_
_
_
_

Un fons d’inversió farà pisos de luxe a l’esquelet de la Diagonal

Shaftesbury construirà 89 habitatges a l’edifici aturat des de fa deu anys

Clara Blanchar
L'edifici de 23 plantes que es construirà a la Diagonal.
L'edifici de 23 plantes que es construirà a la Diagonal.

La mola de 23 plantes que fa deu anys que està parada al final de la Diagonal de Barcelona reprendrà les obres per convertir-se en un edifici de pisos de luxe. El govern municipal va acordar en la Comissió de Govern de la setmana passada concedir les llicències preceptives al fons d’inversió Shaftesbury per canviar l’ús d’oficines a habitatges i fer 89 pisos. Les obres comportaran enderrocar l’edifici adjacent (de nou plantes) i aixecar-ne tres més en el principal.

Aquest edifici, que pertanyia a la promotora Espais, va quedar aturat en esclatar la crisi immobiliària. És a la cantonada entre el carrer de Taulat i la Rambla de Prim, davant el Fòrum i l’edifici Diagonal 00 de Telefónica. Però ni la seva ubicació estratègica el va salvar: inicialment Espais hi havia previst habitatges i ni sol·licitar el canvi a terciari va permetre que tirés endavant. El projecte era massa gran perquè l’assumís un privat i fins i tot la Generalitat va arribar a contemplar comprar-lo, però va paralitzar la signatura en l’últim moment. Corria el 2009 i fins ara ha romàs tal qual.

El projecte és enorme i la ciutat ha hagut de digerir la ressaca immobiliària perquè algú, el fons de capital internacional, l’hagi comprat i reprès. Tindrà planta baixa més 26 plantes d’altura i tres de soterrani. En total, gairebé 30.000 metres quadrats de sostre: 89 pisos, dos locals, 155 places d’aparcament i 80 trasters.

El projecte a més pretén aprofitar la ubicació per convertir-se en emblemàtic. Portarà la signatura de la coneguda arquitecta francesa Odile Decq. El projecte apareix a la seva pàgina web amb el nom de Diagonal 0 i una estètica de línies arrodonides en vermell i blanc que recorda els edificis de Todo Ito a la Gran Via al seu pas per l’Hospitalet de Llobregat. A la pàgina es pot veure com pretenen que siguin els habitatges, especialment espectaculars els de la part alta de l’edifici, dúplex amb enormes finestrals.

Consultada per aquest diari l’empresa Shafetesbury no ha volgut fer declaracions sobre el projecte. Entre altres qüestions perquè, afirma un portaveu, encara no té constància de la concessió de la llicència.

L'actual executiu municipal subratlla que les condicions de la llicència s'ajusten al planejament vigent aprovat inicialment el 2002 i que la seva concessió no suposa cap canvi en l'ordenament urbanístic, encara que sí que redistribueix els dos volums actuals en un de sol.

El consistori, que pels posicionaments polítics mostrats fins ara és poc amic d'aquests desenvolupaments urbanístics, subratlla que la llicència s'ajusta a la normativa. Amb tot, durant la tramitació de la llicència s'ha demanat al promotor “ajustos en diversos paràmetres vinculats a l'execució del projecte”. Entre d'altres qüestions, Shaftesbury va demanar inicialment barrar l'edifici o aixecar plantes fins a superar els 100 metres d'altura.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_