La daga al flanc de Rommel

Los hombres del SAS

Ben Macintyre
Traducció d'Efrén del Vale
Crítica
428 pàg. 21,90 / @10,99 e.

El 6 de gener de 1942, un grapat de paios hirsuts, famèlics, recremats pel sol i coberts de pols, però alhora indubtablement perillosos, van aparèixer davant d’uns enginyers italians que tiraven línies telefòniques a la vora del desert líbic. A punta de pistola, els van prendre una llauna de peres, una altra de espaguetis i una quantitat indeterminada de melmelada, van omplir les seves cantimplores buides amb l’aigua del radiador del vehicle italià i van tornar a internar-se a peu com fantasmes en el desert. Els esperava, abans d’arribar a la seva base tipus Beau Geste a l’oasi de Hale, una caminada de 250 quilòmetres entre dunes, arrossegar-se per un camp de mines, haver de beure la pròpia orina i esquivar un bon munt de bales.

Eren, de tornada de la seva tasca habitual de sabotatge, membres d’un destacament del SAS, el regiment del servei aeri especial (en les seves sigles en anglès), el més formidable grup de comandaments de la Segona Guerra Mundial que es convertiria en el model de les forces especials de tot el món. Al seu gran moment, el del seu naixement i el seu desplegament a la segona contesa, lluitant contra els nazis, especialment darrere de la línies de Rommel a Àfrica, dedica el seu nou llibre (Los hombres del SAS, héroes y canallas en el cuerpo de operaciones británico) un vell amic, Ben Macintyre, gran especialista en la història de l’espionatge a la Segona Guerra Mundial.

El llibre sobre el SAS (que se cenyeix al període de 1941 a 1945, evitant la història posterior del col·lectiu) conté de tot el que ens agrada: viatges (no de plaer, per descomptat), aventures a dojo i relats de guerra. Fins i tot hi ha una miqueta d’amor, i no només cap a la unitat o la boina de comandament, ja que Macintyre ens descobreix inesperats impulsos homoeròtics en alguns dels guerrers del grup.

L’autor ha comptat amb un accés privilegiat als arxius privats del SAS —el seu Diari de la Segona Guerra Mundial—, cosa que li ha reportat un munt de dades inèdites. El llibre s’obre amb una inesperada “carta de recomanació del SAS” en la qual l’assenyala com “la primera història autoritzada” de la unitat de la daga alada (en realitat, una espasa). Potser per això, per marcar distàncies, Macintyre, tot i mantenir la notable èpica de la història (“aquest és un llibre sobre el significat del valor”), no deixa d’assenyalar les ombres del grup, que inclouen bones dosis d’incompetència, brutalitat i fins maldat. Crus resulten els retrats d’alguns dels tipus més famosos del SAS, entre ells el seu creador, David Stirling, i el seu lloctinent, Jock Lewes, però sobretot els seus herois homèrics, com l’exjugador de rugbi Paddy Mayne (l’Àiax del SAS), capaç de convertir-se en un veritable assassí quan calia (i també en altres ocasions), com ara a l’aeròdrom de Tamit.

Formidable crònica d’una de les unitats més llegendàries de la Segona Guerra Mundial —encara que el nostre cor sempre estarà amb el LRDG de Ralph Bagnold, el grup de llarg abast del desert, que sovint va fer de taxi per al SAS—, el llibre de Macintyre es llegeix amb sorpresa i passió: què més podem demanar?

Teutoburgo

Valerio Manfredi

Traducció de J. Ramón Monreal

Grijalbo

384 pàgines. 20,90 euros

Valerio Manfredi ens porta al bosc de Teutoburg per narrar-nos en clau de novel·la la tremenda batalla que es va desenvolupar allà l’any 9 de la nostra era i que va suposar l’aniquilació de tres legions romanes i totes les seves forces auxiliars a mans d’una coalició de pobles germànics rebels encapçalada pels queruscos i liderada per Arminio. Però això, el Little Big Horne de les àguiles d’August, el xoc que va aturar la penetració romana més enllà del Rin, serà a partir de la pàgina 300. En les anteriors, aquesta sagaç guilla de la novel·la històrica que és Manfredi ens explica la vida d’Arminio portat de jove a Roma com a convidat i ostatge i el seu procés de romanització: la veritable clau que pogués vèncer després els romans, ja que va aprendre a pensar i lluitar com ells. Una novel·la emocionantíssima.

Lobo negro

Nick Jans

Traducció de Miguel Ros

Errata Naturae

410 pàgines. 21,50 euros

Portem una fèrtil temporada d’animals, llibres meravellosos en els quals el contacte amb la natura essencialitzat en alguna espècie es converteix en un emotiu cant a la vida silvestre. Hem intimat ja amb astors o bisons i ara arriba l’hora d’una preciosa història de llops. Llop negre, de Nick Jans, ens explica l’amistat que neix entre l’autor i un llop d’Alaska batejat Romeo. Aquesta amistat serveix de fil conductor per explicar la vida dels llops i desfer molts malentesos. A destacar la part dedicada als atacs a humans, dels quals només es coneixen dos de mortals en tota la història de l’Amèrica del Nord: molt pocs. L’autor recalca que a ell no li han atacat, encara que sí els ants, i un cop va haver de forcejar contra un caribú que intentava clavar-li la cornamenta.

Más allá del ancho misuri

Bernard DeVoto

Traducció de Marta Lila Murillo

Valdemar

638 pàgines. 28 euros

Els peus negres eren una raça esquerpa. Els piegans resultaven més jovials. Aquestes són algunes de les coses que es poden aprendre en aquest llibre indispensable per a tot amant de la història del Far West. També que un dels més grans plaers de l’indi gourmet era empassar-se els tres metres d’intestí cru d’un bisó. Bernard DeVoto va traçar a Más allá del ancho Musuri, que ara publica aquest entusiasta de l’Oest que és Alfredo Lara López, una singular història de la vida en els territoris a l’altra banda del riu a la primera meitat del segle XIX, un assaig que va guanyar el Pulitzer i que està deliciosament ple d’exploradors, paranyers i indis, i fins i tot personatges com Benjamin Harrison, que va viatjar per comerciar amb pells amb la intenció de deixar el whisky.

Vikingos

James L. Nelson

Traducció de Pedro Santamaría

Pàmies

366 pàgines. 19,95 euros

No ens cansarem mai dels homes del nord. Ni tan sols després de quatre temporades de Vikingos, dos d’El último reino i la quantitat de llibres —assaigs i novel·les— que ens arriben des de fa anys amb la constància dels drakkars a les costes de Northúmbria. Entre novel·la i novel·la d’Uthred el Pagà de Bernard Cornwell (a Edhasa), a dalt aquesta estupenda Vikingos, originalment Fin gall, “estrany blanc”, pel nom que donaven els irlandesos als noruecs. La història s’obre amb la panoràmica d’un lángskip (vaixell llarg) enmig d’una tempesta amb el cap víking borratxo agafat a la proa de drac, orinant i desafiant Thor. Segueix amb un abordatge sagnant i el botí d’una misteriosa corona. No cal explicar més. Èpica i aventura molt ben narrada.

Blitzkrieg

Lloyd Clarke

Traducció de Gonzalo García

Pasado & Presente

478 pàgines. 39 euros

En només sis setmanes i mitja de 1940, Alemanya va aconseguir el que no havia aconseguit en més de quatre anys entre 1914 i 1918: vèncer França. Com es va produir aquest fet que sembla gairebé miraculós? El prestigiós historiador militar britànic Lloyd Clark, autor d’obres sobre Anzio, Arnhem o Kursk, respon a la qüestió amb idees noves i un àgil pols narratiu a Blitzkrieg, mito y realidad en la guerra relámpago de Hitler: Francia 1940.

Clark revela que les operacions alemanyes no van ser tan netes com s’ha dit, van tenir un alt grau d’improvisació i dins de l’exèrcit es van viure grans tensions. El llibre explica alguns episodis sensacionals, com ara l’atac en un núvol d’un centenar de diminuts avions Cigonya de dues companyia alemanyes per prendre Witry i Nives.