La Generalitat no podrà cobrar la taxa als pisos turístics il·legals

El Govern ha topat  amb diversos problemes que li complicaran poder dur a terme la seva intenció inicial de cobrar una taxa a tots els apartaments turístics, independentment de si són legals o no, que s'anuncien a plataformes com Airbnb. En el text definitiu de la llei d'acompanyament consta que només podrà percebre aquest tribut en el cas que els pisos estiguin registrats per realitzar aquesta activitat arran d'una esmena de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). A més, perquè Airbnb pugui assistir-lo en la recaptació de la taxa haurà d'aconseguir que el seu sistema informàtic es deixi auditar, la qual cosa encara no han decidit.

Els responsables de la Hisenda catalana van anunciar la seva pretensió que tots els apartaments turístics, amb independència de si operaven legalment o no, abonessin la taxa turística quan van presentar la bateria d'impostos que aniria a la llei d'acompanyament dels Pressupostos d'aquest any. Però la llei, d'entrada, ha patit un canvi substancial.

L'Ajuntament de Barcelona va fer que CSQP introduís una esmena que finalment va ser acceptada perquè només tributessin els pisos legals. El Consistori considera que el contrari seria legitimar una oferta contra la qual Barcelona ha declarat la guerra. L'esmena es va introduir a l'article 38. Aquesta especifica que el codi identificatiu dels apartaments turístics s'haurà d'“assignar a partir de la identificació de l'establiment o l'equipament al Registre de Turisme de Catalunya”, és a dir, només s'examinaran els legals.

Al Departament d'Empresa i Coneixement li interessa la legalitat de l'oferta. A la Conselleria d'Economia i Hisenda, en canvi, diuen que tothom ha de pagar impostos, sigui quin sigui el seu estatus legal. La llei d'acompanyament preveu la figura de l'assistent en la recaptació de l'impost turístic, que ha de ser habilitat per l'Administració. La idea és que plataformes com Airbnb canalitzin la taxa, de manera que en aquest cas podria recaptar la taxa d'apartaments tant legals com il·legals. No obstant això, aquí també hi ha una dificultat. La Generalitat haurà de signar convenis amb les empreses, però aquestes haurien d'estar disposades a auditar els seus sistemes informàtics per garantir el cobrament correcte de l'impost, segons la llei.

Malgrat tot, el govern municipal i la Generalitat van fer pinya ahir en la seva lluita contra els apartaments turístics il·legals i van signar un conveni que potencia la coordinació entre les dues administracions. En matèria legal, per exemple, de manera que compartiran els mateixos arguments jurídics, perquè en qualsevol contenciós ni particulars ni empreses puguin al·legar que les administracions es contradiuen.

El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, va subratllar que a partir dels plans de xoc contra els pisos il·legals des del 2012 s'han regularitzat 57.497 habitatges d'ús turístic i 235 establiments d'apartaments: en total, 303.600 llits. El Govern estima que aquesta regulació afecta el 66% de l'oferta global del sector a Catalunya. El 34% correspondria a 40.000 pisos turístics il·legals.

Tant Baiget com Colom van subratllar que la signatura del conveni és “senyal inequívoc de la voluntat de lluitar contra la il·legalitat”. Baiget es va referir sobretot a la molèstia que l'oferta il·legal causa entre els seus veïns i Colom per l'impacte negatiu que té sobre el mercat residencial, on els preus s'han disparat.

L'activitat inspectora de la Generalitat ha permès obrir 841 expedients sancionadors a propietaris, de les quals 658 han acabat amb multes d'entre 3.000 i 30.000 euros. A Barcelona, l'Ajuntament ha obert 3.660 expedients, 1.715 sancionadors. Ha emès 1.049 ordres de cessament i ha tancat 247 pisos il·legals. En el cas de les plataformes —que les dues administracions han multat per anunciar oferta il·legal— han obert 146 expedients.