Esquerra exhibeix musculatura en el seu objectiu de ser la força hegemònica

Esquerra Republicana ha visualitzat aquest dissabte a la tarda en un acte multitudinari a Barcelona la força que li adjudiquen totes les enquestes i que vaticinen que està en condicions de donar el sorpasso en el Parlament i convertir-se en la força hegemònica a Catalunya en detriment de l'antiga Convergència. Amb independència del desenllaç final del referèndum promès –se celebri o no–, els independentistes saben que el procés culminarà abans o després amb unes eleccions que aspiren a guanyar amb suficiència.

Sota el lema Guayem la República; Fem-ho (Guanyem la República; Fem-ho), els republicans han exhibit musculatura reunint al Centre de Convencions Internacionals més de 5.000 persones. L'acte ha estat el tret de sortida per demanar el “sí” en una eventual campanya oferint, a més, un missatge de fortalesa als seus socis del Partit Demòcrata Europeu hereu de Convergència i molt en hores baixes pels seus casos de corrupció. Els dos últims sondejos són eloqüents: un del desembre, de GESOP, pronosticava que ERC obtindria avui entre 48 i 50 escons enfront dels 15 o 17 dels nacionalistes, que serien quarts. Un altre, de GAP3, del gener, apuntava que superarien els exconvergents per 10 diputats.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat en l'acte que el referèndum se celebrarà. “Mai renunciarem a la democràcia. Mai renunciarem a les urnes i a les paperetes”. Ha defensat aquesta votació “també com una oportunitat de canvi per a Espanya”. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha avançat minuts abans que Catalunya aconseguirà celebrar el referèndum i culminar el procés sobiranista: “Guanyarem cívicament, pacíficament i, si és necessari, insubmisament”.

Els republicans ja van donar el sorpasso en els comicis europeus del 2014 quan van derrotar el partit d'Artur Mas i van aconseguir la seva primera victòria des de la Segona República. Després de la irrupció de les confluències d'esquerra, les municipals del 2015 van suposar una brusca frenada a la seva projecció però Esquerra va emergir en les dues eleccions generals del 20-D i el 26-J quedant en segona posició per darrere d'En Comú Podem. Convergència va ser en aquestes dues cites tercera i quarta, respectivament.

Des de l'explosió del sobiranisme, el 2012, ERC ha ocupat com una taca d'oli la centralitat política. Amb la bandera d'estar neta de corrupció, ha trencat costures i s'ha treballat el suport d'electors sobiranistes de tots els sectors. La seva basa és que és un partit independentista de tota la vida i no sobrevingut. I amb habilitat, Oriol Junqueras, ja com a soci parlamentari o com a membre del Govern, ha sabut lliurar-se del desgast de les retallades, pagats pels nacionalistes, o dels seus dubtes a recolzar el 9-N ideat per Mas. Els falta la revàlida final: guanyar unes autonòmiques. Els seus rivals, des dels comuns a la CUP, els miren de reüll. Esquerra ja es va resignar a haver d'assumir la llista unitària que va encoratjar Mes per a les eleccions del 27-S. No hi ha dubte que això no es repetirà.