La mort dels nínxols del Barça

Havia de ser el gran salt endavant. La instal·lació de nínxols per a aficionats al futbol havia fet fortuna en estadis de clubs de Primera —Betis, Espanyol, Atlètic—, però al Barça era una mica més: un negoci de 90 milions i la clau per internacionalitzar els columbaris. L'empresari Santi Bach, munyidor d'aquesta comunió de futbol i mort, va intentar vendre la idea al Manchester City, al Corinthians… Però mentre buidava (presumptament) els fons de l'empresa, el projecte del Camp Nou es va encallar, deixant a l'estacada socis i inversors i arrossegant el Barça a un nou conflicte judicial.

Más información

Un jutge investiga el Barça per estafa en l’espai memorial

Un jutge indaga una estafa amb els nínxols del futbol

Una testimoni acusa Antoni Freixa de cobrar “comissions” amb el Barça

La història del nonat Espai Memorial FC Barcelona és una successió de despropòsits que està en mans de dos jutges d'instrucció. Bach, administrador i tòtem de Giem Sports, tenia tractes amb Enric Alavedra, que és cunyat d'Antoni Freixa, en aquell temps secretari de la junta directiva i portaveu del Barça. Freixa va traslladar al club la idea de negoci de Bach: habilitar un espai per a milers d'urnes en un lateral del Camp Nou.

L'exdirectiu diu que es va limitar a fer de pont. Però la investigació en marxa —promoguda pels inversors, que no han recuperat els seus diners— ha revelat un suposat conflicte d'interessos. Entre el 2011 (quan la idea ronda els passadissos del club) i el maig del 2015 (quan Bach, assetjat pels socis, es veu obligat a deixar Giem Sports), Freixa va cobrar de l'empresa 200.000 euros, en factures genèriques i amb un import idèntic. L'exdirectiu sosté que són pagaments per “assessorament jurídic”. Però una testimoni, l'exdirectora financera de la companyia, ho va desmentir i va dir que eren “comissions per haver donat el contracte del Barça”.

El projecte va néixer, doncs, enverinat, tot i que gairebé ningú coneixia aquestes relacions quan Freixa el va presentar davant de la premsa, el 2012. L'estadi havia d'albergar 30.000 urnes funeràries per satisfer una “demanda històrica” —Freixa dixit— de socis i familiars de jugadors, que volien descansar eternament en blau i grana. Per contracte, el club va cedir a una filial creada expressament (Espai Memorial Barcelonista) la construcció, explotació i gestió de l'espai. A canvi, s'embutxacaria sis milions. Tots contents. I amb una bala a la recambra: una comissió del 5% per al club per vendes internacionals. El City va estar a punt de picar, però va abandonar quan Bach li va demanar, d'entrada, tres milions de lliures.

L'empresari necessitava diners per al memorial del Barça. Els va trobar entre els socis capitalistes de Giem Sports i en una vintena d'inversors de Terrassa. “Tenia una poder de convicció increïble. Et podia convèncer de qualsevol cosa”, explica un dels que li va confiar els seus estalvis. Els inversors sabien que la iniciativa tenia el suport del club —l'escut del Barça estava sempre present— i compraven “paquets” de columbaris amb la idea de vendre'ls, més tard, als “usuaris finals”: els finats o les seves famílies. “Se'n van vendre uns 1.000”, explica un soci.

Però el projecte es va encallar. El contracte es va renovar diverses vegades, fins que Barça i Giem Sports van decidir instal·lar un “espai provisional” per a les cendres (al cementiri de les Corts) i deixar el columbari definitiu per a la reforma de l'estadi: grans murals que seran com “un viatge per la història sentimental del Barça”, va anunciar el club el gener del 2014. L'empresa, mentrestant, es va enfonsar. Als socis i inversors no els van retornar els diners i, el 2015, van portar Bach als tribunals.

Els sentiments

La documentació revela que Bach presumptament va desviar un milió d'euros al seu compte. I que va gastar diners de l'empresa en un cotxe i un xalet. El jutge l'ha citat dues vegades a declarar com a imputat. No s'hi ha presentat. Amb Bach fora de joc, els inversors van dirigir la mirada cap al Barça per exigir-li responsabilitats per la seva gestió.

José H., exsoci de Bach, va obrir el meló. Ha aconseguit que un jutge citi com a investigats el Barça, el seu president, Josep Maria Bartomeu (perquè va signar l'última renovació del contracte, el 2014) i Freixa. Els acusa d'estafa. El seu argument és fàcil d'entendre: el club sabia que el projecte no es podia fer realitat i, tot i així, va mantenir el contracte vigent i fins i tot va cobrar un milió com a dipòsit. La seva querella se sustenta en un escrit de l'Ajuntament de Barcelona del març del 2013, en el qual respon al club que el Camp Nou té la qualificació d'equipament esportiu i, per tant, és “incompatible” amb el seu ús com a espai funerari.

El club afirma que se sent “perjudicat” en el cas per veure's embolicat en un conflicte i judicial per “l'ús indegut de la marca” Barça. També, perquè s'han vist defraudades les seves expectatives de negoci, i de la seva gestió "era responsable l'empresa", defensen fonts de l'entitat blaugrana.

Quan la imputació de Bach va sortir a la llum, el club va donar per liquidat el projecte. El web de l'Espai Memorial no existeix. El telèfon per contractar nínxols “no correspon a cap usuari”. Un soci lamenta el final de la història: “Aquí no hem venut pernils, sinó nínxols. Hi ha en joc sentiments”. I adverteix que el club haurà de buscar un lloc al nou estadi per dipositar les cendres dels que ja han mort. Es refereix a Nicolás, Àngel, Romà i Misael. Les seves restes reposen al cementiri de les Corts. Solitaris i provisionals. Però al costat de l'escut del Barça.