La vídua de Steve Jobs contra Donald Trump
Laurene Powell s'ha convertit en la improvisada activista de l'emigració a Silicon Valley
Steve Jobs no va mostrar mai gaire interès per la política, però sempre va reconèixer que compartir la seva vida amb Laurene Powell, obsessionada amb l'educació, li havia canviat la vida. Powell, que no es va canviar mai el cognom malgrat el costum d'adoptar el del marit després del matrimoni, sempre va preferir mantenir la seva vida al marge de les activitats de Jobs, que va morir el 2011. Després de l'arribada de Donald Trump a la presidència, Powell s'ha convertit en una heroïna inesperada a favor dels immigrants.
La setmana passada, Powell es va reunir amb Trump a la Casa Blanca. El seu missatge era clar: assenyalar al president les aportacions que els immigrants han fet als Estats Units agafant com a exemple el seu marit, ànima de Silicon Valley i fundador d'Apple —una de les empreses més valuoses del món. Jobs era d'origen sirià, una de les sis nacionalitats vetades per l'ordre migratòria de Trump. El seu pare biològic, Abdul Fattah Jandali, va arribar als EUA com a refugiat des d'Homs (Síria), fugint de la guerra de Síria el 1952. Jandali viu a Reno (Nevada), on treballa com a gerent d'un casino.
La vídua de Jobs ha aconseguit el que cap dels gegants de Silicon Valley ha pogut fer: veure's amb el president en privat. Després de guanyar les eleccions, Trump va crear un consell assessor econòmic, en el qual volia que participessin els líders de Google, Facebook, Amazon, Apple, Uber i Tesla. Els quatre primers van rebutjar l'oferta. Travis Kalanick, d'Uber, el va abandonar després de patir una campanya de protesta per part dels usuaris. En un sol cap de setmana es van registrar més de 200.000 baixes en la seva aplicació de servei de transport. Elon Musk, de Tesla, és l'únic que manté una línia de conversa oberta. Malgrat les crítiques, argumenta que així pot donar altres punts de vista a l'equip presidencial. En vista de les imatges que Getty va difondre després de l'última reunió, en les quals se'l veia aïllat i fora de lloc, sense accés a les converses, sembla que Powell és, fins avui, la representant de Silicon Valley que més atenció ha rebut per part del mandatari.
Poca cosa ha transcendit de la reunió, que va ser tancada a la premsa. Alan Marks, portaveu d'Emerson Collective, una organització sense ànim de lucre creada per Powell i el periodista Carlos Watson el 1997 per ajudar estudiants sense recursos, s'ha limitat a reconèixer que van parlar d'educació i immigració, però que no van tancar cap tipus d'acord.
A Silicon Valley, on Powell segueix residint, s'espera que sigui un altaveu per emfatitzar la vàlua dels immigrants i la importància de l'educació per al futur del país. El 2015, Powell va donar 50 milions de dòlars a XQ: The Super School Project, una iniciativa per modernitzar les escoles públiques de la zona de San Francisco. És la dona més adinerada del món de la tecnologia, tot i que no exerceix la seva tasca en el sector. Del seu marit va heretar un 7,3% de Disney i suma més de 38,5 milions d'accions d'Apple. Mentre que ella és una destacada filantropa, Jobs no va fer mai costat a cap causa.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.