La daga al flanc de Rommel
Formidable crònica d’una de les unitats més llegendàries de la Segona Guerra Mundial
Los hombres del SAS
Ben Macintyre
Traducció d'Efrén del Vale
Crítica
428 pàg. 21,90 / @10,99 e.
El 6 de gener de 1942, un grapat de paios hirsuts, famèlics, recremats pel sol i coberts de pols, però alhora indubtablement perillosos, van aparèixer davant d’uns enginyers italians que tiraven línies telefòniques a la vora del desert líbic. A punta de pistola, els van prendre una llauna de peres, una altra de espaguetis i una quantitat indeterminada de melmelada, van omplir les seves cantimplores buides amb l’aigua del radiador del vehicle italià i van tornar a internar-se a peu com fantasmes en el desert. Els esperava, abans d’arribar a la seva base tipus Beau Geste a l’oasi de Hale, una caminada de 250 quilòmetres entre dunes, arrossegar-se per un camp de mines, haver de beure la pròpia orina i esquivar un bon munt de bales.
Eren, de tornada de la seva tasca habitual de sabotatge, membres d’un destacament del SAS, el regiment del servei aeri especial (en les seves sigles en anglès), el més formidable grup de comandaments de la Segona Guerra Mundial que es convertiria en el model de les forces especials de tot el món. Al seu gran moment, el del seu naixement i el seu desplegament a la segona contesa, lluitant contra els nazis, especialment darrere de la línies de Rommel a Àfrica, dedica el seu nou llibre (Los hombres del SAS, héroes y canallas en el cuerpo de operaciones británico) un vell amic, Ben Macintyre, gran especialista en la història de l’espionatge a la Segona Guerra Mundial.
El llibre sobre el SAS (que se cenyeix al període de 1941 a 1945, evitant la història posterior del col·lectiu) conté de tot el que ens agrada: viatges (no de plaer, per descomptat), aventures a dojo i relats de guerra. Fins i tot hi ha una miqueta d’amor, i no només cap a la unitat o la boina de comandament, ja que Macintyre ens descobreix inesperats impulsos homoeròtics en alguns dels guerrers del grup.
Tres raons per recomanar-lo
1. Un llibre de viatges, aventures i gestes bèl·liques, tot alhora. Salts en paracaigudes, caminades pel desert i atacs dels Stukas a les dunes.
2. Història d’una de les unitats més llegendàries de la Segona Guerra Mundial i que va inspirar els actuals grups d’operacions especials.
3. L’autor és un gran especialista en la història de la lluita secreta a la segona contesa. Escriu bé i no deixa d’explicar la part sinistra del SAS.
L’autor ha comptat amb un accés privilegiat als arxius privats del SAS —el seu Diari de la Segona Guerra Mundial—, cosa que li ha reportat un munt de dades inèdites. El llibre s’obre amb una inesperada “carta de recomanació del SAS” en la qual l’assenyala com “la primera història autoritzada” de la unitat de la daga alada (en realitat, una espasa). Potser per això, per marcar distàncies, Macintyre, tot i mantenir la notable èpica de la història (“aquest és un llibre sobre el significat del valor”), no deixa d’assenyalar les ombres del grup, que inclouen bones dosis d’incompetència, brutalitat i fins maldat. Crus resulten els retrats d’alguns dels tipus més famosos del SAS, entre ells el seu creador, David Stirling, i el seu lloctinent, Jock Lewes, però sobretot els seus herois homèrics, com l’exjugador de rugbi Paddy Mayne (l’Àiax del SAS), capaç de convertir-se en un veritable assassí quan calia (i també en altres ocasions), com ara a l’aeròdrom de Tamit.
Formidable crònica d’una de les unitats més llegendàries de la Segona Guerra Mundial —encara que el nostre cor sempre estarà amb el LRDG de Ralph Bagnold, el grup de llarg abast del desert, que sovint va fer de taxi per al SAS—, el llibre de Macintyre es llegeix amb sorpresa i passió: què més podem demanar?
Teutoburgo
Valerio Manfredi ens porta al bosc de Teutoburg per narrar-nos en clau de novel·la la tremenda batalla que es va desenvolupar allà l’any 9 de la nostra era i que va suposar l’aniquilació de tres legions romanes i totes les seves forces auxiliars a mans d’una coalició de pobles germànics rebels encapçalada pels queruscos i liderada per Arminio. Però això, el Little Big Horne de les àguiles d’August, el xoc que va aturar la penetració romana més enllà del Rin, serà a partir de la pàgina 300. En les anteriors, aquesta sagaç guilla de la novel·la històrica que és Manfredi ens explica la vida d’Arminio portat de jove a Roma com a convidat i ostatge i el seu procés de romanització: la veritable clau que pogués vèncer després els romans, ja que va aprendre a pensar i lluitar com ells. Una novel·la emocionantíssima.
Lobo negro
Portem una fèrtil temporada d’animals, llibres meravellosos en els quals el contacte amb la natura essencialitzat en alguna espècie es converteix en un emotiu cant a la vida silvestre. Hem intimat ja amb astors o bisons i ara arriba l’hora d’una preciosa història de llops. Llop negre, de Nick Jans, ens explica l’amistat que neix entre l’autor i un llop d’Alaska batejat Romeo. Aquesta amistat serveix de fil conductor per explicar la vida dels llops i desfer molts malentesos. A destacar la part dedicada als atacs a humans, dels quals només es coneixen dos de mortals en tota la història de l’Amèrica del Nord: molt pocs. L’autor recalca que a ell no li han atacat, encara que sí els ants, i un cop va haver de forcejar contra un caribú que intentava clavar-li la cornamenta.
Más allá del ancho misuri
Vikingos
No ens cansarem mai dels homes del nord. Ni tan sols després de quatre temporades de Vikingos, dos d’El último reino i la quantitat de llibres —assaigs i novel·les— que ens arriben des de fa anys amb la constància dels drakkars a les costes de Northúmbria. Entre novel·la i novel·la d’Uthred el Pagà de Bernard Cornwell (a Edhasa), a dalt aquesta estupenda Vikingos, originalment Fin gall, “estrany blanc”, pel nom que donaven els irlandesos als noruecs. La història s’obre amb la panoràmica d’un lángskip (vaixell llarg) enmig d’una tempesta amb el cap víking borratxo agafat a la proa de drac, orinant i desafiant Thor. Segueix amb un abordatge sagnant i el botí d’una misteriosa corona. No cal explicar més. Èpica i aventura molt ben narrada.
Blitzkrieg
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.