L’oposició denuncia un cop d’Estat a Veneçuela

L'oposició veneçolana ha acusat aquest dijous el president Nicolás Maduro de dur a terme un "cop d'Estat", després que el Tribunal Suprem —controlat pel chavisme— decidís retirar les competències a l'Assemblea Nacional (el Parlament), amb majoria de l'oposició. "És un cop d'Estat, i vull que el món ens ajudi i els mitjans ens ajudin a dir-ho amb totes les seves lletres: a Veneçuela Nicolás Maduro va donar un cop d'Estat", ha declarat el president de l'Assemblea Julio Borges. El diputat, que va qualificar la resolució com a "escombraria", ha assegurat a més que no coneix el màxim tribunal del país perquè, va afirmar, els seus magistrats van ser triats "per governar fora de la Constitució". També el líder opositor Henrique Capriles, governador de l'Estat de Miranda i excandidat presidencial, ha qualificat la maniobra del Suprem com un "cop d'Estat".

Dimecres a la nit, el Suprem va decidir buidar de competències a l'Assemblea Nacional per considerar que aquesta està en "desacatament", segons va determinar el mateix tribunal l'any passat després de l'incompliment de diverses sentències. Aquesta resolució marca ara que sigui el Suprem qui assumeixi les competències que fins ara tenia l'Assemblea Nacional per "garantir l'Estat de dret". El dictamen és un cop fulminant per al Legislatiu. Fa dos dies, el Suprem va arrabassar als diputats opositors la immunitat parlamentària i va concedir atribucions especials al president Nicolás Maduro en matèria penal, militar, econòmica, social, política i civil. “M'estan facultant amb un poder habilitant especial per defensar la institucionalitat, la pau, la unió nacional i rebutjar amenaces d'agressió o intervencionismes contra el nostre país. Aquesta és una sentència històrica”, va dir el mandatari veneçolà.

El Suprem veneçolà argumenta en la seva sentència, per exemple, que el desacatament s'ha produït perquè s'han incorporat a l'Assemblea tres dels quatre diputats de l'Estat d'Amazones (sud del Veneçuela) la investidura dels quals havia estat impugnada.

El Parlament veneçolà va instar, a més, aquest dijous els militars a trencar el silenci enfront del que va denunciar com una "ruptura" constitucional per part del president Nicolás Maduro. "La Força Armada veneçolana no pot seguir callada davant de la ruptura de la Constitució. Sabem que la immensa majoria dels oficials (...) estan en contra del caos que succeeix al Veneçuela", va dir Julio Borges.

"Falta d'independència"

Unes 45 ONG veneçolanes ja havien alertat sobre les decisions del Suprem, després de la retirada de la immunitat parlamentària. “Rebutgem el control constitucional exercit per un Tribunal Suprem de Justícia, freturós d'independència, que ha permès l'exercici de facultats il·limitades per part del poder Executiu i la interpretació arbitrària del text constitucional, reiterant l'actual poder dictatorial del president de la República”, van dir dimarts les ONG en un comunicat.

Molts interpreten que la sentència és una reacció a l'intent de l'Organització d'Estats Americans (OEA) d'activar la Carta Democràtica Interamericana, que ha recolzat l'Assemblea Nacional. Maduro va advertir dimarts, després de conèixer els resultats del debat en l'organisme internacional, que executarà una agenda ofensiva en “defensa dels pobles”.

El Suprem, que s'ha encarregat d'anar invalidant les decisions del Parlament, deixa ara els diputats opositors en mans del chavisme, que ha acusat als assembleistes de traïció a la pàtria per recolzar el secretari general de l'OEA, Luis Almagro.