_
_
_
_
TRANSSEXUALITAT

“El dia que vaig acceptar que volia portar calçotets, ell i jo vam ser molt més feliços”

Beatriz Séver, mare d'un nen amb vulva, és portaveu de Chrysallis, l'associació de famílies de menors transsexuals

Pedro Gorospe
Una de les marquesines de Sant Sebastià amb la campanya original de Chrysallis.
Una de les marquesines de Sant Sebastià amb la campanya original de Chrysallis.JAVIER HERNÁNDEZ

Chrysallis Euskal Herria, Associació de Famílies de Menors Transsexuals, no vol polèmiques que "no porten enlloc". Els seus membres, pares i mares amb nens i nenes amb un sexe que no es correspon al del seu naixement, fins i tot entenen el missatge dels ultracatòlics d'Hazte Oír perquè, com recorden, això va ser el que ells mateixos els van dir primer als seus fills. Però una vegada constatada la realitat de cada nen, de cada persona, el que no entenen és que per motius religiosos, o pels que sigui, proposin imposar el sexe que es porta entre les cames al "sexe sentit". 

"En certa manera, entenc els qui pensen així perquè jo al meu fill li deia el mateix. No pots ser un nen perquè tens vulva. El dia que vaig acceptar i vaig entendre que volia dur calçotets, ell i jo vam ser molt més feliços", assegura Beatriz Séver a Getxo, a casa seva, envoltada d'alguns dels cartells de la campanya que ha provocat la irada reacció dels ultracatòlics, però que ha despertat també una àmplia solidaritat de la resta de la societat. La campanya es va llançar del dia 10 al 16 de gener gràcies a la donació d'un financer de Nova York, que va quedar impressionat per un vídeo que va veure per casualitat, amb el treball que alguns pares i mares estaven fent amb els seus fills en un centre educatiu concertat de Getxo, Biscaia.

“Als nostres fills els hem dit moltes vegades el mateix que diu l'autobús, però hem après”, repeteix Séver. "Però més enllà d'aquestes i altres accions d'Hazte Oír, la nostra única guerra és fer que els nostres fills siguin feliços i les famílies que afronten situacions com aquestes tinguin un entorn d'aprenentatge no traumàtic, és a dir, que tots siguin tan feliços com puguin amb el seu cos, amb el seu entorn i amb el seu futur".

Rebutgen fins i tot entrar en una picabaralla dialèctica amb l'associació ultracatòlica, que els ha portat als tribunals amb una acusació terrible de "corrupció de menors". Hazte Oír, l'associació que, a instàncies d'un jutjat, encara no ha pogut posar en circulació l'autobús que vincula el sexe dels nens a la forma dels seus genitals, va denunciar els pares i mares de Chrysallis davant la Fiscalia de Guipúscoa pel presumpte delicte de corrompre els seus fills. Estan atacant la campanya –que té el lema "Hi ha nenes amb penis i nens amb vulva"– per terra mar i aire, "però nosaltres tenim molta feina per fer per millorar l'entorn dels nostres fills", així que "no ens perdrem en aquestes batalles", diu Beatriz Séver. 

En tot just un mes, des que van llançar la campanya, han patit atacs a Pamplona, on desconeguts van atacar diverses marquesines amb els cartells. Facebook els va demanar, l'endemà de penjar els cartells a la seva pàgina de la xarxa social, que els traguessin perquè mostraven els genitals masculins i femenins –malgrat que eren dibuixos–, tot i que tenint en compte la repercussió van retirar la petició. Sí que la van mantenir amb els cartells en basc. I fa poc estan veient com Hazte Oír intenta per tots els mitjans contrarestar la seva campanya amb un autobús amb un missatge trànsfob, i amb la denúncia per corrupció de menors que Hazte Oír va canalitzar a través del Centro de Estudios Jurídicos Tomás Moro, que té com a lema "Cristianitzant el dret, cristianitzant la societat".

Davant d'aquesta visió, des de Chrysallis ofereixen informació. La gran repercussió que van tenir els documents pedagògics amb els quals treballen amb tots els menors a Getxo, els ha obligat a traduir-los a vuit idiomes, incloent-hi el xinès. S'han produït centenars de milers de descàrregues del document Nois i noies. Identitat i cos que està penjat al seu compte de Facebook. El que reclamen de les institucions són protocols individualitzats per als seus fills i fora de l'àrea de psiquiatria, a més de centres com el Kattalingune a Navarra. Demanen que, com en aquest cas, a Euskadi i la resta d'Espanya estiguin atesos per un sexòleg. Creuen que simplement amb aquestes previsions, i amb formació específica als professors dels centres educatius quan es presenten els casos, es podria avançar seriosament en l'objectiu de reduir el dramàtic percentatge de suïcidis de transsexuals, que segons les dades que aporta l'associació és del 42%.

Els prop de 40 mares i pares de l'associació Chrysallis estan, malgrat tot, molt satisfets perquè la seva lluita permetrà que els seus fills siguin la primera generació que visqui amb el sexe que senten. Creuen que els avanços educatius, socials, polítics i judicials que s'estan produint superen en molt les resistències com les d'Hazte Oír. Creuen que l'Organització Mundial de la Salut, aviat acabarà traient a la transsexualitat l'apel·latiu de patologia o de trastorn.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pedro Gorospe
Corresponsal en el País Vasco cubre la actualidad política, social y económica. Licenciado en Ciencias de la Información por la UPV-EHU, perteneció a las redacciones de la nueva Gaceta del Norte, Deia, Gaur Express y como productor la televisión pública vasca EITB antes de llegar a EL PAÍS. Es autor del libro El inconformismo de Koldo Saratxaga.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_