcino, amb un casc iber de bronze abonyegat i cresta de crinera de cavall i empunyant una espasa. Li havia deixat les armes l'Arnau, d'un grup de reconstrucció històrica de Calafell. "Aquest dia tots fem bogeries, és com una gran revetlla", deia feliç Fernández, mentre veia com anava creixent la cua davant de García Trócoli, i personal de l'editorial havia d'anar a buscar més llibres a tota velocitat perquè l'autora els signés.

L’editor Daniel Fernández es va posar un casc iber i un grup donava llibres a canvi de sang

Ben a prop, un debutant d'excepció en això de les signatures, l'actor Lluís Homar, s'estava sota el sol. "Primera vegada i última, això d'escriure és molt més complicat que no pas actuar", comentava distès mentre dedicava a una compradora els seus records, Ara comença tot, escrit en col·laboració amb Jordi Portals.

Ha estat, una vegada més, un dia d'alegria i bogeria per als llibreters. Tots pensen el mateix: aniria bé que la gent comprés de manera més repartida al llarg de l'any, però per Déu que almenys no deixin de comprar avui. A La Central, una Marta Ramoneda desbordada per l'afluència intentava ordenar el trànsit dels qui obstaculitzen a la llibreria i els qui ja anaven cap a la caixa. Durant una estona allò ha estat tot un embús. A fora, un nen assegut al carrer amb un llibre de gran format de la Guerra de les Galàxies il·lustrava que aquest és un gran dia també per als petits lectors, fins i tot iniciàtic: alguns rebien els seus primers llibres al cotxet que empenyien els pares.

Magnífica jornada de trobada dels autors amb els lectors i viceversa. No només a les parades, sinó també passejant i als bars. Aquella que hi havia asseguda davant d'un cafè amb una boina no era Madame Nielsen, l'autora d'El verano infinito? Ignacio Martínez de Pisón dedicava el seu últim llibre intentant endinsar-se al cor dels seus lectors. N'hi han demanat un per a una amiga d'adolescència i ha alçat la mirada sorprès. Aconseguir algunes signatures ha estat un martiri, però sembla que alguns pensen que precisament aquesta és la gràcia. També hi ha a la gran festa espai per a la decepció: "Com? Que no han vingut Mario Vaquerizo i la seva sogra?". Tampoc hi eren Arturo Pérez Reverte i Juan Marsé, tots dos molt sol·licitats.

La festa ha desbordat els seus propis límits. Fins i tot al triangle friqui de la ciutat ha arribat l'onada: i, de fet, té tota la lògica perquè allà, en llocs com Gigamesh, es venera el drac. "Ho sento, senyora, aquí només tenim naus espacials, espases i vampirs", li deia a la botiga, plena a vessar, a una clienta perduda un dependent barbut amb una samarreta que recomanava llegir Muerte de la luz, de George R. R. Martin, i no només el seu Joc de trons. També aquí s'han format cues per a autors com Fanhunter Cels Piñol o Toni de la Torre, en el seu avatar de Sheldon. Hi havia també una noia gòtica que dubtava entre endur-se les obres completes de Lovecraft o l'edició anotada de Dràcula, i la xapa sensacional que duia un jove: "Vota Cthulhu, per què escollir un mal menor?".