_
_
_
_

La supervivència del gatet d’en Junqueras

El vicepresident dialoga sobre innovació amb Ferran Adrià escortat per la plana major d'ERC

Cristian Segura
Junqueras i Adrià al CosmoCaixa.
Junqueras i Adrià al CosmoCaixa.ALBERT GARCIA

Oriol Junqueras ha participat aquest dilluns amb Ferran Adrià en una xerrada sobre innovació al museu CosmoCaixa. Ni el contingut del que s'ha exposat ni l'ocasió destacaven per damunt d'altres esdeveniments d'aquesta mena que se celebren a Barcelona. El que feia diferent l'acte era la primera fila de l'auditori. Adrià i Junqueras són dos personatges que parlen sovint en públic; tot i això, a la trobada hi ha assistit la plana major d'ERC —Marta Rovira, Sergi Sabrià i Pere Aragonès—, diputats, dos consellers —Carles Mundó (Justícia) i Toni Comín (Salut)—, el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró, i el doctor Bonaventura Clotet. Amunt i avall rebia els assistents Jordi Portabella, exlíder d'ERC a Barcelona i director d'innovació de La Caixa. El debat entre el vicepresident de la Generalitat i el geni Adrià ha estat desordenat, en molts moments tediós i sense cap substància concreta. Tot i això, hi havia en l'ambient, per tanta presència de convidat polític sobrevingut, la sensació que qui parlava era important, o que en breu serà important.

L'acte s'havia presentat oficialment com “una conversa sobre innovació i creativitat”. Junqueras ha revelat que parla freqüentment amb Adrià sobre el sentit de tot plegat: “Sobre com s'ordena l'univers”. Adrià va proposar-li de fer una tertúlia d'aquestes de cara al públic. Jordi Basté n'ha estat el moderador. Junqueras ha mirat de posar ordre al caos retòric d'Adrià. És molt difícil seguir l'argumentació del creador del Bulli, sobretot quan explica què es cou al seu laboratori d'idees Bulli Lab. La definició més concreta i intel·ligible que ha dit és que “la innovació és buscar-se la vida com un pot”. També ha ofert algunes frases un punt genials, la meva preferida: “Portem aquí dos milions i mig d'anys i encara no tenim una pastilla per a la grip”. Junqueras s'explica millor pel procés invers que ha seguit respecte Adrià, segons ha descrit Giró: Adrià va començar amb una innovació disruptiva —la cuina del Bulli— i ara intenta raonar tot allò que va fer i més; Junqueras, per contra, segons Giró, ha estat molts anys pensant i raonant per “crear en un futur una innovació disruptiva”, és a dir, la independència de Catalunya.

Junqueras ha construït una mena de paràbola per constatar que la capacitat d'adaptació és més important que l'especialització o la força. El vicepresident ha relatat que durant la darrera glaciació a la Terra hi havia un tigre de dents de sabre i un gatet. Tothom hauria apostat per la supervivència del tigre i no del gat, però qui ha arribat fins als nostres dies és la mixeta i no la bèstia d'ullals llargs i esmolats, que s'ha extingit. Junqueras no ho va pretendre però la paràbola també es podia entendre en llenguatge processista. El gatet podia adaptar-se perquè no estava estrictament dissenyat per al món d'aquell moment concret. Adrià ha afegit que “hem de tenir clar que els canvis necessiten temps”. Aquest és el problema de l'invent disruptiu de Junqueras, que té data límit, i és aquest 2017. El gat de Junqueras va tenir més sort: no duia un cronòmetre penjat del coll.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_