La majoria de catalans, a favor d’una “tercera via” sense independència

En el joc del gat i la rata que els líders sobiranistes catalans han pres amb el Govern central sembla que no han tingut en compte la sensació d’afartament estès entre els seus mateixos ciutadans. Després de mesos de desafiaments legals contestats amb recursos davant el Tribunal Constitucional per part de l’Executiu de Rajoy; campanyes internacionals en defensa de la independència contrarestades per ofensives diplomàtiques des de Madrid; i processos judicials contra els líders sobiranistes contestats amb suports orquestrats al carrer, un 65% dels catalans es mostra aliè a aquesta eufòria i considera que “el procés sobiranista no està actualment en un bon moment”, davant d’un 27% que opina el contrari, segons Metroscopia.

Aquest estat d’ànim, no obstant això, no oculta una realitat política que en els últims anys ha fraccionat la societat catalana. Els ciutadans d’aquesta comunitat segueixen considerant viable la possibilitat que s’acabi celebrant una consulta legal sobre la independència. Desproveïda de matisos la pregunta a la qual haurien de respondre, són més els partidaris que Catalunya segueixi formant part d’Espanya (49%), però la xifra dels que optarien per la separació (44%) és considerable.

Más información

El repunt d’ERC amb prou feines sosté el vot sobiranista

Consulta tots els resultats

Com diuen els anglosaxons, no obstant això, el diable és en els detalls. Si a aquesta mateixa pregunta se li afegeix la certesa que una separació suposaria que Catalunya quedés automàticament fora de la Unió Europea, la distància augmenta. Pugen llavors a un 53% els catalans que preferirien quedar-se com estan davant del 40% que, així i tot, seguiria endavant amb la secessió.

Però el més rellevant de l’enquesta és la sensació expressada per la majoria dels consultats que els falten opcions on triar i que no estan satisfets amb la dicotomia endimoniada a la qual els ha conduït l’actual xoc de trens: són majoria els que anhelen una “tercera via” –un pacte polític que, pel camí de la lògica, condueixi cap a una reforma constitucional– que els permetés seguir formant part d’Espanya, però que atorgués al seu torn a Catalunya “competències en exclusiva noves i blindades”. Aquesta possibilitat, mai plantejada d’una manera seriosa des del Govern central, convenceria un 46% dels catalans, i reduiria a un 31% els convençuts que ja és tard i l’únic camí possible condueix cap a un procés d’independència.

Aquest desig majoritari de sortir del laberint a través del pacte i la negociació es compadeix amb el rebuig que provoca entre l’electorat català qualsevol solució dràstica, rupturista i de part. Un 62% dels consultats es mostra contrari al fet que la crisi política actual es resolgui per mitjà d’una declaració unilateral d’independència, davant un 33% que estaria disposat a donar suport a aquesta opció tan radical. I el descontentament davant solucions tan irreversibles s’estén a les maniobres parlamentàries empreses per les autoritats catalanes per accelerar el procés separatista. El Parlament de Catalunya va arribar a reformar el seu propi reglament, amb els vots de Junts pel Sí i dels seus socis de la CUP i l’oposició de la resta de forces polítiques, perquè fos possible aprovar mitjançant un procediment d’urgència, en una sola sessió i sense debats previs, les anomenades lleis de “desconnexió” de Catalunya amb Espanya. Un 61% dels catalans consultats per Metroscopia considera “inacceptable” aquest canvi de les regles del joc i exigeix que es respectin totes les garanties de debat que establia prèviament la norma parlamentària. Davant d’aquests, un 33% dona el seu suport al canvi legal.

A l’altra riba

La necessitat de donar un encaix nou a Catalunya que recondueixi la crisi segueix necessitant molta pedagogia a la resta d’Espanya, però és una idea que a poc a poc va calant. Ja suma un 33% el nombre d’espanyols que estaria d’acord en què “la plena integració a Espanya de Catalunya s’aconseguís mitjançant un acord pel qual la Constitució garantís a aquesta comunitat algunes competències pròpies i diferenciades”. Són encara una minoria davant un 61% que rebutja aquest tracte diferencial, però els budells del sondeig de Metroscopia indiquen que aquest terç favorable a un pacte i a un reconeixement de la realitat catalana es va consolidant lentament, és fins i tot superior en xifra entre els joves (38%), i aconsegueix un vistós 63% ens els votants de Podem. Hi ha una sortida política que reclama ser finalment explorada.