Trump anuncia una pujada de 54.000 milions de dòlars al pressupost militar

Els Estats Units s’apresta a un dels rearmaments més grans de la seva història. El president Donald Trump ha ordenat a la seva Administració que prepari un pressupost basat en un increment de 54.000 milions de dòlars (9%) en les despeses de defensa. La pujada d’aquesta partida la compensarà amb retallades dràstiques en medi ambient i en ajuda exterior. Una retallada que evita tocar els dos centres de despesa políticament més explosius, pensions i assistència sanitària, però que mostra que Trump està disposat a l’escalada militar per fer complir els seus somnis de grandesa. “Hem de començar a guanyar guerres una altra vegada”, ha clamat Trump.

Trump mai ho ha ocultat. És un falcó i vol recuperar la primacia militar dels Estats Units. “Abans dèiem que els Estats Units mai perdia una guerra, ara no en guanyem cap. Fa17 anys que lluitem a l’Orient Pròxim, hem gastat sis bilions de dòlars i és inacceptable. Ara estem pitjor que mai”, ha dit avui.

Amb aquesta finalitat, els acords del passat li importen poc. Fins i tot els més espinosos. Ha menyspreat públicament el tractat de limitació d’armes nuclears i anunciat el seu desig d’ampliar l’arsenal atòmic. “Soc el primer que voldria veure el món sense armes, però no podem quedar-nos per darrere de cap país, encara que sigui amic. Nosaltres hem d’estar al capdavant del ramat”, ha declarat.

Per Trump, aquesta escalada militar no és només una forma de patriotisme. El multimilionari republicà sempre l’ha vinculat a la prosperitat econòmica. “Reforçar el sector militar és barat si un considera l’alternativa. Estem comprant pau i afermant la nostra seguretat nacional. A més és un bon negoci. Qui construirà els avions i vaixells? Treballadors americans”, ha escrit.

Pàtria, canons i ocupacions. El triangle sobre el qual descansa l’aposta de Trump ha estat una de les seves principals promeses electorals. I ara, amb l’ordre executiva, vol complir-les. Per a això ha ordenat a les seves agències federals que comencin a treballar en un model de pressupost que satisfaci els seus desitjos. La primera proposta no estarà a punt fins a mitjan març. Després haurà de ser negociada amb les agències afectades i entrar al Capitoli. Un espai de majoria republicana, però on tot és sotmès a la pressió dels interessos parlamentaris més heterogenis. Serà llavors quan Trump, que fins ara ha governat sota l’impuls de les ordres executives, hagi de fer front a la seva primera gran batalla legislativa.

En aquesta arena es veurà la seva capacitat de lideratge del bàndol republicà i també l’abast dels seus somnis. En principi, el que ofereix el president és atractiu per als conservadors. A l’augment del pressupost militar li vol afegir una baixada general d’impostos, el desmantellament de la reforma sanitària (Obamacare) i una desregulació financera intensa.

La partitura agrada a la majoria, però la seva instrumentació pot ser explosiva. És el cas de l’Obamacare. Odiat per Trump i els seus, la promesa d’eliminar-lo tot just arribar a la Casa Blanca ha quedat congelada. La constatació que la seva supressió afectaria 22 milions de persones i dispararia el dèficit fiscal en 353.000 milions de dòlars en 10 anys ha posat fre a la demolició i donat pas a la recerca d’alternatives racionals.

La construcció del pressupost passarà un procés similar. Serà lenta i desactivant, però a curt termini Trump ha emès un senyal clar. És algú que compleix les seves promeses i que manté la seva capacitat disruptiva. Aquest és l’impacte que han buscat els autors del pla: el director de l’Oficina Pressupostària, Mick Mulvaney; el director de Consell Econòmic Nacional, Gary Cohn, i l’estrateg cap de la Casa Blanca, Stephen Bannon.

Que cali aquest missatge és important per a algú que ha caigut en barrina en les seves relacions amb la premsa i que té les enquestes en contra. Trump i els seus consellers volen superar els filtres mediàtics i arribar directament a l’electorat. La conversió dels primers moments de treballs pressupostaris en una declaració política potent atén a tal fi. I també avança els seus plantejaments davant el discurs de l’Estat de la Unió demà a la nit. En la intervenció, la primera on el president s’enfronta a les cambres, haurà de mostrar a senadors i congressistes quin futur vol per als Estats Units. De moment, ha optat per les armes i el soroll.