El PP rebobina i renuncia al model de finançament que va aprovar el 2012

El Partit Popular català ha arxivat definitivament el model de finançament singular per a Catalunya que va aprovar per unanimitat al seu congrés del 2012. Els populars celebraran els dies 25 i 26 el seu conclave regional i han exclòs de la ponència política el model que va idear Enric Millo, actual delegat del Govern a Catalunya i llavors portaveu parlamentari, que propugnava entre d'altres coses l'ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de riquesa una vegada efectuada la distribució de recursos). El congrés consagrarà Xavier García Albiol com a president del partit.

El document polític advoca per la necessitat de reformar el sistema de finançament, que impulsa l'Executiu central, encara que han desaparegut dues de les idees que van defensar sense èxit a Gènova tant Alicia Sánchez Camacho com Millo: la solidaritat finalista —saber a què es destinen els recursos, a l'estil dels landers alemanys— i l'ordinalitat. La filosofia del pla era aconseguir un sistema just i equilibrat sempre dins de la LOFCA. El suggeriment va ser desestimat per Dolores de Cospedal i va deslligar una fèrria oposició en els barons del PP. García Albiol es va desmarcar també de la idea l'estiu del 2015 després de ser nomenat candidat a les eleccions del 27-S.

La ponència actual formula generalitats mentre el grup de representants autonòmics i el Ministeri d'Hisenda defineixin el nou model, la negociació del qual s'ha iniciat amb quatre anys de retard. Segons la proposta, el nou sistema ha de ser “just i inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat” sense abast “confiscatori”. L'ordinalitat s'ha canviat per la idea que la “solidaritat” ha de garantir que les comunitats més emprenedores “puguin desenvolupar totes les seves potencialitats i no es vegin perjudicades en les seves possibilitats de creixement”.

Els populars donen per fet la fi del procés secessionista i es postulen com a referents

José Luis Ayllón, coordinador parlamentari del PP, va lamentar que la Generalitat renunciï a negociar el sistema i va subratllar que la ponència defensa els eixos de “solidaritat, igualtat i reequilibri” entre territoris i ciutadans. “No renunciem [al model del 2012]. Els partits hem passat el tema a les institucions”, va afirmar, explicant que espera el criteri dels experts, també sobre el concepte d'ordinalitat. El PP aspira a ser el referent de l'etapa del postprocés català —“està esgotat”, va dir Ayllón— i aposta per la “reconciliació”. La ponència social exclou, a diferència del 2012, condicionar les ajudes als immigrants a un determinat temps de residència.