El moviment polític Lliures decideix erigir-se en partit polític

El moviment polític impulsat pel conseller i diputat convergent Antoni Fernández Teixidó i l'exdiputat d'Unió Roger Montañola, Lliures, es convertirà en un partit polític. Així ho ha decidit la seva conferència preliminar, a la qual han assistit unes 400 persones. La nova formació neix amb l'objectiu de concórrer a les properes eleccions autonòmiques amb un programa de base liberal i humanista i contrari al procés independentista de Carles Puigdemont.

La decisió de Lliures, que feia mesos que intentava guanyar suports i articular una base sòlida, arriba amb tot just dues setmanes després que Unió anunciés la seva liquidació definitiva, forçada pel concurs de creditors en el qual estava immers. Lliures s'ha aproximat a la formació socialcristiana i ha aconseguit captar alguns dels seus antics membres, els més refractaris a posicions independentistes. Hi va haver fins i tot reunions amb Josep Antoni Duran Lleida i Ramon Espadaler a la recerca d'una posició comuna que ha estat impossible.

Fernández Teixidó pensa a crear un partit d'estructura similar a la de Podem, sense una estructura orgànica feixuga. Una de les incògnites és com obtindrà els recursos necessaris per presentar-se a les properes eleccions, en les quals, malgrat la seva defensa d'"un catalanisme posat al dia", lluitarà pels vots de Ciutadans i del PP i aquells del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) que puguin desmarcar-se de l'independentisme. Es tracta d'una bossa de vots complexa, en què ha pujat la formació taronja, s'ha reduït la dels populars i ha desaparegut la que representava Unió. De moment, es consideren necessaris uns recursos de 150.000 euros per muntar una estructura de partit en els propers sis mesos.

En l'eix ideològic, Lliures es presenta sense complexos com a liberal, però fuig del concepte "de dretes". Defensa el lliure mercat, la propietat privada, la reducció d'impostos de la Generalitat, l'eliminació de traves burocràtiques i la col·laboració publicoprivada a la sanitat. Explota així l'antítesi de "l'esquerranització" que, en opinió dels seus impulsors, ha patit la política catalana en els últims anys. Denuncien que el PDeCAT ha virat en aquest sentit per apropar-se a ERC, alhora que aquesta pulsió progressista s'ha redoblat per la dependència de la CUP, la formació anticapitalista que garanteix l'estabilitat parlamentària de Junts pel Sí.