Quin llibre recomanen Iniesta i Colau per Sant Jordi?

Els llibres que es posen a la venda coincidint amb Sant Jordi són centenars. Un mar de nous títols pel qual, algunes vegades, és difícil navegar. Per aquest motiu qualsevol recomanació pot servir per sortir a flotació i tocar terra amb èxit. Unes recomanacions que ajuden a conèixer aspectes d'alguns personatges que mostren diàriament només la seva cara més pública. Però què llegeix una alcaldessa com Ada Colau entre ple i ple? Què li agrada portar-se al llit per abans de dormir a un esportista d'elit com Andrés Iniesta? Amb què gaudeix, a més de provar els seus plats, un prestigiós cuiner de fama mundial com Joan Roca? I què llegeix un director de cinema d'èxit com Agustí Villaronga, mentre no llegeix guions per a una nova pel·lícula?

L'alcaldessa Ada Colau no només recomana un llibre per Sant Jordi. Des que es va publicar el passat 22 de març, aconsella a les persones que treballen amb ella i a les del seu entorn, que llegeixin Maria-Mercè Marçal (Galàxia Gutemberg) el llibre de Lluïsa Julià, primera biografia d'aquesta escriptora i poeta morta en 1998 que mostra la seva dimensió humana, el feminisme i la política. Colau assegura que la seva llibreria de capçalera era Documenta fins que va tancar en 2014 la seva seu del carrer Cardenal Casaña, coses de la gentrificació i la fi de les rendes fixes, encara que va aconseguir sobreviure en un nou local de l'Eixample. Des de llavors la responsable de la ciutat de Barcelona compra en llibreries com la Casa del Llibre i Laie, perquè són les que estan més a prop i més a mà, explica.

El jugador del F.C. Barcelona Andrés Iniesta ho té clar. Un llibre que recomanaria i que regalaria sempre és L'ombra del vent (Planeta), l'obra de Carlos Ruiz Zafón que va donar pas a la zafonmania i que malgrat que es va publicar en 2001 serà, com cada Sant Jordi, un dels més venuts aquest any. I ho recomana perquè “està molt ben escrit” i el va atrapar des del primer moment. “Parlava de Barcelona i em va permetre saber més d'aquesta ciutat”, explica l'esportista que des dels 12 anys resideix a Barcelona, quan va deixar el seu Fuentealbilla (Albacete) natal. Entre les seves llibreries de capçalera està la Casa del Llibre, “trobes sempre el que cerques”, diu. El manxec podia haver recomanat el seu llibre La jugada de la meva vida (Malpaso) on s'explica, amb ajuda de Ramon Besa i Marcos López, dues dels periodistes que millor el coneixen, la intrahistòria del jugador que va portar a la selecció d'Espanya al punt més alt de la seva història.

El cuiner Joan Roca, també és dels millors entre els fogons. Amb els seus germans Jordi i Josep han aconseguit que el seu restaurant, el Celler de Can Roca, aconsegueixi tres estrelles Michelin i porti set anys entre els tres primers del món. En 2013 i en 2015 va arribar a ser el número u. Recomana, d'entrada, els títols dels seus dos germans: “En aquesta casa acaben de treure llibres els dos, gairebé en dates semblants”. El de Jordi Roca és Anarkía (Montagud), que aborda la cuina dolça del multipremiat restaurant. L'altre, Rere els vinyes (Rosa del vents), escrit per Josep Roca i Inma Puig “que parla de com s'assemblen els vins a les persones que els fan”. Després de reconèixer que no sap si "és lícit" recomanar alguna cosa tan relacionada amb el seu món, no dubta a fer el mateix amb l'últim llibre de Rafael Nadal La Senyora Stendal (Columna). “És d'un autor que m'agrada, el conec i és amic. No l'he llegit, però m'agraden molt les històries que explica. El recomano i m'agradarà llegir-lo”. Al final, apunta una última recomanació: Canailla, el llibre de Miquel Brossa (Planeta). “Parla d'alguna cosa que sembla que no està de moda, que són els interiors, la casqueria. Està molt bé perquè recupera aquests guisats”, explica el més gran dels Roca que recomana perdre's per la seva llibreria preferida, la Llibreria 22 de Girona. “És un espai amb el qual ensopegues quan passeges per la ciutat i et convida a veure què hi ha de nou, perquè saps que t'assessoren bé i et tenen al corrent. Acostumo a anar a les presentacions que fan, encara que moltes es fan en hores properes al servei de sopar”, lamenta Roca.

El cineasta Agustí Villaronga acaba de llegir, i per això ho recomana de forma gairebé instantània, La defenses (Seix Barral) de Gabi Martínez, la història real d'un neuròleg que es torna boig, en la qual, de pas, fa un retrat social de l'Espanya actual des de la Transició i del sistema sanitari. “És interessantíssim, perquè és una aproximació al món de la neurologia, molt diferent del que fa Oliver Sacks. És un llibre que parla sobre els problemes de la ment d'una forma molt quotidiana, és molt interessant. He llegit tot el que ha escrit Gabi”. El director de Pa Negre i de la recentment estrenada Incerta glòria -basat en el llibre homònim de Joan Sales, que segur que també es vendrà molt aquests dies-, està a Londres perquè d'aquí a unes setmanes comença el rodatge de Born a King, una coproducció espanyola que es rodarà també en el desert d'Aràbia Saudita, centrada en la infància del rei Faisal, quan va viatjar a Anglaterra pel tema de la unificació d'Aràbia. “Totes les pel·lícules que he fet són complicades, però aquesta molt més”, explica el realitzador. Sobre la seva llibreria preferida, assegura que on més va a comprar és a la Laie de Pau Claris, “perquè està prop de casa i perquè tenen el que m'agrada”, sense més.