Fernández Díaz es desmarca de la ‘policia patriòtica’, però defensa els seus comandaments

Más información

El director de la Policia redueix la ‘brigada patriòtica’ a “un problema d'aquests senyors”

“No tinc gens que ocultar. Si em graven, que ho facin”

Jorge Fernández Díaz va defensar durant la seva compareixença en la Comissió d'Investigació sobre la seva etapa al capdavant del Ministeri de l'Interior que ell no va ordenar gravar les trobades que va mantenir el 2 i el 16 d'octubre del 2014 a la seu del seu departament amb el llavors cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. El polític va evitar en tot moment comentar-ne el contingut –”no les he escoltat”– i va centrar la seva intervenció a deixar clar que les considera “il·legals” i que qui les va difondre en plena campanya de les eleccions de juny del 2016 ho va fer per perjudicar electoralment el seu partit, ja que ell era el cap de llista del PP a Barcelona. Va ser, ha dit, "una autèntica conspiració".

L'exministre va qualificar de “mal precedent” la creació de la comissió per l'existència d'aquest enregistrament i que “ningú s'hagi preocupat d'investigar qui el va fer” per “alterar la voluntat popular”. Fernández Díaz, que va negar que durant la seva etapa a Interior s'obstaculitzessin les investigacions dels casos de corrupció del seu partit, va arribar a autoqualificar de “víctima” d'uns àudios que considera “editats, fragmentats i descontextualitzats” amb l'únic objectiu d'influir en el resultat electoral.

Fernández Díaz també va negar ser el promotor d'aquelles reunions amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya i va assenyalar el llavors director adjunt de la Policia (DAO), el comissari Eugenio Pi, com la persona que li va proposar aquesta trobada com a “convenient i oportuna”. Quan se li va preguntar si sabia qui havia gravat la conversa, va assegurar que té “una idea”, però es va negar a donar més detalls: “No en tinc proves”. Fins i tot va assegurar que al seu despatx al Ministeri de l'Interior no es gravava.

L'exministre Fernández Díaz al·lega que l'enregistrament al seu despatx va ser “una conspiració” contra el PP

Prèviament havia declarat l'antic director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que va aprofitar la seva intervenció en la comissió d'investigació per presentar-se com una “víctima” de l'enregistrament de les seves dues trobades amb el ministre i va qualificar aquests àudios d'“il·legals” i “manipulats”. De Alfonso, que va negar haver estat l'autor d'aquest enregistrament, va rebutjar formar part d'una “policia contra Catalunya” i va negar coneixe'n l'existència.

L'excap d'Antifrau es va mostrar desafiador i, fins i tot, va protagonitzar diversos enfrontaments amb els diputats membres de la comissió. De fet, va insistir una vegada i una altra que les seves dues reunions amb Fernández Díaz no van ser les úniques que va mantenir amb polítics “de tots els signes i colors” i va anunciar que aportaria a la comissió un llistat amb 66 càrrecs públics de diferents partits amb els quals assegura va mantenir contactes similars. De fet, va assegurar que cada mes es reunia amb el conseller de Justícia per indicació del llavors president, Artur Mas.

De Alfonso es va mostrar convençut que els enregistraments es van fer “des de dins”, en referència al Ministeri de l'Interior, per la qual cosa no va posar en dubte que l'enregistrament va ser lícit, però sí que va mostrar el seu convenciment que la difusió sí que va ser “il·legal”. Fins a tres vegades va assegurar que ell no va ser ni qui les va fer, ni qui les va conservar ni qui les va fer arribar a la premsa. En aquest sentit, va recalcar que el principal perjudicat que transcendissin va ser ell.