Juve-Barça i el mur de Torí

Els números i les sensacions no auguren res de bo per al Barça en el seu partit d'avui a Torí.

El Juventus va disparat a la Lliga i a la Champions. Té al seu abast el sisè títol consecutiu a Itàlia, només ha encaixat dos gols en el torneig continental, tots dos a pilota parada —Talisso (Lió) i Pareja (Sevilla)— i suma 47 partits sense perdre al seu estadi, 17 a Europa. L'última derrota en el campionat domèstic es remunta al 23 d'agost del 2015, contra l'Udinese, i en la Lliga de Campions està invicte des de la visita del Bayern de Munic de Pep Guardiola, l'abril del 2013, quan va cedir per 0-2. El Madrid, el Manchester City, el Borussia Dortmund, el Bayern de Munic i l'Atlètic no han pogut guanyar últimament a Torí.

Encara que pot ser que hagi perdut qualitat individual des que va perdre la final de Berlín davant dels blaugrana el 2015, la Juve ha augmentat el repertori tàctic —es pot desplegar a partir de tres centrals o en un 4-2-3-1—, ha millorat l'organització i ha ampliat els recursos ofensius per la seva excel·lent nòmina de jugadors d'atac: Dybala, Mandzukic, Higuaín i Cuadrado. El potencial augmenta quan Allegri s'atreveix a jugar amb dos laterals profunds, com Dani Alves i Alex Sandro. Caldrà veure amb qui se la juga avui l'entrenador de la Juve. Amb la solidesa col·lectiva assegurada, la mà d'Allegri s'endevina com un factor fonamental per a la sort de la Vecchia Signora.

Passa el mateix amb Luis Enrique. Assumint que té una plantilla deficient, disposa, per contra, d'un equip titular solvent i contrastat, pràcticament el mateix de Berlín. Tot i això, avui no podrà comptar amb la peça capital del sistema, el volant central Busquets, i la llista de candidats a substituir-lo —Mathieu, André Gomes o Jordi Alba— va quedar tacada per la deficient actuació de lliga a Màlaga. No és una decisió qualsevol perquè en funció de qui esculli, el dibuix pot variar —4-3-3 o 3-4-3— i condicionar sobretot el rendiment de Messi. El Barça necessita la millor versió de l'argentí per desestabilitzar el campió d'Itàlia. Al planter de Lucho li pot valer la referència del Nàpols. Cal activar el joc entre línies per sorprendre la Juve, i el 10 blaugrana no només desequilibra, sinó que té gol: ja n'ha fet 11 a la Champions. El joc d'atac (26 gols) avala els blaugrana en la mateixa mesura que la defensa beneeix la Juve.

El trident, així com la recuperació dels dos interiors, Rakitic i Iniesta, són la màxima garantia dels blaugrana, capaços de protagonitzar un partit excel·lent contra el Sevilla o de sortir golejats de París contra el PSG. No són un equip regular i, a més, recentment s'han mostrat vulnerables en les accions d'estratègia, una habilitat que domina d'una manera esplèndida el planter d'Allegri. Els blaugrana necessiten pressionar bé i que la pilota circuli ràpid per ser reconeixibles en una cita que, d'altra banda, presentarà diferents duels individuals, pocs com el que protagonitzarà Alves si juga contra els seus excompanys del Barça o el que enfrontarà Luis Suárez amb Chiellini, si juga el central italià mossegat pel charrúa l'últim Mundial del Brasil.

La cita no admet marge d'error per als blaugrana, finalistes de la Copa i, en canvi, a remolc del Madrid a la Lliga. El Barça ha necessitat habitualment jugar bé en el campionat espanyol per aspirar a triomfar a la Champions. Així ho avalen els seus dos triplets, l'últim el primer any de Luis Enrique.

Tot i que no és un equip fiable, el Barça necessita arriscar, i se'l veu més còmode amb el dibuix ambiciós de la remuntada (6-1) que no pas amb el de la catàstrofe de París. Avui ja no intimida com abans a Torí. Hi ha un punt d'autoestima i confiança en la majoria de declaracions dels jugadors i del tècnic de la Juve. La nòmina dels seus futbolistes i el currículum de l'equip conviden els blaugrana a acceptar el repte del líder d'Itàlia. Al Camp Nou asseguren que, digui el que digui l'estadística i el moment futbolístic, el Barça assumeix la seva condició de favorit, també a la Champions.