Cau el prestatge emocional

Fernando Aramburu

Tusquets

648 pàgines.

22,90 / @ 9,99 euros

Aquest és un llibre indispensable per entendre els efectes del terrorisme a la societat basca més enllà de les víctimes i els botxins. De com ETA trencà amistats de la infància, dividí famílies, instaurà la por i portà a l’exili milers de ciutadans. Sense apriorismes però també sense equidistància, l’autor d’Años lentos fa una fotografia precisa de com s’arriba a l’ou de la serp des del fanatisme idealista, dels mètodes de la banda, de la frustració que provoca la derrota, de la connivència de l’església, de les tortures policials sistemàtiques, però, per sobre de tot això, del “factor humà” del terrorisme en mares, germans i amics. I tot ho construeix a partir de la dona del Txato, empresari assassinat, que després de la definitiva treva terrorista decideix tornat al seu poble, on rememorarà el que van suposar aquells anys de plom. Lectura obligada.

Javier Cercas

Literatura Random House

284 pàgines

20,90 / @ 12,99 euros

L’ombra del passat en el present, o la naturalesa mai pura de l’heroi, i, per sobre de tot, allò o aquells que empenyen un altre cap a la violència i que queden sempre a la rebotiga, sense exposar-se... Aquestes reflexions apareixen, subtilment, en aquesta novel·la amb la qual l’autor d’Anatomía de un instante reprèn les inquietuds i l’escenari de la Guerra Civil, que ja havia abordat fa 16 anys a l’elogiadíssima Soldados de Salamina. També aquí la presència de personatges actuals (com David Trueba o l’editor Ernest Folch) fan entrades i sortides en l’obra, el retrat de Manuel Mena, tiet de la mare de l’escriptor que, amb 19 anys, va morir a la Batalla de l’Ebre com a alferes franquista. Una figura tan mitificada com amagada després per la família, demostració pura de la incomoditat que encara genera el conflicte. Brillant i valent exercici d’exorcisme, doncs.

Pablo Martín Sánchez

Acantilado

224 pàgines. 18 euros

Que Pablo Martín Sánchez sigui l’únic escriptor espanyol membre de l’Oulipo (la literatura com a joc: Queneau i, sobretot, Perec, entre d’altres) ja dona moltes pistes dels plantejaments i l’ambició de l’autor d’El anarquista que se llamaba como yo, debut rutilant de 2012. Era aquella la primera entrega d’una mena de trilogia en la qual, sempre barrejant realitat i ficció, jugava amb el fet que va trobar una persona que s’havia dit exactament com ell. Ara la picada d’ullet la proporciona la data del seu naixement, el 18 de març de 1977. En el marc temporal d’aquell dia, seran sis històries les que, en un festival d’estructures narratives, s’aniran creuant amb molts punts de contacte. Per si això no fos prou suggeridor, entre els sis personatges parlen dos nens des de l’úter matern, un gos i un quadre. Per aquest camí, seu serà el demà narratiu.

Enrique Vila-Matas

Seix Barral

304 pàgines

19,50 / @ 9,99 euros

Per si algú que no l’ha llegit mai vol conèixer el seu món i endinsar-s’hi. I per als del seu nombrós seguici d’incondicionals, perquè constataran que està en plena forma. Tots dos col·lectius gaudiran amb aquesta història on en Mac, autèntic malalt de la lectura que està escrivint un dietari sobre aspectes banals que li serveixi per debutar a la literatura, decideix aprofitar el text per millorar secretament una novel·la d’un autor més o menys famós en el seu moment i que, per atzar, descobreix que sovinteja la mateixa llibreria que ell... El joc de miralls entre escriptor i lector, el duel identitat-impostura i l’inevitable joc entre realitat i ficció que ja és marca de la casa són presents en el darrer treball de l’autor de Doctor Pasavento, que aprofita l’avinentesa per fer surar autors com Cheever, Djuna Barnes, Borges, Carver, Poe... Carrusel d’emocions literàries.

Rodrigo Rey Rosa

Alfaguara

208 pàgines

18,90 / @ 9,90 euros

Llegir-lo és aprendre a escriure”, va dir de l’escriptor guatemalenc (1958) Rodrigo Rey Rosa. I l’estil esmolat, sempre amb l’adjectiu o l’expressió justa, que caracteritza tota la seva obra, bé ho justifica. Una qüestió formal posada al servei d’històries amb substrat sinistre o fantàstic. I així també passa a Fábula asiática, on un escriptor es troba amb el repte de construir, a partir d’una extensa i diversa documentació, la trajectòria d’un estrany grup terrorista suposadament anarquitzant, que vol sabotejar els satèl·lits de comunicació del món per retornar-lo, diuen, l’edat mitjana i reconduir així la humanitat a una manera de viure menys violenta. El curiós és que tant islamistes com místics com grans filantrops occidentals els donaran suport. Tànger, Silicon Valley, Istanbul i Grècia són els escenaris d’una deliciosa faula sobre la violència avui.