Trump obre la porta a les deportacions massives d’indocumentats

Donald Trump ha obert la porta a les deportacions massives. Les noves directrius del Departament de Seguretat Nacional, publicades aquest dimarts, enterren el llegat d'Obama i amplien l'espectre de la persecució a gairebé tots els sense papers. No es tracta només que els funcionaris incrementin les seves competències o de la contractació de 15.000 nous agents. El nucli de l'ofensiva migratòria radica en la possibilitat d'aplicar les expulsions immediates a pràcticament tots aquells que portin menys de tres anys al país. El gir és radical.

El país que es va fer gran amb l'emigració dona l'esquena ara a 11 milions d'indocumentats, la meitat mexicans. Fins avui els agents tenien com a objectiu prioritari la captura de tots els que haguessin comès un delicte greu. Amb les noves directrius, el focus s'amplia i es redueix a “extremadament limitades excepcions”, els casos que es lliuren de la persecució. “Tots aquells que violin les lleis d'immigració poden ser subjectes dels nous procediments, incloent l'expulsió dels Estats Units”, estableix la directriu.

Sota aquesta premissa, el sistema es torna coercitiu en totes les seves fases per als indocumentats. Estaran permanentment en el punt de mira i fins i tot es restringeix la pràctica de deixar-los en llibertat provisional després de la seva detenció. “Aquesta mesura serà usada excepcionalment i només en els casos en què, després d'un atent estudi de les circumstàncies, es consideri necessària per raons humanitàries o per un significatiu benefici públic”, resa l'ordre.

Lluny d'esgotar les possibilitats del sistema legal, l'objectiu del nou pla és retornar els indocumentats al més aviat possible als seus països d'origen. Per això, es trenquen els cadenats que frenaven el procés d'expulsió immediata. Aquesta modalitat s'aplicava fins avui als immigrants que haguessin passat menys de dues setmanes al país i estiguessin a no més de 160 quilòmetres de la divisòria. Amb la nova directriu, s'anul·len els límits geogràfics i s'estén la possibilitat de la seva aplicació a tots aquells que portin fins a dos anys en territori nord-americà. L'excepció seran els menors, els peticionaris d'asil i els que puguin demostrar la legalitat del seu estatus migratori.

L'escenari es completa amb una ampliació radical dels poders dels agents d'immigració. Per aconseguir la màxima operativitat, el secretari de Seguretat Nacional, l'exgeneral de marines, John F. Kelly, atorga als seus efectius “autoritat completa per arrestar l'estranger, el qual es consideri probable que hagi violat les normes d'immigració”. Encara que el text fixa certes prioritats per a les detencions, el filtre és tan tènue que arriba a reconèixer com a objectiu "tot aquell que els agents entenguin que és un “risc per a la seguretat pública”. És a dir, qualsevol sospitós.

En aquest pla, Mèxic figura com a gran diana. En compliment dels seus desitjos més foscos, Trump engega amb caràcter immediat la recerca de fons per “dissenyar, construir i mantenir el mur”. Així mateix, obre el procés per “identificar i quantificar totes les fonts directes o indirectes d'ajudes federals i d'assistència al Govern mexicà”. Aquesta iniciativa té com a finalitat fixar la quantitat que el veí del sud rep de Washington i utilitzar-la per forçar el pagament del mur per part de Mèxic, un dels axiomes del president dels Estats Units.

Amb aquest desplegament, Trump aconsegueix materialitzar la que potser sigui la seva major promesa de campanya: la persecució de la immigració il·legal, la baula més feble de la societat nord-americana. El seu dimoni preferit. La font del crim i la inseguretat. “Ens està matant”, ha arribat a dir el president.

Aquest discurs xenòfob ha pres a les seves bases. I no és que Obama fos un president feble. Durant el seu mandat va expulsar 2,8 milions de persones, més que ningú abans. Però en la seva eterna real politik també va crear programes destinats a afavorir la regularització, incloent els joves sense papers que van arribar de nens als EUA, els famosos dreamers (exclosos ara com ara de les directrius). Però tot això queda en res davant algú com Trump. Autor del lema “els bons murs fan bons amics”, el republicà és conscient que el seu gran calador electoral, majoritàriament blanc, obrer i masculí, veu els immigrants com a competidors. Cobren menys i treballen més. D'aquí els seus continus atacs a Mèxic. I d'aquí també les noves directrius. Un cop d'efecte que, després d'un desastrós primer mes de govern, li assegura una pilota d'oxigen davant els seus fidels.