Brussel·les alerta Espanya de l’alça de la desigualtat i l’exclusió social

La desigualtat és una de les grans tendències socioeconòmiques del nostre temps. Ho era abans de la crisi; ho segueix sent malgrat les promeses de refundació del capitalisme. I Espanya, malgrat la seva notable millora macroeconòmica, no surt ben parada quan s'atenen aquests indicadors. Fins al punt que l'informe de la Comissió, al qual ha tingut accés EL PAÍS, situa la desigualtat, el risc de pobresa i l'exclusió social entre els grans reptes que encara l'economia espanyola en aquest desè any de Gran Recessió. "La desigualtat entre el 20% més ric i el 20% més pobre és una de les més elevades de la Unió i segueix a l'alça", dispara Brussel·les. L'índex de Gini (un dels indicadors estrella de desigualtat) també està "entre els més alts de la UE", abans i després d'aplicar els efectes redistributius dels impostos i les transferències socials. La Comissió destaca fins i tot que la desigualtat en l'accés a la sanitat augmenta significativament en el que va de crisi. I segueix a l'alça.

L'Informe Espanya 2017 subratlla els progressos inqüestionables de l'economia en els tres últims anys d'expansió, però avisa que això no es tradueix en una millora automàtica dels indicadors socials. L'economia crea ocupació i redueix l'atur amb rapidesa. Aquests assoliments, no obstant això, "s'han traduït en caigudes mínimes de les taxes de pobresa i exclusió social", i només a partir del 2015. El risc de pobresa està molt per sobre de les xifres que es va trobar Rajoy quan va arribar a la Moncloa. Els nivells, sempre superiors a la mitjana europea, són especialment elevats en el cas dels nens i de les persones en edat de treballar: Brussel·les destaca el risc que a Espanya s'instal·lin taxes de pobresa notables fins i tot entre els que tenen feina.

Les raons que expliquen aquests números són diverses. Brussel·les subratlla uns beneficis socials "limitats" en relació amb altres països, la "falta de coordinació" entre els serveis d'ocupació i socials, un suport a les famílies relativament baix respecte als estàndards europeus i, sobretot, una taxa de temporalitat en l'ocupació que és la segona pitjor d'Europa i que no ha aconseguit reduir la reforma laboral. "Els alts índexs de contractes temporals" –el 27%, només millor que Grècia– "tenen conseqüències socials negatives", "soscaven l'alça de la productivitat i tenen implicacions fiscals negatives", especialment sobre la Seguretat Social, que fa cinc anys que està en vermell.

Brussel·les dispara amb diverses dades. Un de cada vuit treballadors està en risc de pobresa. El 28% dels ciutadans està en risc d'exclusió social; un terç dels nens entren en aquesta categoria. Un de cada quatre contractes signats el 2016 va tenir una durada inferior a set dies. Hi ha un "alt risc" que la desocupació de llarga durada s'enquisti, l'atur juvenil segueix per sobre del 40%. Ni la garantia juvenil ni la tarifa plana als autònoms ni la resta de plans anunciats amb bombo i platerets pel Govern (com el programa Prepara, que combat l'atur de llarga durada) han tingut un impacte significatiu, segons el parer de Brussel·les.

Corrupció

Espanya creix a taxes del 3%, però les cicatrius de la Gran Crisi estan aquí i, al marge dels riscos econòmics –que no han desaparegut– la foto fixa que és l'Informe Espanya 2017 revela desafiaments sobre la cohesió social. Paradoxalment, Brussel·les aplaudeix la reforma laboral, però alhora critica els seus efectes sobre la desigualtat, la pobresa i l'exclusió social. "L'efecte redistributiu del sistema fiscal i de les transferències socials és menor que a la UE", diu la Comissió.

Pot ser que la crisi hagi desaparegut d'alguns radars, però el malestar segueix aquí, en la desigualtat i en altres índexs socioeconòmics. El malestar és profund i apareix fins i tot en algun altre assumpte: al final de l'informe –de 72 pàgines– hi ha una referència a la corrupció en termes poc elogiosos. "Malgrat l'augment de les investigacions no s'han engegat estratègies preventives". Els canvis legislatius del 2015, a més, "limiten temporalment les investigacions i podrien provocar impunitat en els casos més complexos de corrupció", jutja la Comissió en un informe digne de l'excel·lent Estudios del malestar, en el qual el sociòleg José Luis Pardo explicava fa poc la confusa metàstasi política i social que afligeix països com Espanya.

“El país és vulnerable a ‘xocs’ als mercats”

Espanya segueix sortint relativament malament en el procediment de desequilibris macroeconòmics, una part de l'arsenal de Brussel·les per controlar l'evolució de les economies de la zona euro. L'economia espanyola surt assenyalada en set indicadors: posició neta d'inversió internacional; quota de mercat d'exportacions; deute privat; deute públic; taxa de desocupació; atur de llarga durada, i atur juvenil. La Comissió posa l'accent en la desocupació i l'alt nivell d'endeutament. “L'elevat deute intern i externa, pública i privada constitueix una vulnerabilitat significativa que exposa Espanya als xocs dels mercats, que podrien tenir implicacions sobre l'economia real, especialment en un context de molt alta desocupació”, conclou l'anàlisi de Brussel·les. Si la Gran Recessió ofereix un nou capítol, en fi, Espanya està mal equipada. I això que el deute privat ha baixat, i el superàvit comercial ha reduït les vulnerabilitats exteriors. En canvi, el deute públic se situa entorn del 100% del PIB i, malgrat els anuncis del Govern, es resisteix a baixar. No només això: la Comissió preveu que l'endeutament públic arribi el 110% del PIB el 2027. Brussel·les segueix veient riscos sobre la millora de la competitivitat i sobre el flanc fiscal.